La militància de Junts avala trencar amb Sánchez amb un 87% dels vots

Junts posa punt final al pacte de Brussel·les, l’entesa que el 2023 va permetre la investidura de Pedro Sánchez i va obrir una taula de negociació a Suïssa amb la presència d’un mediador internacional. La militància ha avalat amb un 87% dels vots donar per trencats els ponts de diàleg amb el PSOE, en una consulta en què ha participat un 66,29% de la base del partit. S’hi han pronunciat en contra un 10,22%, mentre que el 2,8% restant ha votat en blanc. El resultat és semblant al d’ara fa dos anys, quan un 86,16% dels militants va avalar obrir una negociació amb els socialistes, amb una participació del 67%.

Lluny queda la consulta ajustada que els postconvergents van celebrar el 2022 per decidir la sortida del Govern de Pere Aragonès. Aleshores, un 55% va votar a favor de marxar, davant un 42% que es va decantar per continuar a la coalició, en un procés que va mobilitzar gairebé un 80% dels afiliats. Ara el context és molt diferent, ja que pràcticament no hi ha hagut divisió interna: l’executiva va prendre la decisió per unanimitat i el consell nacional la va avalar amb més d’un 93% dels vots. Tampoc no hi ha hagut la mateixa expectació. El 2022 es va obligar tots els membres de la direcció a deixar el mòbil fora de la sala per evitar filtracions. Aquesta vegada, el partit ho ha resolt amb un breu comunicat.

En aquell moment la direcció estava dividida i hi va haver silencis sonats, com el de Carles Puigdemont —que només va fer un retuit a un missatge que apostava per sortir del Govern— o el de Jordi Turull. En canvi, dilluns va ser Puigdemont qui va anunciar que el seu partit passava a la “oposició” al Congrés. En una intervenció sense preguntes a Perpinyà, just el dia que es complien vuit anys de la declaració d’independència fallida, l’expresident va acusar Sánchez d’haver trencat el pacte “a consciència” i el va convidar a “reflexionar” si podia continuar en el càrrec. Tot i això, no va demanar eleccions anticipades ni tampoc va obrir la porta a una moció de censura. De fet, va assegurar que no donaria suport “ni a aquest Govern ni a cap altre”.

Les primeres conseqüències

El dubte ara és com es traduirà el moviment de Junts a llarg termini, ja que no són poques les iniciatives del Govern que ha tombat juntament amb PP i Vox en el que portem de legislatura. Aquesta mateixa setmana, després de l’anunci de Puigdemont, els seus set diputats a Madrid van permetre la tramitació d’una iniciativa del PP sobre la Fiscalia, i també van donar el vistiplau a un projecte de llei de l’Executiu central sobre l’atenció al client. Els postconvergents havien negociat prèviament la norma per obligar les grans empreses a respondre en català. També s’han abstingut en altres iniciatives de l’Executiu.

D’aquesta manera, els de Puigdemont han començat a donar mostres de la seva nova estratègia. No es tracta d’un boicot parlamentari, com s’havia especulat, sinó que han acordat votar les propostes que considerin positives per als catalans i les que vegin “de sentit comú”. El fet de no apostar per votar sistemàticament ‘no’ a tot deixa la porta oberta perquè Sánchez encara pugui aprovar algunes lleis i decrets. Tot i així, el partit ja ha avisat que no donarà suport als pressupostos ni negociarà cap llei. “Sabran el nostre vot a través de les pantalles de l’hemicicle”, afegeixen fonts de la formació.

Els pactes incomplerts

Els postconvergents posen fi així a les relacions establertes amb el PSOE després de 19 reunions a Suïssa que no han servit per resoldre el “conflicte polític”, segons assenyalen des de Junts, ni tampoc per desencallar els múltiples pactes sectorials que els dos partits havien assolit durant aquest temps.

Transcorreguts els dos primers anys de legislatura, la llei d’amnistia no ha permès el retorn de Puigdemont a Catalunya sense risc de ser detingut, la delegació de competències en immigració no ha superat ni el primer tràmit al Congrés i el català continua sense ser oficial a la Unió Europea. Cap d’aquestes tres qüestions depenia exclusivament de Sánchez, però Junts creu que els socialistes podrien haver fet més. Alhora, el partit posa el focus en les qüestions que sí depenien d’ells i que tampoc no s’han complert: la publicació de les balances fiscals, les dades d’execució pressupostària o la “descongelació” de propostes contra la multireincidència o les ocupacions d’habitatges.

Darrere del moviment de Puigdemont d’aquesta setmana s’amaga la por a unes eleccions anticipades. L’expresident va prometre el 2023 que la seva formació cobraria del PSOE “per avançat” i que s’havia acabat allò de donar els vots “a canvi de res”, expressions que van fer fortuna per desgastar ERC. Dos anys després d’haver investit Sánchez, i davant l’avenç d’Aliança Catalana que pronostiquen les enquestes, els postconvergents temien arribar a les urnes sense resultats tangibles per exhibir. Ara esperen que el Govern compleixi alguns dels seus compromisos, perquè asseguren que ells ja han “pagat per avançat”, encara que admeten que la ruptura no és reversible.