Astronautes d'Hypatia aposten per usar sang menstrual com a fertilitzant natural per a plantes en hivernacles a Mart

Les astronautes d'Hypatia II han conclòs que la sang menstrual pot ser un fertilitzant natural idoni per a fer créixer aliments cultivats en hivernacles d'estacions espacials a Mart. Aquesta és una de les principals conclusions que les tripulants de la missió simulada que s'ha fet al desert de Utah han presentat aquest dilluns i que, entre altres àmbits de recerca, ha analitzat els efectes d'una exploració a Mart en el cos d'una dona.

Així, han indicat que la menstruació i l’ús de la copa menstrual són "compatibles" amb les missions espacials i que, fins i tot, poden aportar-hi valor afegit. Alhora, han indicat que la massa muscular de les participants s'ha reduït durant l'experiència, malgrat que el seu pes i força s'han mantingut.

Les set integrants de la missió de científiques Hypatia II, que investiga les condicions de vida a Mart i els efectes de les experiències espacials en el cos de la dona, han viscut durant dues setmanes a la Mars Desert Research Station (MDRS), al desert de Utah, als Estats Units. En un entorn que simula les característiques del planeta vermell, les tripulants han estat sotmeses a dures exigències físiques i han fet front a restriccions d’aigua i d’aliments semblants a les que patirien en una expedició a Mart. 

Una de les primeres conclusions que les investigadores han fet públiques aquest dilluns és que totes les participants ha reduït la seva massa muscular. Helena Arias, enginyera de l’equip, ha explicat que aquest fet es desprèn dels resultats de les antropometries que les set integrants del grup van fer-se abans i després de la missió. Per contra, ha dit que l’experiència no ha alterat ni el pes corporal ni la força de les tripulants. Ha explicat que totes elles van seguir una rutina diària de 30 minuts d'exercicis de força, resistència i cardiovasculars, juntament amb una nutrició adequada per mantenir-se en forma.

Les investigadores han indicat que a banda de focalitzar-se en tasques de supervivència i recerca científica, també han invertit part del seu temps a estudiar el biaix de gènere vinculat a l'exploració espacial. En aquest sentit, un dels aspectes sobre els quals han incidit ha estat la gestió dels cicles menstruals.

"La nostra és la primera tripulació de dones astronautes que ha utilitzat la copa menstrual en una missió simulada", han explicat les tripulants d'Hypatia que han afirmat que un dels seus propòsits era reivindicar el cicle natural de la dona i "rebutjar la visió masculinitzada de l'exploració espacial". En aquesta línia, han manifestat que la menstruació i la copa menstrual són "compatibles" amb aquesta mena d'experiències i, fins i tot, poden aportar valor afegit. 

Sang menstrual com a fertilitzant

La geòloga Marina Martínez, ha explicat que durant la missió s'ha fet servir la sang de dos tripulants que van tenir la regla com a fertilitzant natural de plantes. Aquesta iniciativa forma part d'un projecte amb l'Hospital Sant Pau. "Fins ara no hi ha cap estudi científic realment que s'hagi preocupat a comprovar que efectivament la sang de la menstruació és un fertilitzant natural efectiu", ha explicat Martínez.

Ha detallat que els resultats preliminars dels experiments duts a terme en planters amb llegums prèviament germinats a l'estació, han mostrat que usar una dissolució de sang menstrual barrejada amb aigua pot ser beneficiós per al creixement de les plantes. Ha dit que les plantes fertilitzades amb aquest mètode van produir més arrels i van créixer més ràpid. La geòloga i responsable de l'hivernacle de la missió ha explicat que en una missió espacial en què la majoria d'aliments són deshidratats, els brots verds esdevenen quelcom "molt preciat". 

Elevada exigència física

La missió Hypatia II ha estat marcada per una gran quantitat de sortides extravehiculars, ja que molts projectes s'havien de desenvolupar a l'exterior de la base. En dues setmanes, les astronautes anàlogues han dut a terme un total de 22 sortides, dues cada dia –una al matí i una altra a la tarda– entre tres i quatre hores de durada.

Quatre d'aquestes s'han destinat exclusivament a instal·lar un triedre a l'exterior de la base, en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA). L'instrument serveix per calibrar satèl·lits que orbiten la Terra. Les astronautes d'Hypatia han dissenyat el triedre, l'han construït al mòdul RAM de l'estació i l'han instal·lat a l'exterior de la base, fixant l'estructura a terra, en un pegat de formigó amb el trepant i la broca.

D'aquesta forma, Hypatia Mares, ha contribuït a ampliar les instal·lacions d'aquesta estació de Utah, amb un instrument que poden fer servir les següents tripulacions i qualsevol grup o de recerca i de tractament de dades satel·litàries per fer revisions meteorològiques, així com estudis oceanogràfics i climàtics globals. Aquest tipus de calibratge permet obtenir la precisió necessària de les mesures de satèl·lits que permeten concloure que el nivell del mar augmenta cinc mil·límetres cada any i que aquest creixement s'està accelerant de manera exponencial, o que el gel de l'Àrtic ha disminuït més d'un 12% cada dècada.

Noves àrees de recerca

La missió també ha incorporat noves línies de recerca com la geologia. La tripulació ha recollit mostres de dotze llocs del desert d'Utah amb una pistola de fluorescència de raigs X que permet fer anàlisis químiques allà mateix. Això ha permès prioritzar la qualitat a la quantitat de material geològic, i evitar així una recol·lecció a cegues. Les investigadores han aconseguit identificar una sèrie de minerals i roques que expliquen la història geològica del lloc, molt semblant a Mart. A més, Hypatia II ha trobat un mineral molt ric en estronci (40%), un resultat que demostra que una astronauta amb instrumentació augmenta les probabilitats d'èxit en una expedició. Les astronautes han indicat que l'estronci és un indicador de la presència d'aigua abundant en forma líquida, en un entorn àrid com actualment és el desert de Utah. Tot iq ue d moment mai no s'ha trobat estronci a Mart, les tripulants han apuntat que si algun dia es detecta, això seria la confirmació d'un període passat on abundaven els rius. Han recordat que a Mart s'han trobat altres minerals que també indiquen presència d'aigua i alteració hidrotermal, que també s'han trobat a Utah, com el guix o la sílice.

Un altre dels àmbits de recerca innovadors ha estat la sostenibilitat, en el qual s'han dut a terme diversos projectes de recerca per a reduir la petjada de les astronautes. Jennifer García Carrizo, responsable de comunicació d'Hypatia II, ha dit que la missió ha estalviat 832,31 quilowatts (KW), cosa que permetrien alimentar una casa durant gairebé tres mesos. Pel que fa al consum d'aigua, ha explicat que cada tripulant ha consumit 10,5 litres d'aigua diaris de mitjana en comparació dels 105 litres d'aigua que cada dia gasta una persona que viu a la ciutat de Barcelona. Ha detallat que, en total, han aconseguit estalviar 10.526,65 litres d'aigua, una quantitat que equival a més de 100 dutxes d'uns set minuts. La tripulació també ha estalviat unes emissions de 610,49 quilos de diòxid de carboni, que equival a les emissions d'un trajecte amb cotxe de més de 3.600 quilòmetres. Pel que fa als residus, ha evitat generar 78,48 quilos d'escombraries, una dada que és comparable al pes de prop de 4.000 ampolles de plàstic de 500 mil·lilitres.

En paral·lel a la recerca científica, Hypatia II ha treballat per inspirar vocacions científiques entre nenes i joves. Anna Bach, l'artista de l'equip, ha explicat que ella mateixa ha escrit i il·lustrat un llibre infantil anomenat 'Les exploradores de Mart' que recollirà totes les aventures d'aquest grup de dones. L'obra narra les aventures viscudes al llarg d'aquest projecte al campament marcià. 

Nova missió el 2027

L'associació Hypatia Mares també ha anunciat una nova missió el 2027. L'experiència serà possible gràcies a la col·laboració de la Fundació La Caixa i estarà comandada per l'enginyera aeroespacial Estela Blay, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). La tripulació també comptarà amb les astronautes que van quedar en reserva a Hypatia II: l'enginyera Laura González i la nanotecnòloga Lucía Matamoros. 

La nova convocatòria per seleccionar fins a sis dones s'ha obert aquest dilluns al web d'Hypatia Mares: "Intentarem buscar diferents perfils per configurar una tripulació multidisciplinària i intergeneracional de dones que vulguin mostrar que la ciència és futur perquè les noves generacions tinguin en qui emmirallar-se", ha assenyalat la nova comandant.

Blay ha dit que les candidates poden presentar els seus projectes de recerca o divulgació relacionats amb l'exploració espacial fins al 31 de maig i ha indicat que encara no està decidit l'emplaçament on tindrà lloc la nova missió que pot tornar-se a centrar en el planeta vermell o apostar per l'entorn lunar. La nova tripulació s'anunciarà la tardor del 2025.