“Ara entenc que Déu ja em preparava per a una missió més gran”

Els seminaristes de l’Església d’Urgell organitzen una vetlla de pregària vocacional que convida joves, famílies i fidels a reunir-se per pregar i confiar al Senyor el do de noves vocacions. La trobada vol ser un espai de silenci i escolta, on posar davant de Déu preguntes, esperances i somnis, inspirant-se en la figura de Sant Josep, patró dels seminaristes, exemple de confiança, fidelitat i escolta de la crida del Senyor.

“He après que la vocació es custodia amb pregària constant, treball fidel i disponibilitat a Déu”, explica en Juan David Franco, un jove colombià de vint-i-cinc anys que participa en la vetlla. Franco, que prové d’una família humil i treballadora, relata que la seva vocació ha estat marcada per la recerca i el discerniment, per proves i desert que han purificat la seva intenció de seguir el Senyor i servir els altres: “La crida no és un projecte personal, sinó una resposta obedient al cor ardent de Crist que ens crida. Com sant Josep, he après que la vocació es custodia amb pregària constant, treball fidel i disponibilitat a Déu. Personalment, em sento identificat amb els apòstols: malgrat caure, el Senyor els aixeca i manifesta la seva iniciativa d’amor envers nosaltres”.

Durant la vetlla, els seminaristes compartiran també el seu testimoni vocacional i explicaran com han anat descobrint la crida de Déu a la seva vida. L’activitat s’emmarca dins del recés de Quaresma-Pasqua que tindrà lloc aquell cap de setmana i en la celebració del Dia del Seminari, que recorda que la vocació és un do lliure i gratuït de Déu destinat al servei del Poble de Déu.

L’esdeveniment es fa aquest dissabte 21 de març, a les 21.30 h, a la sala principal del Santuari del Sant Crist de Balaguer. La vetlla es desenvolupa sota la mirada del Sant Crist i serà precedida pel recés predicat per Mn. José Antonio Goñi, delegat de Litúrgia de l’Arquebisbat de Pamplona i Tudela. Aquesta activitat obre una oportunitat per a tots els assistents de posar-se en contacte amb la seva fe i reflexionar sobre la crida que Déu planteja en cadascú, com fa cada any l’Església d’Urgell amb el Dia del Seminari.

Testimonis vocacionals

Segons Mn. Gabriel Casanovas, rector del Seminari Diocesà d’Urgell, les vocacions brollen quan l’Església és viva, oberta i amb joia, i cada història dels seminaristes és un testimoni de l’acció de Déu i de la resposta generosa dels joves: “Introduir-nos en el que Déu fa en el cor de cada persona és trepitjar terra sagrada. És entrar en la història d’amor més gran que mai hagi existit: la del Senyor amb cadascun de nosaltres”.

Edinson-Josep Salas Guerra recorda els inicis de la seva vocació a Colòmbia: “Tot cristià, tot batejat, ha d’estar obert al pla de Déu. Des de petit vaig formar part del grup d’acòlits i vaig començar a descobrir la presència de Déu en la meva vida. Seguir el Senyor requereix sacrifici, però aquest sacrifici es converteix en amor i en servei als altres. Ara, a la diòcesi d’Urgell, espero ser sacerdot i lliurar la meva vida com Jesucrist ho va fer, servint els més necessitats”.

Gilbert Bea relata la seva trajectòria marcada per la família i la formació religiosa: “Ara entenc que Déu ja em preparava per a una missió més gran. La meva vocació va créixer a l’institut, però vaig haver de deixar els estudis per seguir-lo. Després d’una etapa en un monestir, vaig conèixer Mossèn Jerrick i vaig arribar a Catalunya. Fa més d’un any que sóc diaca i cada dia aprenc més la llengua i la cultura d’aquesta terra estimada. Que el Bon Déu ens beneeixi a tots i us demano que reseu per mi”.

Carlos Steve Rosas Portela explica com la seva fe i la formació amb els caputxins van marcar la seva decisió: “No hi ha res més bell que donar la vida per amor a Déu i als germans. La diòcesi d’Urgell m’ha permès descobrir la bellesa del sacerdoci diocesà: estar a prop de la gent, ser un pastor proper i acompanyar les famílies en la vida quotidiana”.

Mateo Arias comparteix la seva experiència recent a la diòcesi: “Crist no treu res, ho dona tot. La meva vocació va néixer del desig de servir Déu i l’Església amb generositat. Ara, fent el servei pastoral a Vielha, puc compartir la vida amb la comunitat i continuar la meva formació teològica, aprenent a estimar la cultura i les tradicions locals”.

Els testimonis dels seminaristes evidencien que la crida a la vida sacerdotal és un procés personal i profund, però també compartit i recolzat per la comunitat. Cada història reflecteix el compromís de servir Déu i els altres, i la manera com la fe transforma la vida dels joves que accepten aquesta vocació.