El Síndic de Greuges conclou que l'espionatge amb Pegasus és un "atemptat" als drets fonamentals dels afectats

 El Síndic de Greuges ha conclòs que s'ha atemptat contra els drets fonamentals dels espiats amb Pegasus. Així ho ha exposat aquest dimecres Rafael Ribó, que ha presentat l'informe 'Cas Pegasus: vulneracions dels drets a la intimitat, la defensa i d'altres drets'. Segons Ribó, tot i que en els 18 casos coneguts de ciutadans particulars s'ha comptat amb autorització judicial per a l'espionatge, s'ha atemptat contra els drets fonamentals de privacitat, defensa i participació política dels afectats. En canvi, en la resta de casos -més de 40-, ha afegit, ni s'han respectat les previsions legals. Per tot plegat, el Síndic ha demanat una "reparació" per part dels poders públics implicats i una reforma "urgent" de la llei de secrets oficials.

El Síndic ha explicat que en alguns casos respectant la legalitat s'ha atemptat contra els drets fonamentals, si bé en la majoria no hi ha hagut "cap respecte a la legalitat" i l'espionatge s'ha fet "sense cap restricció ni control". En concret, s'ha referit a drets vulnerats com el dret a la defensa, a la confidencialitat, a la gestió d'afers públics o a la participació, entre altres.

"No hi ha cap empara, ni tan sols cap autorització judicial, per accedir als terminals mòbils", ha argumentat Ribó, que ha volgut destacar que la intervenció en les comunicacions", prevista legalment no preveu l'accés a tota la informació dels terminals mòbils de tipus telèfon intel·ligent.

Davant de la "gravetat" del cas Pegasus, el Síndic ha justificat la necessitat de reformar la llei de secrets oficials des de la perspectiva de la garantia dels drets fonamentals i de manera que s'acomodi a les regles de la Comissió de Venècia i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

També ha destacat que és necessari establir un sistema públic i col·legiat d'autorització i de control judicials respecte de les observacions de les comunicacions que en seu d'intel·ligència es demanin dins del marc de la llei. Ribó ha assenyalat que ha de quedar exclòs per llei qualsevol activitat d'espionatge a partits polítics o sindicats, entre altres, i ha suggerit fixar un límit temporal a les observacions de les comunicacions, ja que actualment poden ser indefinides.

A banda, ha subratllat que caldria prohibir espiar les relacions entre client i advocat i ha recomanat als col·legis professionals que promoguin accions de garantia del dret a la defensa davant d'aquesta situació.

L'informe exposat aquest dimecres ja s'ha lliurat al Parlament de Catalunya, i s'adreçarà també al Defensor del Poble espanyol, a les Corts Generals i a diverses instàncies del Consell d'Europa.

Ribó ha evitat fer una valoració sobre el fet que el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, tanqués la investigació sobre el 'Catalangate' després de "verificar" que l'actuació del CNI s'havia fet amb conformitat a la Constitució i la llei en els casos examinats. "No entra en absolut sobre si pot haver-hi atemptats als drets fonamentals", s'ha limitat a observar.