Santa Maria d'Urgell: la catedral romànica que ara és conjunt declarat Bé d'Interès Nacional

La Generalitat ha acordat aquest dimarts delimitar com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, la catedral de Santa Maria d’Urgell i el seu entorn de protecció. La nova delimitació permetrà protegir com un únic conjunt patrimonial tot el recinte catedralici de la Seu d’Urgell, que, a més de la catedral, inclou les esglésies de Sant Miquel i de la Pietat, el claustre i l’antic Deganat.

El temple ja havia estat declarat monument historicoartístic l’any 1931, però fins ara no disposava d’una delimitació concreta ni d’un entorn de protecció. L’acord adoptat pel Govern permet actualitzar aquesta protecció i reconèixer la unitat arquitectònica i històrica d’un conjunt que s’ha configurat al llarg dels segles al voltant de la seu episcopal urgellenca.

La catedral de Santa Maria d’Urgell és una de les principals mostres del romànic català del segle XII i un testimoni del paper que van exercir els bisbes d’Urgell i l’Església en l’organització política, religiosa i administrativa del Pirineu. L’edifici actual és el quart temple construït al mateix emplaçament. La seva reconstrucció va ser encarregada l’any 1090 pel bisbe Ot i es va completar a finals del segle XII.

Durant tres segles, però, l'aparença romànica de l'edifici va quedar amagada sota capes de guix aplicades durant el període barroc. La recuperació de la fesomia original es va iniciar a partir de 1918, sota l’impuls de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, en el marc del procés de recuperació del patrimoni romànic català.

La nova delimitació parteix de la concepció de les catedrals medievals com a conjunts episcopals i no com a edificis aïllats. Al voltant del temple principal s’articulaven diferents dependències i espais vinculats a l’activitat litúrgica, administrativa i cultural de la diòcesi. En el cas de la Seu d’Urgell, aquesta evolució ha deixat un conjunt d’edificis connectats tant físicament com històricament.

L’element més antic és l’església de Sant Miquel, que forma part indissociable del recinte catedralici i constitueix una mostra del romànic llombard del segle XI. És, a més, l’edifici més antic de la ciutat. A partir d’aquest nucli, el conjunt es va anar ampliant i transformant a mesura que creixia la rellevància de la Seu d’Urgell i del seu bisbat.

L’església de la Pietat, integrada al recinte a través de la galeria oest del claustre, acull actualment el Museu Diocesà i representa l’arquitectura del segle XVI a la ciutat, amb la presència de diversos elements renaixentistes. El Deganat, que també forma part dels espais articuladors del Museu Diocesà i tanca el conjunt per la façana sud del claustre, conserva nombroses peces d’art sacre vinculades al recinte catedralici. El seu valor històric està relacionat també amb el fet que va ser la seu de la Regència d’Urgell.

El claustre actua com a espai de connexió i distribució entre els diferents elements del conjunt, que han mantingut al llarg dels segles una continuïtat d’ús i una cohesió arquitectònica. Des del punt de vista urbanístic, el recinte queda definit al centre del nucli antic de la Seu d’Urgell i conserva espais oberts al seu voltant que permeten apreciar el conjunt com una unitat.

Amb la nova delimitació, el Govern considera que la protecció com a BCIN unitari permetrà reconèixer de manera més completa els valors arquitectònics i històrics de la catedral i dels edificis que l’envolten. L’entorn de protecció també haurà de contribuir a preservar el context històric i urbanístic del recinte i les visuals més representatives de la catedral, un dels principals elements del patrimoni arquitectònic de la Seu d’Urgell.