Plou més o plou pitjor? Això diuen les dades

Les pluges intenses de la dana Alice han portat una nova tardor de rècord. En alguns punts, s’han registrat màxims històrics i s’han produït greus destrosses materials. Com a Mas de Barberans, a la comarca del Montsià, on el 12 d’octubre en el moment de màxima intensitat van caure 44,4 l/m² en 30 minuts i es van acumular un total de 195,2 l/m², les dues xifres categoritzades com a situació de perill alt, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).

Després de l’octubre de l’any passat, el més plujós des de 1961, és fàcil pensar que la pluja és més freqüent i deixa enrere la llarga sequera que va acabar fa pocs mesos. No obstant això, dades i estudis científics recents ofereixen una descripció més acurada sobre què està passant a la nostra regió.

Després d’un estiu molt calorós, s’han produït forts xàfecs i fenòmens meteorològics extrems al litoral mediterrani. En declaracions a Verificat, Marc Prohom, cap de Climatologia del Meteocat, assenyala que «ja s’han registrat pluges d’aquesta intensitat en altres episodis, i és propi del nostre clima, de la mateixa forma com tenim sequera».

Les precipitacions en el clima mediterrani són irregulars al llarg de l’any, amb dèficit a l’estiu i una alta variabilitat. Si analitzem les dades, la precipitació acumulada mitjana a l’Espanya peninsular, des de 1961 fins al setembre del 2025, fluctua per sobre i per sota del valor climatològic normal, el valor mitjà calculat a partir de dades històriques. Es percep una variabilitat pròpia del Mediterrani que fa l’efecte que hi ha molts anys plujosos, però en realitat és una alternança d’extrems sense un augment de la precipitació sostingut en el temps.

Un estudi internacional liderat per l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i publicat a la revista Nature, indica que les pluges al Mediterrani s’han mantingut estables en els últims 150 anys dins de la variabilitat. Sergio Vicente, investigador de l’IPE-CSIC i líder del treball, assenyala a Verificat: «Analitzant les sèries històriques diàries en centenars d’observatoris, no apareix una tendència a intensificar-se, ni una freqüència més elevada d’esdeveniments de precipitació extrema generalitzada».

Tot i això, Vicente puntualitza que les dades analitzades són diàries, i no per hores. Dades digitalitzades subdiàries permeten detectar tendències de fenòmens de durada molt curta, però a Catalunya, per exemple, els registres a nivell horari no van començar fins a finals dels 90. Aquestes dades sí que apunten a una recent tendència a l’alça, sobretot al sud, com a les Terres de l’Ebre. «Són més freqüents i d’intensitats que no s’havien registrat», afegeix el cap de Climatologia del Meteocat, Marc Prohom.

Augmenten els fenòmens extrems?

Borrasques, com les danes, són responsables d’aquestes pluges intenses, característiques de la tardor mediterrània. Sergio Vicente explica que el fenomen de la dana del 2024 a València «va ser molt extrem» i més sever, «però també perquè han canviat els cursos, les edificacions en zones inundables...». «No podem dir que aquests fenòmens no s’han produït abans», assegura.

Tot i que és difícil analitzar, comparar i detectar tendències en aquests fenòmens, sí que hi ha indicis teòrics que la intensitat pot créixer amb l’escalfament global. La intensitat de la pluja depèn de factors termodinàmics com la humitat, la pressió atmosfèrica i la temperatura. «En augmentar la temperatura, l’aire reté més aigua, i quan augmenta la temperatura del mar, l’aigua evaporada i l’energia també és més gran», explica a Verificat Daniel Argüeso, climatòleg de la Universitat de les Illes Balears especialitzat en canvi climàtic.

El registre de la temperatura del mar permet confirmar amb més seguretat que estem davant un escalfament global innegable. Segons dades del programa Copernicus, les temperatures de la superfície del mar han augmentat globalment una mitjana de més de 0,4 °C des de 1993, una tendència que s’espera que continuï i que és més gran en mars com el Mediterrani.

Malgrat dues tardors consecutives rècord en precipitació, el clima mediterrani continua encaminant-se cap a un futur més sec. «La sequera i les pluges intenses poden conviure», assegura Prohom. «Aquesta combinació és cada vegada més freqüent».

Els models preveuen un descens de les precipitacions en el Mediterrani, i experts consultats per Verificat coincideixen que la pluja es veuria distribuïda en fenòmens cada vegada més extrems, i potser en èpoques menys habituals, com a l’estiu.

Sergio Vicente puntualitza que «la sequera no es deu només a les precipitacions», sinó també a l’increment de demanda atmosfèrica (quantitat d’aigua que pot absorbir) i a una evaporació més alta i estrès dels cultius per les altes temperatures. «Això seguirà i farà que les sequeres siguin més seques», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint