Pujol condemna Pujol (abans del judici)

Jordi Pujol no es lliurarà d'afrontar la quarantena de sessions del judici assenyalat per l'Audiència Nacional per determinar les responsabilitats penals de la presumpta trama orquestrada per la seva família. Si més no, de moment. L'última anàlisi mèdica, practicada avui mateix, no allibera l'expresident de la Generalitat de seure en una banqueta virtual dels acusats. No farà acte de presència a la freda sala disposada a San Fernando de Henares, en un inhòspit polígon industrial de Madrid, però haurà de seguir el plet per videoconferència.  

El president del tribunal, el magistrat José Ricardo de Prada, ha escoltat amb atenció Pujol i els tres forenses que han avaluat el seu estat de salut, i ha arribat a una conclusió controvertida en un cas com aquest: una persona gran, amb diversos problemes mèdics correctament diagnosticats, pot ser sotmesa a un via crucis de vistes que seran extenuants per a tots els participants. El criteri només es modificarà si canvia la situació del patriarca català.

No caldrà que l'expresident, guia d'un poble que va modelar al seu gust segons uns valors que després va trair religiosament, comparegui físicament davant dels magistrats, fiscals, advocats, perits, testimonis i la resta de processats. No obstant això, la seva consciència ja l'ha declarat culpable d'una infracció molt pitjor que qualsevol delicte que se li hagi imputat. La seva contribució a la història, construïda des de la superioritat moral, la supèrbia i la jactància per les successives victòries electorals, ha quedat esmicolada abans del veredicte judicial. 

Els set fills de Jordi Pujol, de 95 anys, i Marta Ferrusola, que va morir l'estiu de 2024, sí que hauran de respondre cara a cara a la inculpació que pesa sobre ells: haver ordit una suposada organització corrupta que presumiblement va funcionar durant decennis amb l'objectiu d'engreixar el patrimoni del clan mitjançant operacions econòmiques irregulars, tot aprofitant els ressorts de la omnipotència que exhibia l'expresident en aquells temps. 

La instrucció del cas va culminar amb la Fiscalia Anticorrupció demanant 9 anys de presó per al líder de l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i penes que van dels 8 als 29 anys per als seus fills. Per invencible -o simplement intocable- que sembli en una època concreta un partit, un govern, un equip o un col·lectiu, les lleis de la revenja són inexorables. L'associació Pujol-Ferrusola (i fills) va perjudicar una munió de polítics, activistes socials, empresaris, sindicalistes, jutges i fiscals. Conscients que aquell aliatge de rigor i austeritat era una màscara, els damnificats els van perseguir... fins que els van atrapar.  

El periodista manresà Txema Seglers és l'autor de l'imponent Pujol i jo (Saldonar), un volum que reuneix una extensa sèrie de converses amb personalitats d'interès -recent i remot- amb punts de vista diversos que conflueixen en la figura de l'expresident, excessiu per a molts, absorbent per a alguns. A partir del que expliquen els entrevistats, resulta fàcil avançar-ne la interpretació sense necessitat d'una sentència. Una eventual condemna refermaria la consideració de màrtir de l'expresident; una improbable absolució general o certes penes lleus, la seva naturalesa d'heroi patri amb súper poders. 

Entre el grup de detractors acèrrims que desfilen per les pàgines del llibre presentat a la Parcir de Manresa a finals de març, les paraules sobre el gran pastor convergent de Josep Maria Bricall, exconseller de Governació, ressonen des de llavors: "Encara es passeja per Barcelona com si res. A mi, em passa això i m'amago sota un llit a Finlàndia". La imatge és evocadora, però no tan sòlida com es podria pensar. Malgrat ser innocent, Bricall s'ocultaria, avergonyit; Pujol ja ha patit la màxima humiliació possible. Se sentia cridat a ser un prohom i acabarà relegat a la subcategoria de pronom. I feble. 

Subscriu-te per seguir llegint