Són les deu del matí, i dins el vestíbul del museu de la Colònia Sedó s’hi han reunit una dotzena de persones. Estan esperant Gràcia Dorel-Ferré, que arribarà en qualsevol moment per fer una visita guiada del museu.

Aquest temps d’espera sembla que no el noti ningú. Tothom està embadalit mirant els pòsters que expliquen breument la història de la colònia tèxtil amb textos i imatges, i traient el cap a la planta de sota, tota ocupada de cordes, mecanismes de ferro i la que sembla que és la turbina més gran d’Europa. Més tard ens hi posarem a dins, com cargolets.

Relat rigorós

La visita s’ha organitzat amb motiu de la presentació del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera, on es detallen noves descobertes i un relat rigorós sobre la colònia. L’ha escrit la mateixa Dorel-Ferré, la guia de la visita. És historiadora de professió i filla d’obrers de la Sedó. S’ha dedicat durant anys a furgar en la història de la colònia i n’ha arribat gairebé fins als intestins. El seu és un relat de relacions polítiques, intents d’assassinat, infants obrers i un soroll espaordidor que ha deixat sordes moltes de les teixidores que hi treballaven.

La visita, però, també ajuda una causa major: la divulgació del museu-colònia. Esther Hachuel, que també participa a la visita guiada, és la directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, i la persona responsable de gestionar el projecte del museu. Aquest va estar tancat durant onze anys, entre el 2008 i el 2019, perquè no tenia pràcticament pressupost. Poc interès.

Fins que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va aconseguir un conveni fins al 2024 que els permet obrir els caps de setmana i pagar dues noies que hi treballen.

Demanen suport social

Hachuel explica que el museu-colònia necessita «molt suport social» –oral, escrit, amb visites– perquè el projecte pugui continuar més enllà del 2024 i així demostrar l’interès i importància històrica, nacional i popular que hi ha dins la colònia.

«Hi ha moltes colònies al món –explica Dorel-Ferré– però cap com aquesta». I és que la Sedó és un «gran exemple per relatar com funciona l’energia hidràulica, i no hi ha gaires museus dedicats a l’energia», diu Hachuel.

Arquitectònicament, és molt interessant, amb passadissos de pedra submergits sota les plantes de les teixidores i turbines. I, històricament, recull tot de relacions polítiques, comercials, industrials i socials que ajuden a entendre com la colònia ha contribuït enormement en el desenvolupament industrial i en la modernització de Catalunya. «La colònia no és dels propietaris, és de tots», observa Dorel-Ferré.

Ara, està trossejada en cinquanta-quatre propietats, repartides entre persones físiques i jurídiques. I totes sota el paraigua de la propietària més gran, la Generalitat de Catalunya. El 2008 van enderrocar diverses fileres de cases per fer-ne una millora urbana i industrial, però, amb la crisi que va colpejar l’Estat, l’espai continua arrasat, i només queden dempeus les construccions urbanes més antigues.

La turbina més gran

I els visitants, com espies d’un temps futur, també entren dins la turbina més gran d’Europa. «Encara fa l’olor del greix que posaven sobre el ferro», comenta una de les assistents a l’acte, filla d’extreballadors de la colònia. «Se’t posava dins la gola i acabava dificultant la respiració», complementa Gràcia.

Hi cabem tots drets a dintre, i el passadís circular s’estén cap a dues direccions diferents, buscant l’aigua. Estan reixats, i els visitants tornen a sortir.