El manual del Govern d’Illa per intentar frenar l’ascens de l’extrema dreta

«El seu projecte fracassarà», li ha etzibat ja sense vacil·lar en tres ocasions Salvador Illa a la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, amb qui sovint entra en el cos a cos al Parlament. En el seu segon any de mandat i a cavall dels pronòstics de les enquestes, el Govern intueix que el creixement de l’extrema dreta és un dels principals reptes polítics que afronta Catalunya. Per això el president de la Generalitat està teixint la seva pròpia estratègia per intentar frenar aquest ascens, tant per la via discursiva com per la via executiva.

A l’Executiu admeten que no és una tasca fàcil i que les eleccions municipals seran la prova definitiva de si la seva recepta és o no efectiva; però al mateix temps adverteixen que la responsabilitat també recau en el rumb que prenguin altres partits. I és que a les files socialistes veuen amb desassossec, especialment, la trajectòria de Junts, que consideren que està sucumbint a l’agenda d’Orriols i engrandint la seva ombra fins al punt que, segons l’últim CEO, un 8% dels que van donar suport en els comicis catalans a Carles Puigdemont votarien avui Aliança.

«El Govern i l’oposició no ens hem de deixar condicionar pel relat i l’agenda de l’extrema dreta i hem de fer que el país funcioni; perquè si no s’obre pas a l’antipolítica. Cal actuar amb intel·ligència», defensa el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en declaracions a El Periódico, del mateix grup editorial que Regió7. A continuació, les principals carpetes que configuren l’espècie de manual que està seguint Illa.

Dades a mà per rebatre falsedats

El president Illa acudeix a cada ple amb dades sota el braç per intentar rebatre cada falsedat que es llanci des dels escons de Vox i Aliança, especialment totes aquelles que vinculen la immigració amb el cobrament d’ajudes o amb la delinqüència. Així segueix la línia del manual contra la islamofòbia que ha elaborat La Moncloa. Tot i això, al Govern també inquieta cada vegada més el discurs antiimpostos. En el ple d’aquesta setmana, el cap de la Generalitat va recordar, en aquest cas interpel·lat per Junts, que Catalunya i Espanya estan 2,7 punts per sota de la mitjana de la Unió Europea en pressió fiscal i que sense aquesta tributació no es poden garantir serveis públics de qualitat.

Més enllà del debat parlamentari, al Govern estan treballant estratègies perquè les dades tinguin presència a les xarxes socials, el principal vehicle que utilitza l’extrema dreta per alimentar percepcions aprofitant la desinformació i el malestar social.

Reconstruir el relat de la diversitat

Recentment, Illa ha incorporat al seu discurs que l’«esperança» ha de vèncer la «por» de la qual s’alimenten les formacions ultres. El propòsit del Govern és reconstruir el relat de la diversitat, que l’extrema dreta presenta com una amenaça, i capgirar-lo perquè sigui percebut com una riquesa cultural, social i econòmica. El president va apuntalar aquest relat en l’acte central del centenari del naixement de Paco Candel a Sant Adrià de Besòs a finals de setembre apel·lant al llegat de l’escriptor fill de les onades migratòries dels anys 60 i 70 de ciutadans d’altres comunitats autònomes. «Tothom qui ve a millorar Catalunya és català», assegura sovint fent servir també la filosofia de Jordi Pujol.

La llei de barris com a eina de proximitat

Tanmateix, al Govern són conscients que les dades i els discursos són insuficients si no s’atenen les principals preocupacions que manifesten els ciutadans i aquests perceben canvis en el seu entorn més immediat. «No es tracta només de marcar l’agenda, sinó de fer-ho amb capacitat d’iniciativa», resumeix Dalmau. La llei de barris està concebuda per millorar zones degradades de Catalunya amb la inversió de 1.000 milions en cinc anys, però el president sempre l’ha projectat també com una eina per combatre els discursos de l’extrema dreta. La filosofia és que millorar carrers, rehabilitar edificis o desenvolupar projectes comunitaris contribueix a reforçar vincles i sentiments de pertinença als barris, genera més participació electoral i més rebuig als discursos divisoris.

El repte titànic del dret a l’habitatge

Encara que la negociació del finançament singular omple rius de tinta i condiciona els pressupostos catalans del 2026 i, per tant, l’estabilitat de la legislatura, al Govern argumenten que es tracta de dos assumptes dels quals se’n parla més a les institucions que al carrer. «Ens hem de centrar en el que realment preocupa els ciutadans», argumenten. I no hi ha enquesta que no deixi clar que l’habitatge és allò que provoca més maldecaps.

Illa busca situar aquesta carpeta al carril central del seu projecte amb l’argument que és el principal «generador de desigualtat» i, per tant, en la mesura que s’intervingui per abaratir el preu dels pisos s’actua també per desactivar una part del malestar del qual s’acaben nodrint els partits d’extrema dreta. Aquesta mateixa setmana, ha revelat que el Govern estudia prohibir la compra especulativa d’habitatges.

Abordar la seguretat fugint del marc ultra

Salvador Illa va iniciar la seva Presidència visitant una comissaria de Mossos d’Esquadra com a símbol que el seu Govern pensava ocupar-se de la seguretat i, molt concretament, de la multireincidència, fenomen que l’extrema dreta vincula directament a les persones migrants. Un any després de la posada en marxa del pla Kanpai, el president ha anat modulant el discurs i presumeix que els delictes s’han reduït en més d’un 5% durant la primera meitat de l’any i que la gran divisió social que cal tenir en compte és «entre els que tenen i els que no tenen».

El conseller de la Presidència defensa que és necessari un «discurs policial desacomplexat» per defensar barris «ordenats» i «cuidados», però que això ha d’anar lligat a una posada a punt dels serveis socials, com l’escola i la sanitat, tensionats amb el creixement poblacional dels últims anys.

Davant les crítiques d’una part de l’oposició que assenyalen que el cos a cos en què entra el Govern amb l’extrema dreta provoca, al mateix temps, el seu creixement, Dalmau deixa caure que els que llancen aquesta acusació ho fan «per tapar el fracàs de la seva pròpia estratègia» a cop de retrocés a les enquestes. «Qui no estén la mà per acordar i intentar que el país funcioni, deixa espai al populisme», replica.

Subscriu-te per seguir llegint