El Papa recorda als presos de Brians 1 que "Déu els estima com són, però els somia millors"

El Papa ha entrat a l'auditori de la presó de Brians 1 rebut per la cançó Ayúdame a caminar, cantat per un cor d'internes. Un cop a l'escenari, l'ha rebut el director de la presó, Jordi Pons, amb un breu discurs de benvinguda. Posteriorment, ha estat el capellà de Brians 1, Jesús Bel qui s'ha dirigit a ell. Lleó XIV, estava assegut en un tron al mig de l'escenari. Després d'un salm en català, una reclusa, la Montserrat, de Barcelona, li ha explicat la seva vida, com es demanava "perquè Déu permetria que el seu fill moris". Però ara s'ha reconciliat amb Déu, i "vull donar gràcies. Els presos ens ajudem".

La Josefina, l'altra interna i tan nerviosa com la seva companya, ha dit que "això passarà, i jo seguiré unida a Déu". Assegut, el papa ha parlat en català al començament. Ha agraït l'acolliment. I després ja en castellà, deia que se sentia "edificat pel testimoni de les preses. Déu és misericordiós per sobre del bé o el mal que hàgim fet. Especialment vàlid pels presos". Els ha dit que "quan penseu que no val la pena seguir, alceu la mirada. Els errors de la vida no determinen la identitat d'una persona".

Ha fet una crida a l'esperança i a continuar somiant en Déu, "perquè t'estima com ets, però et somia millor". Acabat el discurs, ha començat a resar el Parenostre, seguit per tots els presents. I ha fet una benedicció als assistents. Després, ha rebut de mans de les internes ells regals que li han preparat, un plat de ceràmica i un quadre, i ha lliurat kuba icona, una imatge de la verge Maria amb el nen Jesús a la presó, per recordar la mare que mai abandona els seus fills.

El Virolai, cantat a guitarra i cor dels presents, ha acompanyat la sortida de sa santedat de l'Auditori. L'acte ha durat poc més de 20 minuts, el temps previst. A un quart i cinc de dotze, 32 minuts després d'haver entrat, abandonava la presó.