Els rostres de l’abandonament escolar: «Acabes renunciant per no endeutar els teus pares o per no saber on acudir»

Quan el petit Eliel Mueses va entregar aquell examen d’anglès en blanc a sisè de primària després de passar-se una hora callat, sense dir ni escriure res, i la mestra va trucar als seus pares per dir-los que «no arribaria enlloc» i que era «un cas perdut», poc podia imaginar que, vuit anys després, aquell nen apocat que se sentia absolutament perdut estaria al Parlament, parlant de tu a tu als diputats.

Després d’un pas per l’ESO «amb una mitjana d’entre cinc i nou matèries suspeses per trimestre, que recuperava sempre al juny», l’Eliel avui té 20 anys i el títol de tècnic en farmàcia; i parla en representació dels 70.000 joves catalans expulsats del sistema educatiu cada any abans de temps. «Durant el meu pas per l’institut he conegut molta gent que va acabar enfonsant-se per no tenir cap ajuda, ni econòmica ni psicològica», relata en una sincera carta, una de les 135 que la Fundació Bofill ha entregat aquest dimarts a tots els parlamentaris (una per diputat).

Quan estàs malament, l’últim del que tens ganes és d’estudiar. L’orientadora em va convèncer perquè anés al psicòleg, i gràcies a això soc aquí

Eliel Moses

Aquest jove de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) va esquivar l’abandonament escolar gràcies a l’orientadora de l’institut que va conèixer al repetir 4t d’ESO. «Quan estàs malament, l’últim del que tens ganes és d’estudiar. L’orientadora em va convèncer perquè anés el psicòleg, i gràcies a això ho vaig veure tot d’una altra manera», explica el jove, que es pregunta a la mateixa carta què hauria passat si en comptes de conèixer l’orientadora després de repetir 4t l’hagués conegut a primer d’ESO. O, en l’altre sentit, què hauria passat si no hagués pogut pagar el psicòleg?

Necessitat d’acompanyament

Lamenta que, durant tota l’ESO, cap professor es preocupés activament per ell. «Absolutament ningú em va preguntar ‘Eliel, necessites ajuda? Suposo que com que era un nen callat, els professors van decidir no preocupar-se i van pensar que simplement era un alumne a qui no li agradava estudiar», prossegueix la contundent missiva.

Absolutament cap professor em va preguntar ‘Eliel, ¿necessites ajuda?’ Suposo que com que era un nen callat van pensar que simplement no m’agradava estudiar

Eliel Moses

L’Ainhoa, una altra de les joves que han participat en la iniciativa en el marc de la Setmana Zero Abandonament Escolar promoguda per la Fundació Bofill, posa sobre la taula la qüestió de la desigualtat. «Molts joves ens hem vist obligats a treballar moltes hores en el poc temps lliure que tenim per guanyar el necessari per continuar estudiant, mentre d’altres acaben renunciant per no endeutar els seus pares i mares o simplement per no saber on acudir», apunta aquesta jove de 21 anys de Sant Vicenç dels Horts, que demana als diputats un sistema de beques més humà.

«No som números en una base de dades. És important mirar cada situació de manera individualitzada, coneixent la realitat de cada estudiant. Darrere de cada sol·licitud hi ha una persona, un projecte de vida, unes dificultats concretes i la voluntat de tenir un futur», prossegueix la jove, que va abandonar els estudis per una situació difícil a casa i va poder reprendre’ls gràcies al recolzament i la beca d’una institució privada.

Al seu costat, Ana Heredia, també de 21 anys, assenteix. En el seu cas, està acabant un cicle formatiu de grau superior en educació infantil «gràcies a l’ajuda de la Fundació Pere Closa». «Sense el seu recolzament, segurament no hauria seguit; m’havien fet sentir un cas perdut», remarca coincidint amb els altres dos joves.

Un fil invisible uneix els testimonis d’aquests tres joves i els dels altres més de 100 que han volgut compartir el seu testimoni a les cartes als parlamentaris: la necessitat de sentir-se acompanyats.

No som números en una base de dades. És important mirar cada situació de manera individualitzada, coneixent la realitat de cada estudiant

Ainhoa Rojo

És per això que la campanya en què s’emmarca aquesta entrega massiva de cartes es diu ‘Per un país que no abandona’. «No són els joves que abandonen l’escola, és el país, que els abandona a ells, no invertint prou en orientació, acompanyament psicològic i beques», assenyala Ismael Palacín, director de la fundació, que, malgrat celebrar que l’abandonament escolar primerenc s’hagi reduït a la meitat en els últims anys, passant del 33% el 2000 al 14% el 2024, insisteix que aquestes dades continuen sent un problema «molt greu» per al conjunt del país. «Tots els joves tenen dret a estudiar, i com a país tenim el deure de donar-los, una, dues i tres oportunitats», conclou.

No són els joves els que abandonen l’escola, és el país, que els abandona a ells, no invertint prou en orientació, acompanyament psicològic i beques

Ismael Palacín

— Fundació Bofill

També en el marc de la Setmana Zero Abandonament Escolar, aquest dilluns la consellera Esther Niubó va anunciar que el proper 7 de novembre presentarà un Pla d'acció contra l'abandonament escolar prematur , que recull «deu eixos per donar un nou impuls a la lluita contra l'abandonament i al foment de la continuïtat educativa», va assenyalar la consellera, que va afegir que «orientar bé significa creure en el potencial de cada jove , i tenir expectatives per a tots i cada un d’ells, i disposar de recursos i informació sobre els diferents itineraris, camins i possibilitats formatives existents».