Sònia Miravet, metgessa: "Estem medicalitzant qüestions pròpies de la vida"

Sònia Miravet és metgessa de família i secretària del Col·legi de Metges de Barcelona. Tant a la seva consulta com en la seva tasca de representació del col·lectiu mèdic, la seva denúncia és clara: la greu manca de planificació de les administracions genera una escassetat de psicòlegs, psiquiatres i especialistes que repercuteix en una atenció més deficient a les persones usuàries del sistema públic.

– La manca de psiquiatres i psicòlegs no és nova. A què atribueix el Col·legi aquest problema que arrosseguem des de fa temps?

– Portem 15 anys de retard. Des del 2010 que advertim a l’administració que s’acostava la jubilació de la generació del 'baby boom'. Fa tres anys que això ja passa, amb una mitjana de 900 jubilacions anuals. Enguany són 1.200 metges. Això és fruit d’una manca de planificació, tot i que ja s’havia advertit de la necessitat de formar més especialistes, i molts dels que entren no tenen reconeguda l’especialitat. L’administració no ha estat capaç de fer aquesta previsió. I encara ens queden tres anys més de dificultats.

– A més, en salut mental, després de la pandèmia hi ha una major vulnerabilitat...

– Sí, hi ha una certa vulnerabilitat, amb molt impacte mental i social, i encara no ens hem recuperat. També és cert que estem medicalitzant aspectes de la vida: dols, pèrdues, relacions de parella... Davant d’aquestes situacions, la població necessita més immediatesa i fa més demanda de recursos de salut mental. La professió no s’ha ajustat a la realitat.

– Quina és l’experiència diària a peu de consulta?

– Com a metgessa de família, sovint hem d’abordar trastorns adaptatius, trastorns mentals no severs... I quan fem una derivació, per exemple a psicologia, veus que hi ha llista d’espera per manca de professionals. Això fa que acabis medicalitzant aspectes de la vida. Ja no és només una qüestió del poc temps a consulta.

L’ús de benzodiazepines ha augmentat aquests anys. És un aspecte a millorar perquè té conseqüències a llarg termini i després és difícil retirar-les. Coincideix la demanda de fàrmacs per part de la població amb la manca de recursos disponibles, i el fet que una visita a psicologia pot trigar tres mesos.

– Els estudiants trien l’especialitat de Psiquiatria?

– No és de les més sol·licitades. Es trien més les especialitats medicoquirúrgiques. Ha anat canviant la manera d’escollir dels professionals.

– La manca de psiquiatres està generant una gran competitivitat entre centres hospitalaris per captar-los...

– A l’àrea metropolitana és més fàcil trobar professionals. Però a zones més allunyades és molt més complicat, cal competir per altres vies: no només el sou, sinó també les condicions d’habitatge...

Tot això s’hi suma. A més, les noves generacions tenen altres prioritats i valors com la conciliació i la vida personal... I això pot dificultar la captació de professionals. Ens barallem per oferir les millors condicions o el millor projecte professional a cada psiquiatra.