Nova ordenança de civisme de la Seu: més mediació i menys multes

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat la nova Ordenança Municipal de Civisme i Convivència, que substitueix l’antiga normativa reguladora de la via pública i actualitza el marc que ordena la convivència als carrers, places i parcs de la ciutat. El nou text posa l’accent en la prevenció, la sensibilització i la mediació com a eines per resoldre els conflictes abans d’arribar a la via sancionadora.

La nova ordenança respon als canvis en l’ús de l’espai públic i a la necessitat de garantir el descans dels veïns, preservar el patrimoni i protegir la convivència a la capital de l’Alt Urgell. El text parteix del principi de corresponsabilitat i estableix que l’actuació municipal ha de buscar, sempre que sigui possible, una resposta educativa i proporcional a les conductes que alterin la convivència, segons ha comunicat el mateix consistori.

Un dels principals elements de la normativa és la possibilitat de substituir totalment o parcialment les sancions econòmiques per mesures alternatives. Entre aquestes opcions hi ha els treballs en benefici de la comunitat, les actuacions de reparació del dany causat, les accions formatives o les activitats de sensibilització relacionades amb la infracció comesa. Aquestes mesures tenen una atenció especial en el cas dels menors i joves, amb la voluntat que la resposta a una infracció tingui també una funció educativa.

La regulació reforça igualment la protecció del descans veïnal i incorpora un apartat específic sobre les molèsties acústiques que es poden originar en habitatges i espais privats. També estableix les conductes que poden alterar la convivència a l’entorn dels establiments de pública concurrència.

La nova ordenança incorpora, alhora, una perspectiva social davant determinades situacions de vulnerabilitat. Quan els agents municipals detectin casos de sensellarisme, dependència o exclusió social, ho han de comunicar als serveis socials perquè puguin valorar les mesures assistencials corresponents. La normativa estableix que les situacions derivades exclusivament de la pobresa o de la manca d’habitatge no són objecte de sanció si no van acompanyades de conductes que alterin efectivament la convivència.

El nou règim sancionador classifica les infraccions en lleus, greus i molt greus, amb multes de fins a 750 euros en el primer cas, 1.500 euros en el segon i 3.000 euros en el tercer. La tramitació dels expedients s’adapta als principis de la normativa de procediment administratiu i garanteix els drets de les persones afectades.

L’ordenança també preveu la creació d’una Comissió de Civisme i Convivència i l’elaboració d’una memòria pública anual que reculli les incidències registrades, les sancions imposades i les actuacions preventives desenvolupades. El document es presentarà i es debatrà en aquest nou òrgan municipal.

La normativa es declara compatible amb l’Ordenança General de Circulació, de manera que les qüestions relacionades amb el trànsit i la mobilitat continuen regulades per aquesta disposició. El text també incorpora la perspectiva de gènere en l’exercici de la potestat sancionadora.

La nova ordenança entra en vigor un cop transcorre el termini de quinze dies establert legalment a partir de l’endemà de la publicació íntegra del text al Butlletí Oficial de la Província de Lleida. Amb aquesta regulació, el consistori actualitza el marc de convivència ciutadana i aposta per una intervenció municipal basada en la corresponsabilitat, l’educació i la prevenció, amb la sanció com a últim recurs.

La CUP ha votat en contra de la nova ordenança en considerar que el text ha assenyalat els col·lectius més vulnerables. La formació ha rebutjat especialment que la mendicitat s’hagi pogut sancionar com una infracció greu i que s’hagi prohibit dormir a l’espai públic. Els anticapitalistes han considerat contradictori regular aquestes situacions des d’una perspectiva sancionadora i, alhora, excloure de les multes els casos derivats de la pobresa o el sensellarisme. La CUP ha defensat que aquestes problemàtiques s’han d’abordar reforçant els serveis socials, els recursos d’emergència, l’acompanyament i les polítiques d’habitatge, i ha acusat el text d’haver convertit qüestions socials en problemes d’ordre públic.