Les poblacions del Baix Llobregat Nord tenen índexs d'envelliment i sobreenvelliment per sota de la mitjana de la comarca

La piràmide de població confirma la tendència a l’envelliment de la població on els grups de més edat cada cop són més nombrosos a diferència de la pèrdua d’efectius d’infants i joves que representen tant sols el 17,4% de la població (menors de 16 anys). Aquests han disminuït un 13% respecte l’any 2019, mentre que els de més de 64 anys s’han incrementat un 5,1%, per al conjunt de la comarca i representa el 18,3% del total. L'increment del sobreenvelliment és del 12,3% i la població sobre el total de població és del 2,7%. I la projecció que fa el Consell comarcal del Baix Llobregat és que aquesta tendència a tenir més població gran anirà en creixement els propers anys.

L'índex d'envelliment a la comarca és del 112,8% (amb un increment de gairebé 12 punts) i el el de sobreenvelliment se situa al 14,9% (un increment d'un punt). A Abrera, l'índex d'envelliment és del 90,3% i el de sobreenvelliment, de l'11,2%. A Esparreguera, els índex són: envelliment 109,0% i sobreenvelliment, del 14,4%. A Martorell, els índex són 96,17,5% i a Olesa de Montserrat, els índexs són de 95,5% i 17,3%, una xifra molt semblant entres aquests dues últimes ciutats. En una dels municipis amb menys població de l'àrea del Baix Llobregat Nord, Castellví de Rosanes té els nivells d'envelliment més alts, 100,9% i 22,6%. En canvi, a Collbató la relació és de 79,7% i 12,8%. La setena població del Baix Nord, Sant Esteve Sesrovires, l'envelliment és del 106,8% i el sobreenvelliment és del 16,0%.

Pel que fa a la població potencialment activa (d’entre 16 i 37 anys) aquesta s’ha incrementat en els darrers anys un 1,6% al Baix Llobregat, fins arribar a representar el 68,0% de la població.

La població estrangera representa al Baix Llobregat el 11% de la població. Aquesta xifra s’ha mantingut estable en els darrers tres anys i representa un 8,6% més de població que a l’any 2019.

L’impacte del COVID-19 especialment rellevant pel que fa al saldo natural, ja que per primera vegada l’any 2020 les defuncions van ser superiors als naixements, fent que el saldo natural fos negatiu (-2.020). En termes migratoris, tot i mantenir el signe positiu, el saldo migratori va disminuir notablement l’any 2020, situant-se en +2.747 persones. Un any després de l’inici de la pandèmia el creixement de població s’ha estancat tant pel menor creixement migratori (-0,1‰) com pel creixement natural negatiu (-0,6 ‰)

El nombre de defuncions es va incrementar notablement l’any 2020 com a conseqüència del gran impacte del COVID-19. Aquesta sobremortalitat va afectar especialment als col·lectius de gent gran. Precisament, per a la població de més de 60 anys, i en particular aquells de més de 84 anys, les taxes de mortalitat van arribar al 46,4‰ i 163,5‰. Aquesta sobremortalitat també es pot observar en l’àmbit català, on la taxa específica de mortalitat per a les persones de més de 84 anys va ser del 157,1‰.

Tots els indicadors d’envelliment mostren una variació positiva en el període 2019-2022. L’índex d’envelliment arriba al 112,8% l’any 2022 (+11,9% respecte 2019) i el de sobreenvelliment fins al 14,9% (+1,0% respecte 2019). Tanmateix, la projecció 2032 (escenari mitjà) de l’Idescat propicia un escenari amb un increment del 21,4% de la població de més de 64 anys i un +30,5% de la població de més de 84 anys.