La lupa
Els joves ja no són més d’esquerres que els seus pares
Els electors de menor edat que s’autoubiquen a la dret han passat del 8 al 34% en deu anys, segons el CIS
Un grup de joves asseguts en unes escales / Freepik
Iñaki Martinez Azpiroz (Verificat)
El Govern central segueix endavant amb la seva proposta de rebaixar l’edat mínima de vot dels 18 als 16 anys. La reforma va en línia amb altres països com el Regne Unit, que planteja aquest canvi per augmentar la participació en les eleccions. Amb el nou curs polític, sonen els timbals del pròxim cicle electoral, que començarà previsiblement al març amb els comicis a Castella i Lleó. Rebaixar l’edat mínima de vot incorporaria nous electors joves que, amb les enquestes a la mà, són diferents dels joves de dècades enrere. Tradicionalment, els joves s’han identificat més a l’esquerra que les edats més avançades, una tendència que està canviant.
Els baròmetres del CIS es remunten dècades, però no pregunten per sota dels 18 anys, així que Verificat ha pres com a aproximació la franja d’edat entre 18 i 24. Una mostra de cinc baròmetres del CIS de 1986, 1995, 2005, 2015 i 2025 reflecteix que, històricament, els joves d’entre 18 i 24 anys s’han autopercebut en menor mesura d’ideologia de dreta, responent entre un 7 i un 10 en una escala de l’1 al 10, des del «més a l’esquerra» fins al «més la dreta».
El tauler del 2025 és molt diferent. Els joves que s’autoperceben de dreta s’han disparat, d’un 8% que eren el 2015 fins al 34%. No obstant, no hi ha hagut una baixada dràstica de joves d’esquerres, amb entre un 1 i un 3 a l’indicador: han disminuït del 40% el 2015 al 31% el 2025 i són la segona franja d’edat amb un menor percentatge a les esquerres, però no estan en mínims de la mostra.
Gràfic que mostra la tendència política dels joves / Verificat amb dades del CIS
La caiguda s’ha registrat al centre, entre els que fixen entre un 4 i un 6 la seva ideologia. En un escenari de polarització, el centre es buida i reparteix electorat en les dues direccions; entre els més joves, el pastís ha anat cap a opcions de la dreta.
Catalunya s’adhereix al canvi estatal dels joves. Ho reflecteix la comparació entre un baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del 2005, que llavors tampoc preguntava a partir a catalans de 16 i 17 anys, i l’últim del 2025. Si es calcula la mitjana de l’autopercepció ideològica per edats, la franja de 18-24 anys tenia abans la mitjana més baixa a l’índex. Ara són la segona franja amb la mitjana més alta.
Les tendències ideològiques es reflecteixen en el vot. Segons l’últim CIS, Vox seria el partit amb més suports entre els joves d’entre 18 i 24 anys, sumant un 21,4% d’intenció directa de vot.
A Catalunya, les dades de l’últim baròmetre del CEO no són prou grans per extreure tots els detalls de la intenció de vot per edats, tot i que reflecteixen que, entre 18 i 24 anys, es dona un triple empat entre PSC, ERC i Vox, amb prop del 13% cadascun. A la franja més jove és on Vox té millors resultats.
El sexe, factor diferencial
La ideologia no és uniforme entre tots els joves. Una diferència és el sexe. Amb la lupa posada a Catalunya, els homes joves mostren una autopercepció més cap a la dreta, segons l’última enquesta òmnibus del CEO que sí que recull l’opinió de catalans de 16 i 17 anys, però no de la intenció de vot. La diferència per edats no és tan marcada entre les dones i queda per sota de la mitjana catalana a gairebé totes les franges.
La diferència per sexes pot tenir diverses causes, però els sondejos donen algunes pistes. Quan es pregunta sobre la «inseguretat ciutadana», els homes de 16 i 17 anys ho veuen de manera més greu que la resta, seguits de prop pels de la franja 18-24, segons l’enquesta òmnibus del CEO. També hi ha un repunt entre les dones més joves, però de menor magnitud.
En feminisme i qüestions de gènere, els homes d’entre 18 i 24 anys són els que menys interès mostren, segons el primer baròmetre del CEO del 2025, i molt lluny de la mitjana catalana. En canvi, les dones d’aquesta franja són les que més interès expressen.
Els sondejos de Catalunya coincideixen amb les tendències europees. Un estudi sobre les últimes eleccions al Parlament Europeu mostra que els homes voten més que les dones l’extrema dreta, sobretot en la franja entre 16 i 29 anys. La investigació remarca que aquesta bretxa s’ha ampliat per un recent suport a l’extrema dreta entre homes joves, i adverteix que representa un fenomen generacional «amb potencial d’impactar significativament a les societats europees».
