Espanya s’afegeix a la compra conjunta d’armes als EUA per enviar a Ucraïna abans de l’hivern

El Govern ha decidit afegir-se al grup de països de l’OTAN que compraran armament, a la seva pràctica majoria als EUA, per ajudar Ucraïna. Es tracta d’un finançament addicional dels membres de l’Aliança després de la petició de Volodímir Zelenski «per protegir les seves ciutats i infraestructures energètiques dels bombardejos russos».

El mecanisme denominat Prioritized Ukraine Requirements List (PURL) al qual s’ha adherit Espanya «permetrà als estats membre unir recursos i adquirir amb ells l’equipament que Ucraïna necessita i que actualment es produeix principalment a Amèrica del Nord», segons ha avançat ‘El País’ i confirmat fonts de la Moncloa a aquest diari. El desemborsament, encara sense concretar, es preveu urgent sota la convicció que «fer-ho abans que comenci una nova ofensiva russa i el fred de l’hivern és essencial».

Una àmplia majoria de països de l’Aliança contribuiran a aquestes compres conjuntes i Espanya ha pres la decisió de fer el pas des de la màxima, segons justifiquen a l’Executiu, d’«ajudar el poble ucraïnès el temps que sigui necessari, fins que Putin aturi la seva agressió cruel i il·legal i s’arribi a una pau justa i duradora».

Espanya també es va afegir dimarts passat a la declaració conjunta sobre la pau a Ucraïna, juntament als líders d’Alemanya, França, Itàlia, Polònia, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Regne Unit, Ucraïna i les institucions europees. S’hi remarcava ja la necessitat de mantenir la pressió sobre el règim rus i de reforçar el recolzament polític, econòmic i militar a Ucraïna perquè pugui negociar des d’una posició de força.

Al que no està disposat el Govern és apujar la despesa militar com li reclama els EUA. El president del Govern, Pedro Sánchez, no només manté la seva determinació a mantenir-lo en el 2,1% del PIB, malgrat les pressions de Donald Trump per elevar-lo al 5%, sinó que defensa computar dins d’aquestes inversions partides com la lluita contra el canvi climàtic o la ciberseguretat.

Segons el pla aprovat pel Govern per mobilitzar 10.471 milions d’euros aquest 2025 en despesa en seguretat, està previst que el 17% es destini a «reforçar el paper de les nostres Forces Armades en la gestió d’emergències i desastres naturals, com inundacions o incendis». 

Aritmètica parlamentària

En plena amenaça de l’Administració nord-americana d’imposar aranzels a Espanya si no modifica el seu pla d’inversions en defensa, Sánchez ja es va enrocar a dotar el seu pla d’enfocament més global, atenent totes les arestes del concepte seguretat i a l’impuls industrial. Això és, com un «pla industrial» amb vista a combatre amenaces com la ciberseguretat i invertir en aquests camps en lloc de només en armament.  

L’aritmètica parlamentària amb l’arc esquerre del Congrés oposant-se a l’augment de la despesa militar complica el marge de maniobra del Govern. Fins i tot de cara als Pressupostos, Podem ha situat com una línia vermella que s’augmentin les partides destinades a la seguretat.

Per al mateix Executiu, evitar una pujada com la compromesa en la passada cimera de l’OTAN també és important per salvaguardar el seu full de ruta i poder presentar uns comptes públics amb augment de partides en vivenda o serveis públics. Sánchez ja es va comprometre a arribar al 2% del PIB sense apujar impostos, sense incórrer en dèficit ni fer retallades a l’Estat de benestar. «No tocarem ni un cèntim de la despesa social per finançar aquest augment de la inversió en seguretat i defensa», va assegurar durant la presentació del pla el mes d’abril passat.