El Pont del Diable recupera l’arc romà després d’onze mesos de restauració

El Pont del Diable, situat sobre el riu Llobregat entre els termes de Martorell (Baix Llobregat) i Castellbisbal (Vallès Occidental), ha estrenat la restauració del seu arc romà després d’onze mesos d’obres. L’acte d’inauguració s’ha celebrat aquest diumenge al mateix entorn del monument, a la banda de Castellbisbal, on es troba l’arc.

La intervenció, amb una inversió de 412.369 euros, ha estat executada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de garantir la conservació estructural i frenar els processos de degradació detectats en els darrers anys.

Els treballs s’han centrat especialment en el rebliment històric de l’arc, on s’havien detectat despreniments de pedres i una progressiva pèrdua de cohesió del morter romà. El principal repte ha estat fixar aquests elements i estabilitzar els volums més exposats a la intempèrie.

Per fer-ho, s’han aplicat morters de calç compatibles amb els materials originals, s’han realitzat injeccions estructurals a l’interior de l’arc i s’han reforçat esquerdes amb barres de fibra de carboni. També s’ha intervingut en la pedra calcarenita de les dovelles, amb tasques de consolidació i reintegració de llacunes. A la part superior, molt afectada per l’erosió i la proliferació de vegetació al llarg dels segles, s’hi ha instal·lat una protecció amb planxa de coure per evitar filtracions d’aigua.

L’actuació ha inclòs igualment l’arranjament de l’entorn immediat, amb la restitució de lloses de pedra d’època romana i la millora dels elements metàl·lics de protecció.

Testimoni de la xarxa viària romana

Construït entre els anys 16-13 i el 8 aC, el Pont del Diable és una de les principals restes de la xarxa viària romana al curs baix del Llobregat. L’arc, d’uns 22 metres d’alçada, està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) —la màxima categoria de protecció patrimonial a Catalunya— des del 1925; el conjunt del pont ho està des del 1931.

Situat just sobre el congost de Martorell i a pocs metres de la confluència amb el riu Anoia, el monument s’alça en un dels punts històricament més estratègics de comunicació del país, avui envoltat d’autopistes, carreteres i vies ferroviàries. Més de dos mil anys després de la seva construcció, continua essent una imatge icònica i un element d’identitat compartida entre Martorell i Castellbisbal.