Parc Olímpic del Segre: renovació integral tres dècades després

La celebració del Campionat del Món d’eslàlom i caiac cros de 2027 al Parc del Segre de la Seu d’Urgell comportarà una inversió global de tres milions d’euros, destinada tant a la modernització de la instal·lació com a l’organització de l’esdeveniment. Serà la quarta vegada que l’equipament urgellenc acull un mundial, fet que consolida el parc com un dels referents internacionals d’aquesta disciplina.

La part més important de la inversió es destinarà a les obres de millora del recinte, amb un pressupost de dos milions d’euros. L’actuació principal serà la substitució de dues de les quatre turbines del sistema hidràulic, que daten de la posada en funcionament del parc amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Està previst que aquestes noves turbines s’instal·lin durant el mes de juliol i suposin una despesa d’1,2 milions d’euros. Es tracta d’elements essencials per al funcionament del parc, tant pel desenvolupament de competicions com per la capacitat de la instal·lació de generar la seva pròpia energia elèctrica.

El projecte també inclou treballs de manteniment del canal d’aigües braves, així com la renovació del paviment de les zones exteriors, amb especial atenció a la millora de l’accessibilitat. En aquest àmbit, es preveu la instal·lació d’un ascensor que connectarà el canal amb la zona del bar restaurant, facilitant la mobilitat dins del recinte.

Pel que fa a l’estat actual de les obres, fins ara s’ha executat aproximadament un 5% del projecte, centrat en la renovació del sistema elèctric, el cablatge i el sistema de control. La central hidroelèctrica del parc ja disposa d’un nou sistema informàtic, amb un programa que permet gestionar de manera automatitzada l’obertura i el tancament dels canals d’aigua, fet que ha de simplificar el funcionament diari de la instal·lació. Actualment, el sistema es troba en fase de proves.

Un dels elements singulars del Parc del Segre és la seva minicentral hidroelèctrica reversible, una característica poc habitual. Quan no hi ha activitat esportiva, el sistema permet produir electricitat, mentre que en situacions de manca d’aigua es pot invertir el funcionament de les turbines per bombar aigua des de la part baixa fins a la superior, garantint així el cabal necessari per a l’ús esportiu del canal, fins i tot en períodes de sequera.

Amb aquestes actuacions, el Parc del Segre afronta una actualització integral que ha de garantir el seu funcionament a llarg termini i permetre que la Seu d’Urgell torni a situar-se al centre del calendari esportiu internacional el 2027.

Rol social i econòmic

El Parc del Segre de la Seu d’Urgell té un paper central per a la ciutat i la comarca a nivell social i econòmic. Va ser construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 i des de llavors acull activitats d’eslàlom i caiac cros. Cada any rep una xifra propera a les 40.000 persones, entre esportistes d’alt nivell, aficionats i visitants vinculats al turisme d’aventura i l’oci actiu. Aquesta presència genera activitat en sectors com l’hostaleria, l’oci i els serveis, amb aportació directa a l’economia local i consolidació de la ciutat com a destinació per al turisme esportiu.

El parc també és un espai de trobada per a la població local. Serveix per a la pràctica esportiva, passejos i activitats comunitàries, i forma part de l’oferta de lleure a l’aire lliure. La instal·lació disposa de zones per a passejar, espais oberts per a trobades i punts d’accés al riu, que permeten combinar l’oci i l’esport dins del mateix recinte.

A més, el parc contribueix a la projecció del territori. Acull competicions de primer nivell i facilita l’arribada de visitants de fora de la regió, fet que dinamitza l’entorn i reforça els fluxos econòmics vinculats al turisme i els serveis. Aquesta relació amb esdeveniments internacionals situa la Seu d’Urgell com a punt de referència per a esports d’aigua i turisme actiu al Pirineu.

El conjunt de funcions socials i econòmiques fa que el Parc del Segre sigui un element estratègic per a la ciutat, amb impacte directe sobre l’activitat econòmica, la vida comunitària i la relació amb el territori, i condiciona la planificació de les activitats culturals, esportives i turístiques de la comarca.