De Montilla a Illa: la promesa dels 50.000 pisos

El president de la Generalitat, Salvador Illa (PSC), va anunciar el 8 d’octubre, durant el debat de política general, que impulsaria la construcció de «50.000 habitatges públics fins al 2030». Per portar-ho a terme, el president es comprometia a invertir 1.100 milions d’euros anuals.

No és la primera vegada que se sent la promesa dels 50.000 pisos. José Montilla ja la va incloure en el seu pla de govern a finals del 2006, però van haver de passar 14 anys i tres presidents de la Generalitat més per arribar a aquesta xifra d’habitatges públics començats a construir. Repassem les principals promeses, plans i pactes catalans en aquesta matèria i el seu grau de compliment.

José Montilla (PSC) 2006 - 2010

José Montilla (PSC) va començar la seva legislatura amb el compromís «d’iniciar no pas menys de 50.000 habitatges protegits», segons figura en el seu pla de Govern. A l’inici del seu mandat va definir l’accés a l’habitatge com «un dels eixos prioritaris del Govern», i va precisar que la meitat d’aquests projectes a edificar es destinarien a la compra i, la resta, al lloguer.

En finalitzar la legislatura, havia iniciat la construcció de 33.765 habitatges, segons el document de Compliment del Pla de Govern, que compta només el primer semestre del 2010. Si s’observa l’any sencer (la legislatura de Montilla va acabar el 27 de desembre), el total és de 35.073 habitatges de protecció oficial (HPO), amb una mitjana de 8.768 pisos a l’any.

De Mas a Torra: sense promeses

Amb l’arribada d’Artur Mas a la Generalitat desapareix la paraula habitatge del nom de la conselleria, que passa a dir-se Territori i Sostenibilitat. Juntament amb el canvi de nomenclatura, s’acaben les promeses concretes. Ni Mas en cap de les seves legislatures (2011-2012 i 2012-2016), ni Carles Puigdemont (2016-2017), ni Quim Torra (2018-2021) concreten cap xifra en els seus respectius plans de Govern.

El balanç d’aquests 10 anys és una caiguda en la construcció d’habitança pública, segons dades de la Generalitat. En total, es comencen a construir 16.859 pisos, menys de la meitat de l’edificat per Montilla en 4 anys. El mínim arriba el 2013, amb 589 pisos iniciats.

Pere Aragonès (ERC) 2021 - 2024

Amb l’arribada al govern de Pere Aragonès (ERC) el maig del 2021, tornen les promeses concretes en matèria d’habitatge públic, malgrat que el pla de Govern no inclou cap xifra de construcció. La legislatura arrenca amb el compromís d’augmentar el parc d’habitatge de lloguer social en un mínim de 5.000 habitatges anuals (amb mesures com recuperar pisos en mans de la Sareb i d’entitats financeres), que el balanç de la legislatura reflecteix que no s’ha completat.

Entre el 2021 i el 2023 (el mandat d’Aragonès es va estendre des del maig del 2021 fins a l’agost del 2024, però l’últim any encara no té dades publicades), la Generalitat va començar a construir 7.636 habitatges de protecció oficial. Segons el balanç, 432 d’aquests pisos s’incorporaran al parc públic de lloguer social, juntament amb 2.373 més adquirits de mans de grans tenidors, entitats financeres i altres propietaris. El document indica que durant la legislatura es va impulsar la construcció de 5.100 de lloguer social que no serien de propietat pública. Així i tot, no especifica si estan ja en fase de construcció o són, per ara, un projecte.

Incompliments

Més enllà dels compromisos més o menys concrets a l’inici de cada legislatura, els governs també han aprovat diversos plans sectorials d’habitatge. Destaquen, per la concreció de les propostes, el pla català per al dret de l’habitatge 2004-2007, que va prometre la creació de 42.000 habitatges protegits, i el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, que preveia, fins a 160.000, 50.000 dels quals en els primers quatre anys. Cap s’ha complert.

Un altre factor que explica per què Catalunya és a la cua d’Europa en habitatge públic, tal com reconeix el pla territorial sectorial d’habitatge, aprovat el 2024, és la caducitat de la qualificació de HPO. La majoria dels pisos construïts en aquest règim entre 1960 i 1990 ja han perdut la qualificació, segons un estudi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge a Barcelona (O-HB). Encara avui, en funció de la qualificació del sòl construït el règim de protecció oficial, pot caducar amb els anys.

En aquest sentit, l’O-HB ha alertat de la cronificació del problema de l’habitatge a Catalunya, i ha destacat que el parc públic és insuficient i el privat està poc regulat. L’Observatori demana la necessitat d’incrementar el parc d’habitatge social de manera permanent i corregir la pèrdua d’habitances protegides perquè no passin al mercat privat en acabar la seva protecció.