Llum i misteri al claustre: torna el Retaule de Sant Ermengol de la Seu

Quan cau la nit sobre la Seu d'Urgell i les portes del Claustre de la Catedral de Santa Maria d'Urgell s'obren al públic, les pedres romàniques deixen de ser només un monument per convertir-se en un escenari. La música en directe, la il·luminació i la interpretació transformen aquest espai mil·lenari en el marc on la figura del bisbe Ermengol torna a caminar entre els seus contemporanis. Però el principal protagonista del Retaule de Sant Ermengol no és només el sant que inspira l'obra, sinó també el centenar de persones que, de forma completament voluntària, fan possible que aquesta tradició continuï viva estiu rere estiu.

Aquest divendres arrenca una nova edició de la representació, una de les cites culturals més emblemàtiques del Pirineu. Més de 80 actors i actrius participen enguany sobre l'escenari, als quals s'afegeixen desenes de persones encarregades del vestuari, la il·luminació, la música, la logística i l'organització. En total, prop d'un centenar de veïns i veïnes dediquen part del seu temps lliure a mantenir una tradició que es transmet de generació en generació.

L'espectacle recrea diversos episodis de la vida del bisbe d'Urgell entre els anys 1010 i 1035. La narració combina paraula, música en directe, moviment i efectes de llum en una posada en escena concebuda específicament per al claustre romànic, fins al punt que resulta inseparable de l'espai on es representa. Cada estiu, el monument deixa de ser un simple decorat per convertir-se en un element més de la dramatúrgia.

La història del Retaule no s'explica sense la figura del seu autor, Esteve Albert i Corp (Dosrius, 1914 - Andorra, 1995), escriptor, promotor cultural i activista del catalanisme. Durant la Guerra Civil va impulsar el Comitè de Salut Pública de Dosrius i Canyamars i, després del conflicte, va mantenir una intensa relació amb membres de la Generalitat a l'exili. La seva activitat política el va portar a establir-se a Andorra l'any 1956, on va viure fins a la seva mort.

Va ser precisament la seva arribada al Principat la que acabaria tenint una influència decisiva en el naixement del Retaule. Remenant la documentació conservada al Bisbat d'Urgell, conversant amb grups de joves de la Seu i inspirant-se en l'arquitectura del claustre romànic, Albert va escriure el text teatral que encara avui serveix de base a la representació.

Aquell projecte va esdevenir una autèntica aventura col·lectiva. El muntatge va tirar endavant amb la col·laboració dels joves de Radio Juventud i dels antics alumnes del col·legi La Salle de la Seu d'Urgell. Calia construir un escenari adaptat al claustre, idear un sistema d'il·luminació capaç de recrear els espectacles son et lumière que triomfaven a França, incorporar música en directe i confeccionar un vestuari que transportés el públic fins al segle XI.

Tot plegat es va aconseguir amb recursos molt limitats, però amb una gran implicació dels participants. Les hores de feina voluntària, la capacitat d'organització i l'entusiasme col·lectiu van permetre donar forma a un espectacle que, gairebé setanta anys després, continua sent un dels principals referents del teatre popular català.

La trajectòria d'Esteve Albert va anar molt més enllà del Retaule. També va ser l'impulsor del Pessebre Vivent d'Engordany, considerat el precedent dels pessebres vivents moderns de Catalunya, i autor de Bandera de Catalunya, representada a Bellcaire. Paral·lelament, va publicar nombrosos estudis sobre la cultura i l'antropologia del Pirineu, consolidant-se com una figura destacada en la divulgació del patrimoni pirinenc.

Avui, dècades després de la primera representació, l'esperit fundacional es manté intacte. Famílies senceres continuen participant en el Retaule, alguns des de fa desenes d'anys i d'altres incorporant-s'hi per primera vegada. Sense remuneració i moguts únicament pel compromís amb la ciutat i el seu patrimoni, són els voluntaris els qui fan possible que, cada estiu, la història de Sant Ermengol torni a prendre vida allà mateix on va ser concebuda.

Subscriu-te per seguir llegint