El material antic de Ferrocarrils estrena el seu espai d'exposició i magatzem a Martorell

Una vintena de locomotores, cotxes i vagons que van prestar servei a la línia Llobregat-Anoia al llarg del segle XX, tant de viatgers com de mercaderies, s'exposen des d'aquest dissabte a Martorell. La línia a la vora del Llobregat, que gràcies a la indústria tèxtil i a la minera va arribar fins a Guardiola de Berguedà, és de finals del segle XIX. El conseller de Territori, Juli Fernàndez i Olivares, acompanyat de l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa Comas, i del president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Toni Segarra i Barreto, ha inaugurat aquest dissabte el nou centre de preservació de vehicles històrics de Ferrocarrils, anomenat Espai de la via mètrica, situat al costat de l’estació de Martorell Central. I just després, el conseller ha visitat les obres del nou aparcament d’enllaç per a 289 vehicles que FGC està construint al costat de l’estació.

El conseller Juli Fernández en l'estrena de la Via Mètrica ha explicat que l'exposició mostra "l'evolució de la companyia pública, Ferrocarrils, per millorar la vida de la gent" i ha defensat que "ara estem en un altre moment d'evolució d'aquesta línia, la del Llobregat-Anoia, amb la licitació, amb una inversió prevista de 400 milions d'euros, de l'L8 per a què aquesta línia penetri a Barcelona, fins a Gràcia, amb la construcció, a més, de tres noves estacions". El conseller ha posat en valor, a més, que des de dimecres passat "els joves fins a 30 anys ja es poden moure amb la nova T-Jove gràcies a la T-Mobilitat fent que la targeta de cartró també pugui ser una peça per a espais de memòria del transport com aquest". Fernández ha recordat que els joves han vist desaparèixer les zones de l'ATM de Barcelona i ara paguen 40 euros per a les 6 zones. S'ha igualat el preu per a bona part del país amb el preu més baix, el de la zona 1 o metropolitana. Queda per resoldre la zona 7, en poblacions com les del Solsonès i les del Berguedà que de moment estan al marge de l'acord, amb promeses de solució.

El conseller de Territori ha acabat la seva intervenció indicant que espera que "alguns moments del transport ferroviari que no ens fan la vida més fàcil", en referència al servei de Rodalies, "també passin a la història", tot recordant que el Govern ha reclamat el traspàs immediat de la seva gestió.

De la seva banda, el president de Ferrocarrils, Toni Segarra, ha ressaltat la importància de la nova nau i l'aparcament en l’estratègia de la companyia. El nou aparcament forma part de l’estratègia de descarbonització de la mobilitat de Ferrocarrils, que passa per “fomentar l’ús del transport públic, facilitar l’intercanvi modal i millorar la mobilitat als principals municipis on FGC té estacions”. Pel que fa a la nova nau de material històric, ha posat en valor la funcionalitat de l’espai dins l’Estratègia de Patrimoni Històric de Ferrocarrils, que pretén “consolidar espais repartits pel país, de manera que les peces estiguin contextualitzades en el territori en el qual han estat funcionant”.

Reforç de l’Estratègia de Patrimoni Històric d’FGC

A la nova nau s’exposen la major part dels vehicles històrics de la línia Llobregat-Anoia. Són peces preservades per Ferrocarrils que inclouen locomotores, cotxes i vagons, algunes de les quals pertanyen a l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona. La companyia ha dut a terme les tasques de restauració estètica d’aquests vehicles abans de traslladar-los a l’interior del nou espai expositiu, uns treballs on s’ha prioritzat retornar les peces al seu aspecte original.

Imatge de l’interior de la nau amb part dels vehicles restaurats. L’edifici s’ha construït a l’espai on estaven els antics tallers de locomotores, al costat de la platja de vies i de l’aparcament d’enllaç de l’estació, i té connexió directa amb les vies d’FGC. Amb una superfície de 2.200 m2, la nau té 106 m de llargada, 21 m d’ample i 8,65 m d’alçada, i alberga en el seu interior tres vies de 105 m de longitud. Sobre aquestes vies s’han situat els diferents vehicles ferroviaris catalogats com a patrimoni històric.

FGC preveu, a més, incorporar l’Espai de la via mètrica dins del programa d’activitats del Tren de l’Ensenyament, una iniciativa de la companyia adreçada a escolars per transmetre’ls la importància del tren com a mitjà de transport públic i inculcar-los els valors del servei públic i col·lectiu. Així doncs, aquest espai es dedicarà també a la pedagogia i a l’educació del ferrocarril.

La creació de nous espais per a la preservació i exposició del material mòbil històric és una de les línies de treball de l’Estratègia del patrimoni històric de Ferrocarrils. Aquest espai se suma als altres centres que FGC ha habilitat els últims anys per preservar els seus vehicles i instal·lacions històrics com La Cotxera de Rubí, situada davant de l’antiga estació de Rubí; La Nau del tren històric del Vallès, al Centre Operatiu de Rubí, o El Moll de la Pobla, a l’estació de La Pobla de Segur de la línia Lleida - la Pobla de Segur. Tots aquestes espais complementen els dedicats al Cremallera de Núria, a Ribes de Freser; al Cremallera de Montserrat, a Monistrol de Montserrat; i als Ferrocarrils secundaris, industrials i turístics, a La Pobla de Lillet.

Un aparcament amb més capacitat per fomentar la intermodalitat

Després de la inauguració, el conseller ha visitat les obres del nou aparcament d’enllaç que Ferrocarrils està construint en una part de l’espai que ocupava l’antic aparcament a l’aire lliure, que tenia capacitat per a 118 vehicles. D’aquestes 118 places, se’n mantindran 48, a les quals se sumaran les 289 del nou aparcament que ara s’aixeca. En total, per tant, es generarà espai per a l’estacionament d’un total de 337 vehicles, el que suposa gairebé triplicar la capacitat d’aparcament que hi havia fins ara.

Amb aquest nou conjunt de places de pàrquing es pretén facilitar la intermodalitat entre el cotxe i el transport ferroviari al nus de Martorell, estratègic pel que fa a les comunicacions amb FGC cap a Barcelona (Pl. Espanya) i cap a Igualada, Olesa i Manresa, així com amb les línies de Rodalies que enllacen Martorell amb Granollers i Sant Vicenç de Calders amb Manresa. Aquesta intermodalitat també podria ser un transbordament, segons consta en documents de projecció de futur, una idea que fa patir els usuaris de Manresa i Igualada.

El nou pàrquing serà un edifici rectangular adaptat al solar existent, de 50 metres de llarg i 30 metres d’ample. A fi d’adequar-lo al terreny i minimitzar la seva alçada, s’ha optat per una geometria en planta baixa i plantes intercalades que n’asseguren la màxima capacitat.

Les rampes de circulació s’ubicaran als extrems i tindran una amplària que garantirà la doble circulació. El nucli de comunicació vertical, amb ascensor i escales, se situarà a la part central, donant accés a totes les plantes des de la planta baixa fins a la planta coberta.

De les 289 places del nou aparcament, n’hi haurà de reservades per a persones amb mobilitat reduïda i també per a vehicles elèctrics. Així mateix, està previst reservar un espai per a un aparcament segur per a bicicletes. Es preveu que l’aparcament entri en servei a finals del primer trimestre de 2024.

La companyia compta actualment amb 20 aparcaments d’enllaç a les estacions de les línies metropolitanes, que sumen una oferta total de 2.416 places. 5 es troben a la línia Barcelona-Vallès (1.076 places) i 15 a la Llobregat-Anoia (1.340 places). Amb el nou aparcament de Martorell Central s’arribarà a un total de 2.526 places.

Aquest nou aparcament al costat de l’estació de Martorell Central està inclòs al Pla director urbanístic (PDU) dels aparcaments d’intercanvi modal transport públic-vehicle privat a l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’ATM de Barcelona, aprovat a finals de 2022, i a través del qual el Govern impulsa 14.677 noves places de park&ride a 102 estacions ferroviàries i d’autobús al conjunt de la regió metropolitana de Barcelona amb l’objectiu d’incentivar l’ús del transport públic i reduir el consum energètic associat a la mobilitat i el seu impacte sobre la generació de gasos amb efecte d’hivernacle i altres contaminants atmosfèrics.