Cada vegada hi ha més professionals i experts que recomanen preparar un "testament digital"

Cada vegada hi ha més professionals i experts que recomanen preparar un «testament digital», un document en què es preveu què passarà amb la informació acumulada en entorns virtuals quan la persona titular mori. Aquest tipus de testament, aquell que es tramita en línia (online) i l’electrònic no són el mateix, malgrat que la terminologia emprada per l’Administració doni a entendre que aquestes paraules o expressions tenen idèntic significat. De fet, la tercera modalitat, a diferència de les dues primeres, encara no s’ha desplegat a l’Estat de manera plena.

La primera fórmula, la del testament digital, va ser regulada per primera vegada a Espanya mitjançant la Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i de Garantia dels Drets Digitals (LOPD-GDD) de l’any 2018. Aquest marc estableix de quina manera s’ha de gestionar el material emmagatzemat en plataformes virtuals i les contrasenyes que hi donen accés en funció de la voluntat del seu titular quan ell ja no hi sigui. És a dir, el testament digital contempla el dret dels hereus d’un difunt a dirigir-se a les empreses prestadores de serveis digitals per accedir als continguts del «causant» i, a continuació, donar instruccions sobre la seva utilització, conservació i supressió.

La llista de necessitats en aquest aspecte és molt llarga i inclou tota mena d’aparells, productes i serveis: el telèfon mòbil del finat, el seu ordinador, els comptes bancaris que tingui en línia, la declaració d’impostos, els contractes d’electricitat i d’altres subministraments, les xarxes socials al seu nom... En definitiva, qualsevol de les peces que conformen l’empremta digital, la part de la vida que està codificada al món virtual.

Les instruccions d’un testament digital han de ser clares. Per començar, cal designar un marmessor digital. Els experts legals estan habituats a resoldre dubtes sobre les plataformes d’inversió o els continguts confidencials, els quals poden portar a conflictes entre els descendents si no es procedeix adequadament quan és el moment. Aquesta és una de les raons per les quals convé formalitzar documents d’aquesta naturalesa davant notari.

El «testament en línia» és un altre concepte. En aquesta ocasió, la denominació es refereix al fet de concertar una cita a la notaria per acudir a atorgar un testament obert. Per facilitar la gestió, el Consell General del Notariat disposa del Portal Notarial del Ciutadà, que permet entrar a la seu electrònica des de la qual els professionals poden prestar diversos serveis, entre ells, iniciar la redacció del testament i fins i tot proporcionar per videoconferència l’assessorament previ a la seva concessió.

El tercer terme és el «testament electrònic», això és, el document que eventualment es podria signar utilitzant el certificat digital de la persona interessada. El recorregut d’aquesta via és menor a l’Estat espanyol. Així, entre els actes jurídics que es pot reconèixer online en aquest àmbit, segons l’article 17 de la Llei de Notariat, hi ha els «testaments oberts en situació d’epidèmia», una de les poques excepcions en matèria de dret de família, derivada de la difícil experiència de la pandèmia de la covid-19.

Subscriu-te per seguir llegint