Vuit descendents olesans de víctimes de la violència exercida durant la guerra civil i la dictadura franquista van explicar ahir a la Casa de la Cultura del municipi les vivències dels seus avantpassats, que s’han traslladat de generació en generació a les seves famílies. Relats colpidors on les víctimes no només van ser els morts, sinó les seves famílies, amb conseqüències que encara avui en dia perduren.

Era una Audiència Memorial, un acte impulsat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Olesa en què s’exposen públicament casos de violència vinculats a la guerra civil, d’ambdós bàndols, per exercir una reparació simbòlica i el reconeixement institucional de totes les víctimes. Enguany aquest exercici ja es va dur a terme a Sabadell i també s’ha celebrat en altres ocasions a la Catalunya Central, però aquesta ocasió va destacar per ser protagonitzada exclusivament per besnets i besnetes dels protagonistes de les històries. L’acte, celebrat a la Casa de Cultura d’Olesa i seguit per una setantena de persones, va ser conduït per Jordi Palou-Loverdos i per Mireia Vives Puig, facilitadors i mediadors de conflictes. Palou-Loverdos va destacar que un dels objectius de l’acte era que fos el més plural i obert possible.

Com que els ponents eren la quarta generació de descendents dels protagonistes, les vivències explicades havien passat de generació en generació. Tots van coincidir en les dificultats que tenien els seus avis, àvies o besàvies per parlar del que van viure durant aquell conflicte. Un reflex de les dificultats i el patiment que suposava patir violència durant aquella època. Alguns segueixen patint conseqüències des de llavors com el fet de no saber on estan els cossos dels seus familiars ja que no saben on van ser enterrats o directament els hi van perdre la pista sense arribar a saber què va ser d’ells.

Benet Margarit Font va ser una de les primeres víctimes de la guerra a Olesa de Montserrat, sent afusellat només vuit dies després del cop d’estat perpetrat per Francisco Franco. El seu besnet, Joan Parent, va explicar com ho va viure la dona de Margarit. «El 18 de juliol va esclatar la guerra, el 21 van matar el seu germà gran, el 24 el rector del poble i el 26 el seu marit i el seu fill gran», va explicar Parent, que va lamentar que fossin assassinats sense judici.

La persecució de les víctimes va arribar fins i tot a les costes del Garraf, on Joan Margarit es va amagar per evitar ser detingut durant els primers mesos de la guerra.

En l’acte van participar els descendents de dos alcaldes d’Olesa amb ideologies contràries. Marc Campmany va explicar la història del seu besavi, Salvador Casas, que va ser batlle del municipi durant la dictadura de Primo de Rivera. Durant la Segona República Casas va formar part d’un partit monarquista alfonsí. Amb l’esclat de la guerra i veient que els anarquistes van aconseguir armes, es va exiliar a Cantallops de l’Empordà. Va ser perseguit, se’l van endur els anarquistes i mai més es va saber res d’ell. «Sé que era una bona persona i que no va fer mai mal a ningú», va explicar Campmany. Fèlix Figueras també va ser alcalde d’Olesa, però durant la segona república. Se’l va recomanar que s’exiliés però es va voler quedar per ajudar. Va ser detingut l’any 1939 amb el conegut com a «judici de les viudes» i va ser afusellat durant el seu trasllat a Barcelona. «La seva filla, la meva àvia, va optar per la postura del silenci des de llavors, possiblement pel temor», va explicar el seu besnet Pau Figueras.

Un dels moments més emotius va ser quan Meritxell Arenas, besneta de Diego Arenas, va llegir les cartes que Arenas va enviar a la seva dona i al seu fill quan estava empresonat i apunt de ser afusellat. Arenas va ser assassinat l’any 1940 per haver estat regidor del partit comunista al seu municipi, Pedro Abad, a Còrdova.