Al poble de Josa i Tuixén no s'hi construeix cap casa des de fa 25 anys

Mentre el parc d’habitatges de l’Alt Pirineu i Aran ha crescut més d’un 40% en el primer quart de segle XXI, el municipi de Josa i Tuixent (Alt Urgell) ha quedat completament al marge d’aquesta dinàmica. En aquest petit municipi de poc més d’un centenar d’habitants, no s’ha construït cap habitatge nou en els darrers 25 anys, una situació que contrasta amb l’expansió urbanística d’altres zones de muntanya i que condiciona greument el futur del poble.

El context territorial no juga a favor. A l’Alt Pirineu i Aran, més de la meitat dels habitatges —un 57,23%— són segones residències, una proporció que fa vint anys era molt inferior. Aquest predomini de l’habitatge no principal ha anat reduint l’oferta de pisos per viure-hi tot l’any i ha tensionat l’accés a l’habitatge, fins i tot en municipis petits i allunyats dels grans pols turístics, com és el cas de Josa i Tuixent.

Malgrat la manca de construcció, hi ha famílies interessades a instal·lar-se al municipi. Segons explica l’alcaldessa, Marta Poch, el problema no és la demanda, sinó la impossibilitat de donar-hi resposta. “Les zones que hi ha per desenvolupar són inviables”, afirma. Tot i l’interès d’alguns promotors per construir a tocar del nucli antic, els elevats costos i les dificultats urbanístiques han acabat frenant qualsevol projecte. “Continuem, una vegada més, sentenciats que el nostre poble no pugui créixer en habitatge”, lamenta.

Un dels principals esculls és la normativa urbanística vigent. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat el 2013, ha quedat “completament desfasat” davant les necessitats actuals del municipi. Actualitzar-lo suposaria una inversió d’uns 100.000 euros i un procés que s’allargaria entre quatre i cinc anys, una despesa que l’alcaldessa considera inassumible per a un ajuntament de dimensions tan reduïdes.

Des de les entitats que treballen pel desenvolupament rural, es reclama una reforma profunda del sistema. El gerent de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), Albert Puigvert, defensa la necessitat d’un model “més àgil, més efectiu i més ràpid” per tramitar els POUM en municipis petits i amb poca complexitat urbanística. També aposta per facilitar la rehabilitació d’edificis existents, permetre usos plurifamiliars a les masies i activar l’habitatge buit mitjançant incentius.

La Generalitat assegura que ja treballa en aquesta direcció. La directora general d’Urbanisme, Elisabet Cirici, explica que s’està preparant una modificació legal per simplificar la tramitació dels POUM en municipis rurals i permetre creixements ajustats a la seva realitat. Una línia de treball que s’emmarca en l’Estatut de municipis rurals aprovat aquest estiu i que busca garantir un desenvolupament sostenible, compatible amb la preservació del territori.

Mentrestant, a Josa i Tuixent, el pas dels anys sense noves construccions continua limitant la capacitat del municipi per fixar població i assegurar el relleu generacional. Un poble amb demanda per créixer, però sense les eines urbanístiques ni econòmiques per fer-ho possible.

Programa d'Arrelament i equitat territorial

Des del Departament de Territori també s'ha posat en marxa el programa Arrelament, que té com a objectiu la fixació de població, l'equitat territorial i la igualtat d'oportunitats en diversos sistemes urbans que han perdut població en aquest quart de segle. Així, en primer lloc, es fa un estudi de diagnòstic per, posteriorment, executar les actuacions que se'n derivin. Actualment, a la comarca de l'Alt Urgell s'està fent un inventari d'habitatges buits als sistemes urbans d'Organyà i Oliana.

Pel que fa al Pla 50.000, en l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran s'han presentat 24 solars amb un potencial per construir 630 habitatges. Els promotors que ho facin comptaran amb ajuts en forma de crèdits de l'Institut Català de Finances (ICF) i subvencions a l'explotació, per tal de garantir que amb lloguers assequibles es pot recuperar la inversió a mitjà i llarg termini. Finalment, s'ha anunciat que, pròximament, s'obrirà una convocatòria d'ajuts per afavorir l'habitatge als municipis rurals, amb un reconeixement de l'especificitat dels nuclis d'alta muntanya. Aquesta comptarà amb una inversió de 5 milions d'euros.

Taula d'Habitatge de l'Alt Pirineu i Aran

Per tal d'abordar aquests reptes, el 2020 es va crear un grup de treball amb tècnics dels consells comarcals i de l'Aran, el qual va créixer posteriorment amb altres agents vinculats a les polítiques d'habitatge. Amb tots ells es va constituir, a finals de l'any 2022, la Taula d'Habitatge de l'Alt Pirineu i Aran, amb l'objectiu de treballar de forma coordinada. La secretària tècnica d'aquest organisme, Sílvia Rodríguez, explica que s'ha donat assessorament jurídic a diversos ajuntaments per ajudar-los a adaptar-se a les noves normatives i regulacions, com ara, les dels habitatges d'ús turístic.

La Taula es va impulsar des de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), que va elaborar un estudi de la percepció dels ens locals sobre l'accés a l'habitatge. Aquest va concloure que, pel 90% dels municipis que hi van participar, aquest era "un dels problemes importants i prioritaris" que calia afrontar i, a més, que calia establir "línies de treball adaptades a la realitat de la muntanya".