Actualització de la frontera laboral: Andorra xifra en 2.000 els treballadors que rep cada dia des de la Seu

La necessitat creixent de mà d’obra a Andorra continua tenint un impacte directe a l’altra banda de la frontera. Les darreres dades facilitades pel Govern andorrà situen en 1.923 el nombre de treballadors fronterers que entren diàriament al Principat per motius laborals. D’aquest total, 1.768 tenen nacionalitat espanyola i 155 són ciutadans d’altres països. La major part dels treballadors procedents de l’Estat resideixen a la demarcació de Lleida.

La realitat laboral andorrana forma part, des de fa anys, del dia a dia de moltes famílies de les comarques més pròximes al Principat. A la Seu d’Urgell, la dependència del mercat de treball andorrà és especialment significativa. Segons estimacions de l’Ajuntament, aproximadament un de cada tres treballadors actius de la capital de l’Alt Urgell desenvolupa la seva activitat professional a Andorra.

Aquesta situació genera una doble realitat. D’una banda, l’economia andorrana ofereix oportunitats laborals a milers de persones de l’entorn fronterer. De l’altra, la forta demanda de treballadors, especialment en sectors com el turisme, l’hostaleria i la construcció, està contribuint a incrementar la pressió sobre el mercat de l’habitatge a l’Alt Urgell.

El problema no és nou. Els preus dels pisos i les cases fa temps que han experimentat una escalada que dificulta l’accés a l’habitatge per a una part important de la població local. La situació s’ha agreujat per l’arribada de treballadors que busquen allotjament a l’Alt Urgell davant els preus, cada vegada més elevats, del mercat immobiliari andorrà.

La Seu d’Urgell és el principal focus d’aquesta pressió, però el fenomen ja no queda restringit a la capital comarcal. La dificultat per trobar un habitatge a un preu assumible també es fa notar en altres municipis de l’Alt Urgell, com Montferrer i Castellbò i Organyà, on la demanda residencial vinculada al mercat laboral andorrà també ha anat guanyant pes.

El control dels anomenats «falsos fronterers»

En paral·lel a aquesta realitat econòmica i residencial, durant els darrers mesos també ha guanyat protagonisme el fenomen dels anomenats «falsos fronterers». Es tracta de persones, principalment procedents de països de fora de la Unió Europea i sobretot de l’Amèrica Llatina, que disposen d’autorització per residir i treballar a Andorra però que, segons les autoritats espanyoles, mantenien una situació administrativa irregular a Espanya mentre vivien de manera efectiva a l’Alt Urgell.

El fenomen va generar preocupació a Espanya i va acabar derivant en la creació d’un grup de treball bilateral entre les administracions dels dos països per abordar les qüestions relacionades amb la migració i la mobilitat transfronterera.

El Govern d’Andorra assegura que els controls han permès contenir aquesta pràctica. Entre el juliol del 2025 i el febrer passat, els serveis de control fronterer haurien comprovat la situació de 1.535 persones. Segons les dades facilitades per l’executiu andorrà, 56 ciutadans van ser identificats com a residents a l’Alt Urgell sense disposar del NIE corresponent mentre treballaven al Principat.

D’acord amb la informació del Govern andorrà, a aquestes persones se’ls hauria revocat posteriorment el permís de residència. Les actuacions posen de manifest la complexitat creixent de la mobilitat entre Andorra i l’Alt Urgell, una relació fronterera cada vegada més intensa que té efectes tant sobre el mercat laboral com sobre l’accés a l’habitatge.

La realitat és que l’economia andorrana necessita treballadors i que una part important d’aquesta mà d’obra viu a l’altra banda de la frontera. Una dependència mútua que, al mateix temps que genera oportunitats per a les comarques veïnes, també accentua tensions ja existents, especialment en un mercat immobiliari on trobar un pis assequible s’ha convertit en un dels principals reptes per a la població de l’Alt Urgell.