Com celebren el 8-M a les presons de la Catalunya central?

Les presons de la Catalunya central han celebrat aquesta setmana el 8-M, el Dia Internacional de les Dones. En els centres s'ha conjugat el caràcter reivindicatiu amb el lúdic per proporcionar elements crítics sobre la construcció del gènere i els motius que sostenen les desigualtats. Enguany destaca el paper que la pràctica esportiva aporta a aquesta celebració. A Lledoners es farà una exhibició de judo femení, i a Brians 1 un partit de futbol femení.

La participació de col·laboracions externes propicia xerrades i tertúlies com és el cas del col·loqui amb Carme Parera sobre el seu llibre ‘El meu marit es posa faldilles’ a Lledoners; o la taula rodona sobre ‘Dones pioneres’ organitzada en Brians 2.

El caràcter reivindicatiu l’aporta la lectura del manifest escrit per les dones de Wad-Ras en tots els centres, i accions com l’enganxada al mur exterior de la presó de Ponent de cartells amb fotografies del projecte de SETBA o la il·luminació lila de la façana del Centre Obert de Lleida amb un gran llaç d’aquest color.

"“La dona a presó pateix una doble invisibilita"

En el conjunt de Catalunya, especialment rellevant han estat els actes a la presó de dones de Wad-Ras, a Barcelona. Les recluses han llegit el manifest que han elaborat per commemorar el Dia Internacional de les Dones. La lectura del manifest ha anat a càrrec de la bibliotecària i d’algunes internes que configuren el grup de gestores culturals del centre. Després, un grup de dones ha representat ‘Les nostres dones referents’: la lectura de petits relats sobre dones que han estat referents per la seva vida, com Alèxia Putellas o Policarpa Salavarrieta.

A l’acte hi ha assistit el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que ha parlat de la situació d'invisibilitat de la dona a la societat i ha afirmat que “la dona a presó pateix una doble invisibilitat perquè al fet de ser dona se li afegeix el fet d’estar privada de llibertat”. Espadaler, que ha agraït profundament a les internes de Wad-Ras el fet de “poder compartir aquesta celebració” amb elles, també ha tingut unes paraules de reconeixement per a les entitats com la fundació Ared així com d’altres fundacions i associacions que treballen dia a dia amb les dones privades de llibertat per fer activitats i que “arriben allà on l’administració no arriba”.

“Queda camí per fer. Sabem d’on venim i tot el que hem avançat gràcies als que ens han precedit, però sabem també que encara queda camí per recórrer. I jo voldria subratllar que quan el Govern de la Generalitat diu que és el Govern de tothom, “tothom” inclou “tothom’, també les persones privades de llibertat”, ha ressaltat Espadaler. El conseller ha demanat que la celebració del 8M no serveixi només per “mirar enrere” sinó també “per mirar endavant” i ha exhortat a les internes a “creure en elles mateixes”.

El perfil de la dona interna a Catalunya

L’àmbit dels serveis penitenciaris és majoritàriament masculí. De la població reclusa total de 8.687 persones, 8.172 són homes i 505 són dones, fet que representa el 6,2% de la població interna.

La dona reclusa és majoritàriament de nacionalitat espanyola, amb una edat mitjana de 42 anys. Les dones passen uns cinc anys a la presó i compleixen condemna principalment per robatori o tràfic de drogues. Les dones estrangeres representen prop del 32% de les internes, amb un predomini de les condemnes per tràfic de drogues. Dues de cada tres dones internes han estat víctimes de violència masclista; sis de cada deu presenten problemes de salut mental, i vuit de cada deu són mares. La taxa de reincidència de les dones és del 20%, molt similar a la dels homes (21,2%).

Perspectiva de gènere

Des de 2018, els centres penitenciaris amb presència de dones disposen del primer programa de tractament amb visió de gènere. Mitjançant grups reduïts, els equips de tractament proporcionen a les dones eines per a l’apoderament femení i pautes positives de salut sexual.

Els centres també compten amb la figura dels referents de gènere, professionals de qualsevol àmbit dels serveis penitenciaris (funcionaris d’interior, bibliotecaris, juristes, psicòlegs) que exerceixen aquesta funció amb l’objectiu de vetllar perquè la perspectiva de gènere hi sigui present i per promoure la igualtat de gènere. Aquests professionals treballen en estreta col·laboració amb les persones internes i la resta de personal dels centres per oferir suport emocional, assessorament i formació específica, contribuint així a la reinserció social i a la millora de la convivència.