Biaix de gènere als ajuntaments petits: només un terç de municipis amb menys de 5.000 veïns té una alcaldessa

"Jo no sabia que les nenes també podien ser alcaldesses". Aquest és el comentari que una nena de sis anys va fer a Sandra Guaita quan es va convertir en la primera alcaldessa de Reus el juny de 2023. La petita, després de veure Guaita com a nova líder municipal, va decidir canviar la professió que volia tenir de gran: "Ara diu que vol ser alcaldessa". La política explica aquesta anècdota amb orgull i assenyala que tenir referents és clau per revertir el que qualifica directament com una "anomalia democràtica".

Aquesta excepció, explica, és que encara hi ha 436 municipis catalans on mai no s’ha vist una dona aixecant la vara d’alcaldessa, segons dades de l’Institut Català de les Dones (ICD). Tarragona és un d’aquests casos, però la llista és llarga: Lleida, Mataró, Cornellà de Llobregat, Manresa, Terrassa, Vilafranca del Penedès...

Tanmateix, abans de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, la situació era encara pitjor: més de la meitat dels ajuntaments només havien estat governats per homes. Actualment, aquest llindar del 50% ja s’ha superat. "Ens agradaria no haver de veure mai més una campanya municipal on una candidata es presenti dient que seria la primera dona alcaldessa", declara Sònia Guerra, presidenta de l’ICD.

El Prat i el relleu inesperat

Un altre municipi que ha sortit recentment de la llista dels liderats únicament per homes és El Prat de Llobregat. En aquest cas, no va ser mitjançant les urnes, sinó arran del fet que l’exalcalde, Lluís Mijoler, va ser escollit diputat dels Comuns el 2024 i va deixar l’alcaldia. Així, Alba Bou es va convertir en la primera alcaldessa del municipi. "Ser la primera comporta més pressió, però l’impacte positiu compensa", explica Bou.

Tot i l’entusiasme ciutadà davant el seu nomenament, admet que aquest "valor afegit" exigeix un esforç extra que els homes no afronten. Critica que la conciliació i el suport al lideratge femení sovint es quedin en paper mullat, sobretot quan les dones volen ser mares i seguir en política. "No som menys capaces, ni volem cobrar menys, ni ho fem pitjor. Però la vida política requereix una dedicació personal que moltes dones no poden sostenir", afegeix.

El repte de sostenir el lideratge

Això mateix apunta Marta Farrés (PSC), primera dona en liderar Sabadell, ara en la seva segona legislatura. "Les dones arribem als càrrecs, però costa molt mantenir-se en el temps", afirma. I bona part d’aquesta realitat es deu a la manca de mesures reals de conciliació. "No es tracta només d’arribar-hi; permanèixer al càrrec és el que et permet fer canvis de fons", remarca.

Una opinió que comparteix Olga Morales (PSC), alcaldessa de Viladecans des de fa menys d’un any. Va rellevar Carles Ruiz, que va deixar el càrrec després de dues dècades. "És una injustícia que tantes dones vegin frenades les seves carreres per la maternitat", denuncia. També és la primera dona al capdavant del seu municipi i assumeix el repte amb orgull: "Més dones liderant els ajuntaments fan una societat més justa i igualitària".

Les ciutats mitjanes, capdavanteres

Totes elles, excepte Farrés, governen ciutats mitjanes (entre 50.000 i 100.000 habitants), l’únic segment on les dones arriben a la paritat. "Les ciutats mitjanes són autèntics motors de canvi", assegura Morales.

En canvi, als municipis petits (menys de 5.000 habitants), només una de cada tres alcaldies és liderada per una dona. Això sí, hi ha hagut avenços. Un exemple és el Pont de Vilomara (Bages), amb 4.000 habitants, que des de fa pocs dies té la seva primera alcaldessa: Lídia Delgado (PSC). "Veiem una nova generació que ja no entén el poder com un espai només per a homes", reivindica. Considera el seu nomenament una alegria, però creu que no hauria de ser notícia. "Només pel fet que avui una nena del poble pugui mirar l’Ajuntament i pensar ‘jo també hi podria ser’, ja val la pena", conclou.

Un lideratge diferent

Aquestes alcaldesses coincideixen que la seva arribada implica un canvi d’estil en el lideratge. Defensen una manera de governar menys autoritària, més col·laborativa, amb empatia i sensibilitat social. Consideren que una major presència femenina pot portar més polítiques públiques de caràcter social.

Un exemple d’aquest model és Santa Coloma de Gramenet, una de les ciutats catalanes amb més dones al capdavant en democràcia. Ara governada per Mireia González (PSC), després de la renúncia de Núria Parlon (alcaldessa durant 15 anys i actual consellera d’Interior), Santa Coloma ha tingut tres alcaldesses en les últimes dècades, començant per Manuela de Madre, pionera als anys 90.

El llegat de Santa Coloma

"La petjada de De Madre i Parlon es nota a cada racó de la ciutat", afirma González. Destaca com a exemple La Ciba, un centre municipal impulsat per Parlon que ofereix serveis contra la violència masclista i programes d’igualtat, i que s’ha convertit en un referent feminista a Catalunya. "Estic convençuda que polítiques com aquesta no haurien sortit endavant sense el seu lideratge", assegura González, que diu haver après molt de les seves predecessores: "Són amigues, referents i conselleres".

A diferència de la nena que li va dir a Guaita que no sabia que una dona podia ser alcaldessa, González va créixer veient dones liderar la seva ciutat, i no va haver-se de preguntar si això era possible. "Estic orgullosa de continuar aquesta tradició colomenca de lideratge polític femení", conclou.