Nova era de seguretat a les presons: inhibidors de mòbils, escàners corporals i drons antidrogues
El Pla Integral de legislatura de Justícia inclou reformes al centre de Ponent i a Brians I, la construcció del Centre Obert de Barcelona i la nova presó de dones

Entrada a la presó de Lledoners / Mireia Arso
J. G. Albalat
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha donat a conèixer aquest dilluns el pla integral de les presons catalanes per a aquesta legislatura, que passa per incrementar la seguretat amb la implantació d’inhibidors de telefonia mòbil als centres i l’ús de drons per evitar l’entrada de drogues a les presons per via aèria, i la creació de 256 noves places a la presó de Mas d’Enric, a El Catllar (Tarragona).
Espadaler ha presentat aquest projecte al Comitè de Seguretat i Justícia, presidit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i en què ha participat la consellera d’Interior, Núria Parlón. Els eixos del pla que han de marcar la política penitenciària del mandat són “seguretat, convivència i reinserció”. “Més seguretat, millor convivència”, ha resumit Espadaler.
Un dels objectius d’aquest pla és fer front al creixement continuat de la població reclusa i evitar un risc de saturació. Al juny d’aquest any hi havia 8.769 presos a les presons catalanes; al setembre eren 9.098, 329 més, un 3,75% més en només un trimestre. El model de predicció amb què treballa Justícia preveu una mitjana d’increment semestral de l’1,59% i una mitjana anual del 3,21%. Aquesta predicció no només s’està complint, sinó que s’està superant.
Davant aquesta situació i en previsió de l’evolució futura, la conselleria conclou que “hi ha un dèficit de capacitat als centres penitenciaris d’homes adults i règim ordinari”. Espadaler ha subratllat que aquest creixement del nombre de reclusos no només és conseqüència de l’augment general de la població, “sinó de l’eficàcia policial” i, en part, per l’efectivitat del pla de xoc contra la multirreincidència que es va posar en marxa a principis d’any.
El pla també té en compte l’“obsolescència” i la necessitat d’adequació dels centres penitenciaris actuals, unes reformes que estan planificades al centre de Ponent (Lleida) i a Brians I, a Sant Esteve de Sesrovires. A més, estan pendents la construcció del Centre Obert de Barcelona, a la Zona Franca, que estarà a finals de 2026, i la nova presó de dones, a la mateixa zona, però no hi ha data prevista per a la seva entrada en funcionament.
Fins que aquests projectes no siguin una realitat, la Generalitat ha planificat un pla de xoc amb la construcció, al perímetre interior de la presó de Mas d’Enric, de dos mòduls per a 256 interns, que estaran disponibles l’any vinent. Això suposarà, a més, la necessitat de més funcionaris i destinar una partida econòmica per finançar l’obra. El cost és de 12,6 milions d’euros.
Mesures tecnològiques
El pla integral recull un altre apartat important: l’ús de mesures tecnològiques per augmentar la seguretat als centres penitenciaris. En aquest sentit, el Govern té prevista la implantació d’inhibidors de mòbil a les presons catalanes, aparells que estan prohibits, per evitar que els presos es comuniquin il·legalment amb l’exterior. Això no vol dir que els interns es quedin incomunicats, ja que tenen la possibilitat de fer 20 trucades telefòniques al mes i videoconferències gratuïtes amb familiars, de manera reglamentària. Segons dades del Departament de Justícia, el 2024 es van confiscar a les presons catalanes i centres oberts 855 mòbils als presos, la qual cosa suposa una mitjana de 2,3 al dia.
Les presons catalanes, a més, instal·laran escàners corporals de nova generació que permetran detectar amb precisió drogues, mòbils, armes i altres objectes prohibits dins el recinte penitenciari. Aquest aparell d’ones denominades mil·limètriques (electromagnètiques) s’ubicarà a l’accés dels interns al Departament de Comunicacions, lloc on els reclusos reben visites personals, familiars o íntimes. Només els presos hauran de passar aquest control, no les persones que els visitin. Actualment, en aquests departaments hi ha un arc que només permet detectar metalls i, per tant, no és possible localitzar si el pres amaga entre la roba una paperina de droga que li hagi pogut entregar el visitant.
Així mateix, està previst l’ús de drons i inhibidors per evitar l’entrada de substàncies i productes prohibits a les presons i impedir la captació d’imatges. Aquestes millores tecnològiques tenen un cost de 7,3 milions d’euros.
Un altre dels punts forts del pla és la necessitat de reformular els processos d’incorporació del personal penitenciari de vigilància a través de l’oferta pública i l’eliminació progressiva d’interins, així com la construcció d’una unitat de pràctica penitenciària al centre de Quatre Camins, a La Roca del Vallès. Aquest servei tindrà una superfície de 2.825 metres quadrats, distribuïts en tres plantes, on s’instal·laran aules i espais de simulacions pràctiques i serveis comuns.
Subscriu-te per seguir llegint
- Rosalía llueix formació clàssica a 'Lux', segons Jordi Savall: «Quan canta se li noten uns coneixements musicals profunds, com als Beatles»
- «Manresà, del cor de Catalunya, 25 anys a Madrid i mai he fet televisió en català»: Jacob Petrus, il·lusionat per estrenar-se a La 2Cat
- Intenta enganyar a la Guàrdia Civil en un control al Túnel del Cadí i li acaben trobant 15 quilos de marihuana al remolc
- Preocupació per l’excavació per fer el pàrquing sota la futura seu del Govern a Manresa
- Un home deixa 10 euros al compte durant 20 anys i això és el que li queda
- Ni Tossa de Mar, ni Besalú: aquest és el poble medieval que tothom hauria de visitar a Catalunya
- Mor de manera sobtada el fotògraf de Puig-reig Ramon Subirana Riu
- La vall més secreta del Solsonès: té romànic, bolets i la llegenda de Guifré el Pilós