Una jove olesana, Jordina Cascante Riberès, ha estat la guanyador de la darrera edició del premi Domènec Font de Comunicació que atorga la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Enguany, el guardó ha arribat a la desena edició. Aquest any, la Facultat de Comunicació ha valorat un total de 55 treballs, un nombre rècord. La guanyadora, Jordina Cascante Riberès estudia al centre Daina Isard SCCL d’Olesa de Montserrat. El seu treball és una exposició museística sobre la percepció humana del temps.
Els premis reconeixen els millors treballs de recerca de batxillerat a Catalunya en les especialitats de periodisme, comunicació audiovisual i publicitat i relacions públiques. El ceretà Carles Pont, degà de la Facultat de Comunicació ha ressaltat que aquest premi, a més de reconèixer els millors treballs, "permet establir ponts entre la universitat i els instituts d'arreu de Catalunya". A més, ha destacat la figura de Domènec Font Blanch, historiador i catedràtic de Teoria i Història del Cinema del departament de Comunicació de la UPF que dona nom a aquest premi.
Els 15 finalistes han resumit en dos minuts les línies de recerca dels seus treballs i les seves conclusions. Mar Guerrero, doctora en Comunicació Social i membre del jurat, ha fet una valoració global de tots els treballs i ha volgut reconèixer la tasca executada pels candidats, l'entusiasme dels pares i mares a casa i la implicació seus tutors d'institut.
Jordina Cascante Riberès va presentar el treball Amnèsia. Es tractat, segons ha explicat ella mateixa, d'una investigació "centrada a entendre què era el temps. A través d'una anàlisi des dels conceptes de passat, present i futur s'ha buscat una lògica teòrica sobre la qual poder edificar una exposició performativa". El jurat ha destacat l'excel·lència del treball per estudiar aquesta percepció en els éssers humans d'una manera tan original.
El segon premi ha sigut atorgat Versió original de Pol Ortuño Dalmau, de la Salle Manlleu. El treball ha indagat sobre la viabilitat dels films originals en llengua catalana, per determinar quines són les principals causes del poc abast del cinema original en català. "Per a fer-ho, he investigat l'estat actual de la llengua catalana, el funcionament de la indústria cinematogràfica i, finalment, un estudi de cas del film Pa negre" explica Ortuño. El jurat ha aplaudit l'anàlisi sòlida i rigorosa d'una qüestió de gran actualitat i molt rellevant.
Finalment, el darrer segon premi se l'ha endut Sara Pérez Hurtado de l'Escola Gravi de Barcelona pel seu treball La pandèmia darrera els titulars. El seu interès pel tema neix a partir de la idea d'analitzar la situació de pandèmia mundial que van viure fa un any. "Vaig partir de la hipòtesi que la ideologia política dels diaris condicionava la manera de tractar la informació apareguda en aquests" destaca Pérez.
Cristina Perales, professora del grau en Periodisme, ha fet entrega de la menció per a treballs sobre perspectiva de gènere. Mireia Llongarriu Nogué de l'Institut Abat Oliba de Ripoll ha guanyat amb el seu treball Be you. Trenca les normes i sigues tu per la seva exposició acurada sobre els rols i estereotips de gènere en el món de la moda, així com per la proposta innovadora per trencar-los a través d'una marca de roba personal.
Pel que fa a la menció per a treballs de projecte de creació l'ha rebut Marina Miyar Prieto de l'Institut Vila de Gràcia de Barcelona amb Lo que nos pasa cuando no nos pasa nada. La dimensió surrealista de David Lynch com a referent d'una creació audiovisual. Reinald Besalú, doctor en Comunicació Pública, ha subratllat la capacitat de l'autora per "conjugar amb èxit l'anàlisi crítica de la teoria i algunes obres de la història del cinema amb la creació audiovisual pròpia, tot donant forma a una per d'un gran poder de suggestió que fa justícia als orígens surrealistes que invoca".
