Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La demanda de funerals en streaming creix a Catalunya: «Les famílies graven la cerimònia de comiat»

Es tracta d’una diferència en els serveis que presten les empreses des de la pandèmia, quan molts familiars no podien accedir a les cerimònies per les restriccions en la mobilitat i els aforaments

Un funeral a l'església de Sant Andreu d'Aguilar

Un funeral a l'església de Sant Andreu d'Aguilar / DANI CASAS

Jan Magarolas

Reus

Des dels anys de la pandèmia, les empreses de serveis funeraris de Catalunya han detectat un major interès per la retransmissió en directe i la gravació digital dels funerals i de les cerimònies de comiat. Així ho ha anunciat aquest dimecres Asfuncat, l’Associació d’empreses de Serveis Funeraris de Catalunya, que agrupa pràcticament totes les funeràries catalanes, tant públiques com privades i mixtes. Aquest nou format se suma a un canvi de tendència general de la societat a l’hora de contractar els serveis: més de la meitat de les famílies opta per la incineració dels difunts i cada vegada hi ha una proporció més gran de cerimònies laiques.

El 51,8 % de tots els serveis prestats per les empreses associades a Asfuncat el 2024, que van ser més de 58.000, van incloure la incineració dels difunts, la qual cosa suposa un increment de l’1,2 % respecte a les dades del 2022. Les xifres publicades avui per Asfuncat inclouen les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Girona agrupades, i confirmen la tendència d’increment de les incineracions que ja s’havia detectat els últims anys. El 2018, el percentatge d’incineracions a Catalunya era del 43 %, de manera que en sis anys ha augmentat gairebé un 9 %.

Les xifres del sector

El 2024 el sector, comptant les empreses d’Asfuncat de les províncies esmentades, va facturar prop de 230 milions d’euros, un 11 % més que el 2022, que és l’últim any del qual es disposen dades. D’aquests, 151 milions, un 55 %, corresponen al servei funerari propi, mentre que el 10 % són serveis complementaris i el 19 % l’enterrament en si. El 16 % restant, que correspon a més de 44 milions d’euros, és atribuïble als impostos pagats per la realització de les cerimònies, unes xifres que Asfuncat lamenta i que reclama reduir "com passa en altres països d’Europa".

Un de cada tres funerals es paga amb les pòlisses d’assegurances de les famílies, una xifra lleugerament inferior a la del 2022, mentre que prop d’un de cada tres es paguen directament des de les famílies. Addicionalment, Asfuncat ha assenyalat que hi ha un 1,9 % de les defuncions el cost del servei funerari del qual és pagat per les pròpies empreses en concepte de beneficència, en els casos en què la família no pot fer-se càrrec de les despeses, mentre que les despeses del cementiri les paguen els ajuntaments. En xifres absolutes, aquests funerals van ser 1.099 el 2024.

Segons més dades de l’informe del sector, realitzat per l’Institut DYM i encarregat per la patronal, Asfuncat va prestar el servei del 93,2 % dels decessos ocorreguts a Catalunya el 2024, de les quals una de cada cinc, el 21,5 %, van ser laiques. De moment, les cerimònies religioses continuen sent les més populars a l’hora d’organitzar comiats, ja que representen el 57,7 % del total, majoritàriament de religió catòlica. El president d’Asfuncat, Josep Maria Mons, ha explicat que un percentatge baix són cerimònies musulmanes en què els serveis de les empreses no organitzen res, però traslladen els difunts a les instal·lacions de les comunitats i a les mesquites, i que, de forma esporàdica, també existeixen celebracions hindús i budistes.

Mons atribueix la tendència decreixent de les cerimònies religioses a les creences de la societat: "És una evidència que cada vegada la població és menys creient, també perquè cada any oferim més facilitats i instal·lacions per celebrar actes no religiosos", com sales als tanatoris i una major oferta. Sobre l’increment de les incineracions, el president d’Asfuncat també menciona l’existència de més forn crematoris al territori i que "la gent assumeix que és més fàcil gestionar unes cendres que un nínxol als cementiris, per si canvien de domicili".

La digitalització del darrer adéu

Entre el canvi de tendències, la patronal ha detectat un major interès per la retransmissió en directe de les cerimònies de comiat i per la gravació dels actes. Es tracta d’una diferència en els serveis que presten les empreses des de la pandèmia, quan molts familiars no podien accedir a les cerimònies per les restriccions en la mobilitat i els aforaments. "Emetre les cerimònies en streaming o gravar-les per guardar a la memòria són coses que abans no es demanaven però que ara serveixen per tenir un record de l’acte, com moltes vegades la gent es porta el paper físic amb el nom de la persona difunta", ha explicat Mons.

La variació de tipus de cerimònia també ha influït en les peticions de les famílies, que ara demanen "actes més personalitzats, amb música i discursos". "Això facilita molt les famílies que tenen membres lluny de casa o que no poden assistir al funeral, i resulta en una forma molt vàlida d’oferir els actes i un bon record per a les famílies", assegura el president de la patronal. En el canvi de tendències, les empreses també han detectat un major interès pels productes físics derivats de les cendres després de la incineració, com penjolls i joies: "La gent comença a preferir això que no pas portar les cendres al mar".

La Cambra de Comerç de Reus s’ha convertit en l’escenari de la presentació, aquest dimecres, de les dades anuals del sector funerari, que aquesta vegada incloïa les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona, però no la de Lleida. Josep Maria Mons ha presentat l’actualització i ha explicat que les empreses leridanes no han cedit les dades a l’organització, de manera que les xifres no podien ser completes.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents