La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i Conzález ha lliurat a Abrera la nul·litat d'una vintena de sentències dictades pel règim franquista contra veïns d'aquesta població. Les condemnes de presó o les sentències de mort ara es consideren nul·les. Han acompanyat la consellera l’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, i la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Arantxa Galofré, i han lliurat la còpia de la documentació dels familiars jutjats a 17 famílies. Són documents que fins ara havien anat passant, en secret, de jutge de pau a jutge de pau, i que, finalment, la jutgessa abrerenca Teresa Morral va entregar a l’Arxiu Històric Municipal d’Abrera. Allà, l’arxivera Alba Cánovas es va encarregar de gestionar el tractament dels documents, de digitalitzar-los i de desxifrar la informació que contenien. “Veiem que són molt breus”, explica durant l’acte mostrant una fitxa, “però tenen una quantitat d’informació brutal”. Hi apareix el nom, una fotografia, empremtes dactilars, perquè el van condemnar o els anys de presó·.

Les famílies han acollit l’acte amb agraïment, alhora que lamentat que sigui una mica tard. Maria Àngels Claramunt Garriga, de Barberà del Vallès, ha recollit la documentació del seu pare, “Josep Claramunt Planes, i del meu avi, Josep Claramunt. Rebre la notícia va ser molt agradable, ha estat bé que ho fessin, ens ha agradat. Una mica tard, perquè els que havien de rebre això ja no hi són, però no passa res”. Lluïsa Vallès Estrada, de 74 anys i abrerenca, explica que “soc familiar de dues persones jutjades, Joan Boladeras, que era el meu sogre, i el meu avi, Pere Vallès. Emocionalment, em va sobtar rebre la notícia, ara haig de mirar els papers. Estem molt agraïts, però la llàstima és que sigui una mica tard”.

Ubasart ha declarat que “els certificats llancen tres missatges molt clars: primer, els vostres familiars no eren culpables de res. Segon, els judicis franquistes van ser una farsa. I tercer, el govern del país reconeixem i honorem la memòria de les víctimes del franquisme com a deure democràtic”. Ha llegit, també, un fragment del diari del soldat franquista Manuel Prado, on es pot copsar el terrible tint que tacava els actes franquistes. El va escriure al 19 de febrer de 1939 quan “van reunir el presos. Era de matinanda i es veia tot molt be. Ens am posar en marxa. Vam arribar a la carretera d'Esparraguera. Hi havia un camí, amb uns xiprés, que ens van convèncer de la tràgica realitat. Vam començar a sentir com el conduïts protestaven i el soroll dels seus budells en adonar-se del que anava a passar. Van tenir feina per conduir-los fins a la paret del cementiri”.

L’efectuació i entrega de les nul·litats s’ha pogut fer gràcies a la llei catalana 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. La norma declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.

L’acte ha estat moderat per Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Abrera, i l’ha obert i clos el pianista i músic Luis Frontado, interpretant variacions de Mompou. Ubasart també ha presidit l’acte celebrat el mateix dia a Centelles, on s’ha fet entrega de 87 nul·litats més.