La Generalitat crida els descendents del govern d'Olesa assassinat per franquistes el 1939 a aportar dades genètiques

La Generalitat fa una crida als descendents del govern d'Olesa de Montserrat assessinats perquè aportin dades genètiques que permetin identificar les restes. Més de 80 anys després de l'assessinat polític del govern republicà d'Olesa de Montserrat s'ha obert la fossa del cementiri vell d'Abrera on es creu que hi podien haver estat enterrats. El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha visitat aquest dissabte els treballs arqueològics a la fossa comuna del cementiri vell d’Abrera. Les tasques es van iniciar el 17 de novembre en el marc del Pla de Fosses 2023-2026 de la Generalitat de Catalunya. Segons les investigacions, a la fossa hi podria haver enterrats entre 12 i 18 civils procedents d’Olesa de Montserrat, Esparreguera i Abrera, totes víctimes de la repressió franquista. Entre aquestes víctimes hi hauria Fèlix Figueras Aragay, alcalde d’Olesa de Montserrat durant el període republicà i els inicis de la Guerra Civil, així com altres membres del consistori republicà i dues dones, igualment represaliades. 

El conseller ha fet la visita acompanyat pels alcaldes d’Abrera i Olesa de Montserrat, Jesús Naharro i Marc Serradó, així com de regidors i regidores d’Olesa, Abrera i Esparreguera. D’Olesa també hi van ser presents el regidor de Memòria Històrica, Xavier Rota, i el d’Espai Públic, Raül Asensio, i alguns familiars de les víctimes, que fa molts anys que lluiten per l'exhumació. Les novetats de l’excavació les va detallar el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez. 

El regidor de Memòria Històrica d’Olesa, Xavier Rota, destacava després de l'acte de dissabte que la importància de poder acompanyar les famílies en un moment tan emotiu com la visita a la fossa, un cop ja ha estat oberta: “Hem obert aquesta porta a uns fets del passat que no s'han de tornar a repetir. El fet de poder acompanyar els familiars i conèixer-los, conèixer les vivències personals i familiars ha creat un lligam i un moment molt emotiu que és difícil d'oblidar. Com els mateixos fets, que no poden ser oblidats i que han de ser recordats”, va explicar.

Durant la visita, s’ha fet una crida a totes les persones que tinguin familiars desapareguts perquè s’inscriguin al Cens de persones desaparegudes i s’adhereixin al Programa d’identificació genètica, gràcies al qual ja s’han aconseguit identificar 27 persones.

Precisament, familiars d’algunes de les persones afusellades el febrer de 1939 al cementiri vell d’Abrera van mostrar l’emoció que han sentit en veure la fossa oberta, una fossa a la qual, durant molts anys, han portat flors cada 1 de novembre. Especialment colpidor va ser comprovar la disposició dels cossos a la fossa. Així ho han destacat els nets de qui va ser alcalde republicà d’Olesa, Fèlix Figueras i Aragay i de la també olesana Joana Piñero. 

Un cop finalitzada la intervenció, les restes exhumades es traslladaran al laboratori, on seran sotmeses a anàlisis genètiques i antropològiques amb l’objectiu de confirmar-ne la identitat i poder retornar-les als seus familiars. A més, un cop acabada la feina de camp, l’equip arqueològic redactarà la memòria de la intervenció, que permetrà verificar si les hipòtesis inicials s’han complert.

El judici de les vídues i els afusellaments al cementiri d’Abrera

El 12 de febrer de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil i un cop ocupada Olesa de Montserrat per les tropes franquistes, trenta persones d'Olesa van ser detingudes, segons ha explicat l'Ajuntament Olesà. Totes van ser acusades d’haver participat en l’assassinat de trenta-set veïns d’Olesa durant l’estiu de 1936, en el context de la violència revolucionària desencadenada arran del cop d’estat militar i la desintegració de l’ordre institucional republicà. El grup de detinguts estava format majoritàriament per afiliats a Esquerra Republicana de Catalunya, membres del consistori republicà d’Olesa de Montserrat i sindicalistes de la CNT.

Entre el 14 i el 17 de febrer, va tenir lloc l’anomenat judici de les vídues, considerat un acte de venjança revestit de procediment judicial, però completament mancat de garanties legals: no hi va haver acusacions formals ni proves concloents, no es van permetre advocats defensors, no es van respectar les garanties processals, no es va seguir el procediment penal vigent i ni tan sols es van aixecar actes de la causa.

Com a resultat, vint persones van ser condemnades a mort: Ramon Badia Blasi, Josep Bayona Vidal, Fèlix Figueras Aragay, Josep Font Cugat, Ginés González Gallardo, Joan Jané Casajoana, Martí Lahosa Queralt, Joan Martí Pons, Tomàs Matas Campañà, Jaume Picas Vila, Joana Piñero Fernández, Lluïsa Xifré Morros, Joan Campos Periz, Josep Campos Periz, Juan Garrido Abad, Juan Heredia Martínez, Miquel Hinojosa Izquierdo, José Martínez Campos, Juan A. Martínez Moreno i Juan Pérez Garviche.

La matinada del 19 de febrer de 1939, tots van ser traslladats fins al cementiri vell d’Abrera, dividits en dos grups de dotze i vuit, per ser afusellats. Setze van morir a conseqüència immediata dels trets; quatre van poder fugir malferits.

Es coneix, per exemple, que un dels supervivents, Juan Garrido Abad, va ser capturat novament i afusellat el 21 de febrer de 1939 amb Isidre Galceran Pujabet i Basilio Arroyo Embiz. Tots tres van ser enterrats en una fossa al cementiri d’Olesa de Montserrat, on també hi podria haver les restes de Ramon Ribó March, assassinat l’agost del mateix any.

Dos altres supervivents dels afusellaments d’Abrera, Ginés González Gallardo i Juan Pérez Garviche, van morir poc després en circumstàncies diverses. L’únic que va aconseguir salvar la vida fou Juan A. Martínez Moreno, que va fugir i es va poder refugiar a França.

D’acord amb les línies de treball de la Direcció General de Memòria Democràtica, la fossa del cementiri vell d’Abrera contindria les restes de les setze persones executades aquella matinada: dotze inhumacions estan confirmades i quatre més es consideren probables. A aquestes restes s’hi podrien afegir dues altres víctimes de la repressió franquista: Enric Cortell Miñana i Rossend Masagué Serracantis, veïns d’Abrera i Olesa de Montserrat, que no formaven part del grup d’afusellats, però que també haurien pogut ser enterrats a la mateixa fossa.