Com afecta la desinformació al consum de medicaments? "Si hi ha falta de confiança, hi ha falta de seguiment de pautes i tractaments"

Les teories que alerten sobre els suposats efectes nocius de medicaments àmpliament consumits han saltat, recentment, dels grups conspiranoics a la política. Un exemple d’això són les declaracions de Donald Trump, que relacionaven sense evidència científica la ingesta de paracetamol per part de dones embarassades amb l’aparició del trastorn de l’espectre autista en els seus fills. Aquest tipus d’analgèsics genèrics es mantenen en les primeres posicions de les llistes de medicaments més venuts a Espanya, però hi ha evidències que la desinformació sobre salut que circula a nivell internacional pot arribar al nostre territori i afectar el consum de medecines i tractaments.

Si ens fixem en els medicaments dispensats en farmàcia i coberts pel Sistema Nacional de Salut, els més receptats són els analgèsics antipirètics (enfocats a reduir la febre, com el paracetamol), amb més de 50 milions d’envasos des del gener fins al juny d’aquest any (el 8,78% del total receptat). Amb els analgèsics antiinflamatoris dispensats (que representen el 4,44% del total receptat), com l’ibuprofèn, les xifres de fàrmacs destinats a alleujar o reduir el dolor s’acosten als 80 milions. La tendència del consum amb recepta dels dos tipus d’analgèsics s’ha mantingut estable els últims tres anys, amb una mitjana de 100 dosis diàries (quantitat indicada per a un adult) per cada 1.000 habitants al dia. Entre aquests, el paracetamol és, amb diferència, el fàrmac més popular.

A Espanya, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) és responsable d’avaluar cada fàrmac de manera independent i seguint criteris internacionals i evidència científica. No obstant això, com explica a Verificat el cap de la Unitat de Suport a Direcció de l’AEMPS, Antonio López-Navas, la desinformació pot debilitar la confiança en les institucions sanitàries.

«Tenim clar que si hi ha falta de confiança i desconeixement, hi ha falta de seguiment de pautes i tractaments», explica López-Navas. La desinformació pot conduir tant a l’ús insuficient com excessiu de productes i serveis mèdics, o al consum d’aquells que poden ser perjudicials, segons un informe del Parlament Europeu sobre com reduir l’impacte de la desinformació en la salut. Javier Álvarez-Gálvez, director de l’Institut Universitari d’Investigació per al Desenvolupament Social Sostenible de la Universitat de Cadis, assenyala que «hi ha múltiples evidències que la desinformació ha influït en els patrons de consum de medicaments» i pot «distorsionar el mercat farmacèutic».

Així ho suggereix l’estudi Misinformation, Trust, and Use of Ivermectin and Hydroxychloroquine for covid-19, de l’Hospital General de Massachusetts, que el 2023 va concloure que les persones que creien en desinformació relacionada amb la vacuna contra la covid-19 tenien menys confiança en els hospitals, metges i científics, i més probabilitats de consumir tractaments no basats en l’evidència científica.

Santi Grau, director de Producte Farmacèutic de l’Hospital del Mar de Barcelona, expressa la seva preocupació per les conspiracions que es difonen a les xarxes socials i a la política. «No ens ho podem prendre com una anècdota, és una veritable amenaça», afirma Grau amb contundència, i defensa que el paper del personal sanitari és clau.

«Per guanyar la desinformació, el pacient necessita que el puguis atendre amb temps, de manera individual i personalitzada», argumenta. Álvarez-Gálvez explica que «certs missatges desinformatius» sobre la indústria farmacèutica o les vacunes «tendeixen a persistir i a transformar-se amb el temps», i es magnifiquen amb la intel·ligència artificial. No obstant això, aquestes mateixes tecnologies ofereixen un enorme potencial i des de l’AEMPS ja les utilitzen, juntament amb altres campanyes en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, en els seus esforços contra la desinformació, negacionisme i sobremedicació.

Encara no es pot saber quin efecte podran tenir les declaracions de Trump en el consum de medicaments genèrics, però des de l’AEMPS no hi preveuen un gran impacte. El director de Producte Farmacèutic de l’Hospital del Mar també assegura que, malgrat els casos més extrems de desinformació, l’habitual és que el pacient segueixi «el consell del metge». «Una embarassada possiblement farà cas al ginecòleg», conclou Grau.