Joves del Pirineu que trien l’FP denuncien un greuge amb els universitaris perquè no poden accedir a ajudes de mobilitat

 El 40,78% dels estudiants del Pirineu que el curs 2024-2025 van cursar cicles formatius de grau mitjà o superior ho van fer fora de la seva comarca, enfront del 27,48% en l'àmbit de Catalunya. Malgrat haver de suportar els mateixos costos de desplaçament i allotjament que els universitaris —pràcticament la majoria dels quals també han de marxar—, els alumnes d'FP no poden accedir a les beques APA de la Generalitat, una ajuda de fins a 2.000 euros anuals reservada per a la mobilitat comarcal dels universitaris pirinencs. Una moció aprovada per l'Ajuntament de la Seu d'Urgell alerta que hi ha una asimetria en el sistema d'ajuts en un moment en què la formació professional és una de les prioritats declarades de la política educativa catalana.

Les beques APA estan concebudes per compensar les despeses de desplaçament i allotjament dels universitaris de l'Aran i les comarques de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, el Ripollès i el Solsonès que han d’estudiar fora de la seva comarca. Però aquestes no arriben als alumnes que trien els cicles formatius, que han d'assumir unes despeses semblants sense cap suport equivalent. Famílies i estudiants ho viuen com un greuge i reclamen que el departament d'Educació equipari el tractament dels dos itineraris formatius en un moment en què l'FP és una prioritat declarada.

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell, governat pel PSC, ha aprovat aquest mes de juny, per unanimitat, una moció de Junts que demana al Govern que actuï en dos fronts. D’una banda, que dupliqui l’import de les beques APA per als estudiants universitaris, atès que l’ajut —uns 166 euros mensuals, al voltant de 2.000 euros l’any— s’ha mantingut pràcticament congelat malgrat l’augment del cost de la vida i la inflació dels darrers anys. De l’altra, que reguli normativament aquestes ajudes també als alumnes de formació professional que viuen la mateixa situació de mobilitat forçada. Junts per Catalunya ha traslladat aquesta mateixa moció al Parlament per tal que es debati l’impuls de la normativa pertinent.

El diputat de Junts, Jordi Fàbrega, alerta que enguany moltes famílies que han sol·licitat l’APA no han pogut accedir als ajuts i que caldria revisar les bases de la convocatòria. A més, reconeix que, en els casos en què l’ajut arriba, és insuficient “amb l’increment del cost de vida dels últims anys”. En la darrera convocatòria, corresponent al curs 2024-2025, de les 606 sol·licituds presentades, el Govern en va concedir 282, menys de la meitat.

Més enllà de les xifres, la mobilitat té un impacte directe en la vida quotidiana dels joves i de les seves famílies. És el cas de Nora Bertran, una jove de disset anys que l’any vinent vol estudiar un grau superior de Pròtesis Dentals. “Aquí no hi ha oferta i hauré d’anar a Girona o a Barcelona”, explica. Ja ha començat a mirar pisos i constata que els preus són molt alts. “Ens costarà”, admet. Davant d’aquesta realitat, es pregunta per què, si els estudiants universitaris poden accedir a una beca per compensar les despeses que suposa la mobilitat forçada, els alumnes de formació professional no poden acollir-se al mateix ajut.

Des de l’àmbit educatiu, el malestar és compartit. “El greuge és evident”, resumeix Lourdes Santos, jubilada que havia treballat a l’institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell. Durant anys va assessorar els alumnes del centre en els tràmits de beques per continuar estudiant, una tasca que també es fa des de l’Oficina Jove. “Sempre he considerat un greuge que els alumnes dels cicles d'FP no rebin aquesta ajuda”, lamenta. Santos recorda que, tot i que l’oferta en formació professional a les comarques de muntanya és superior a la universitària, continua sent molt minsa i una part important de l’alumnat es veu obligat a marxar. “Molts estudis de grau mitjà no tenen continuïtat, com és el cas del cicle de Cures d’Auxiliar d’Infermeria o d’Atenció a la Dependència”, apunta.