El repte del Lluçanès després de les municipals: consolidar la comarca amb un Consell propi

El Lluçanès ja és oficialment la 43a comarca de Catalunya des que ho va aprovar el Parlament el 2023, però no assolirà la seva plenitud administrativa i organitzativa fins a la pròxima legislatura, amb la creació d’un consell comarcal propi, el juliol del 2027, que es configurarà segons els resultats de les eleccions municipals que s’hauran fet al maig. L’integraran els 8 dels 13 municipis que conformen geogràficament el Lluçanès i que no han renunciat a formar part d’aquesta comarca. Olost va fer una consulta a final del 2024 on va guanyar l’opció de sortir-ne per un marge estret de vots, però no era vinculant i finalment s’hi mantindrà juntament amb Alpens, Lluçà, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès (que és la capital), Sant Martí d’Albars i Sobremunt.

El canvi no es preveu complicat, després que el 2024 es va constituir la Mancomunitat de Municipis del Lluçanès, amb els 8 que formaran la comarca. És l’òrgan transitori amb l’estructura administrativa i de serveis prèvia que després es traslladarà al consell comarcal mitjançant un procés de subrogació i que haurà servit «per evitar haver de fer el canvi d’un dia per l’altre», sosté el seu president i alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós. La Mancomunitat ja té gerència, i s’ha tret a concurs el servei tant d’arquitecte com d’enginyer per als 8 municipis, que es posaran en funcionament en les pròximes setmanes.

La Mancomunitat «ens va molt bé per tenir una visió de què volem, d’on ho estem rebent ara, i de com ho hem de canviar per guanyar proximitat, sempre respectant els temps, perquè hi ha contractes, com el servei de residus, que el Consell Comarcal d’Osona està prestant per a tots els municipis de la comarca i que no podem trencar de cop», sosté Padrós. Per això, es treballa organitzativament amb previsió, tenint en compte que la llei contempla la dissolució de la Mancomunitat tan bon punt es constitueixi el Consell, que ja hauria de tenir els serveis subrogats o en vies de ser-ho.

El Consorci, per més temps

Poder funcionar plenament com a comarca també implicarà la dissolució del Consorci de Lluçanès, que fa 25 anys que funciona i presta serveis als 13 municipis del territori geogràfic.

Tanmateix, en aquest cas s’haurà d’esperar a tancar l’any, de manera que haurà de continuar funcionant durant tot el 2027, però amb previsió d’anar traspassant serveis al consell comarcal.

Pel que fa als 5 municipis que voluntàriament no s’han integrat a la comarca (Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès), s’establiran convenis o addendes perquè es puguin vincular al Consell del Lluçanès per a determinades prestacions.

Proximitat i una millor gestió

La creació del Consell Comarcal del Lluçanès, que culminarà la nova comarca «ha de ser una millora per a la ciutadania i volem que el Consell doni un servei adaptat a les necessitats del nostre territori, que és totalment rural, envellit i dispers», apunta l’alcalde de Prats, Jordi Bruch.

Diu que hi ha d’haver avantatges pel que fa a la proximitat amb el ciutadà, i en el camp econòmic, perquè «serà una nova manera de gestionar els nostres propis recursos», amb previsió que el futur Consell Comarcal del Lluçanès rebi una aportació anual d’aproximadament 1 milió d’euros. I també administrativament, confiant que «serà més àgil i més fàcil poder disposar de professionals» que prestin els serveis, des del professorat de l’escola bressol, fins a l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, o el personal de l’administració pública, entre altres.

«Estem molt il·lusionats i ja no hi ha marxa enrere», afegeix Ramon Padrós, i confia que, amb el temps, s’acabin incorporant a la comarca municipis que ara hi han renunciat.

La futura seu del Consell Comarcal del Lluçanès serà a la Torre Malla, una casa modernista de Prats de Lluçanès, que la Mancomunitat ha adquirit per 290.000 euros.

Subscriu-te per seguir llegint