Adolescents orgullosos de ser uns malcriats

Diversos experts van reflexionar per a aquest diari sobre l’actual paternalisme a les cases i les famílies a partir de la conferència que va dictar a l’espai Plana de l’Om de Manresa el filòsof i assagista Francesc Torralba durant una jornada organitzada per la Fundació Pere Tarrés. Regió7, que dissabte passat ja va destacar aquesta qüestió a la portada de les seves edicions impresa i digital, reprèn avui el debat, però des de l’altre punt de vista, l’adoptat pels adolescents que suposadament estan sobreprotegits. Per això, a continuació, es reprodueixen els resums de les respostes de cinc noies i nois, menors d’edat i originaris o residents a la regió central de Catalunya, a partir d’una sola pregunta:

Creus que la teva família t’ha malcriat?

Anna. 17 anys: «Jo soc important». "No sé si em considero una malcriada... Crec que els meus pares ens tracten molt bé [a la meva germana i a mi] perquè ens estimen i saben què és el més important de la vida: nosaltres".

Cinto. 17 anys: «Sempre he estat així». "Potser sí que me n’aprofito una mica, de la meva família, sobretot del meu pare, però, al cap i a la fi, és l’habitual, no? Diria que sempre ha estat així. No els hi he preguntat mai, però estic segur que ells van tenir una vida semblant a la nostra [a la del meu germà i la meva]".

Júlia. 16 anys: «Trio les vacances». "L’escola, les classes de repàs de matemàtiques, els entrenaments de futbol, els caps de setmana amb els avis... Treballo molt durant la setmana. Si la meva família m’ho pot pagar, el normal és que em compri el que necessito, més quatre extres que demano cada cert temps, per exemple, les vacances".

Joan. 17 anys: «Competició de pares». "Malcriat? Mmm... Malcriar és criar malament, i, a mi, m’han educat molt bé. Admeto que, quan es van separar, els meus pares competien per fer-me els millors regals i pagar-me més capricis. Però, ara, tot s’ha estabilitzat".

Judith. 16 Anys: «Vull independència». "La meva mare ho té molt clar: prefereix que el temps que perdria fent-me el llit o posant una rentadora, l’inverteixi estudiant. I també sap que soc una adolescent i, per tant, he de tenir independència per sortir amb amics i amigues".