El sondeig del Govern
Per què puja tant Aliança Catalana? D’on treu els vots? 5 claus de l’enquesta del CEO
La meitat dels catalans que votarien Orriols rebutgen la independència, però connecten amb les seves tesis sobre la immigració, en especial els més joves
El logotip d'Aliança Catalana en una infografia
Jose Rico
Una enorme expectació envoltava la publicació de l’últim baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. Els partits esperaven, o caldria dir temien, una dada espectacular d’Aliança Catalana, el partit d’extrema dreta independentista que lidera l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. S’especulava si seria quarta, tercera o, fins i tot, segona força. Al final, ha sigut quarta força, però vorejant la tercera posició i no gaire lluny de la segona. En només 15 mesos de legislatura, la formació ultra aconseguiria multiplicar per deu la seva representació al Parlament si ara se celebressin eleccions catalanes. Com s’explica aquest creixement tan vertiginós en tan poc temps? Vegem-ne algunes claus.
L’enquesta del Govern manté en primera posició al PSC, amb un lleu desgast, i situa en segon lloc una ERC a l’alça que es beneficia de la caiguda de Junts. El gran tomb del sondeig és l’empat tècnic entre el partit de Carles Puigdemont i Aliança Catalana, que s’explica, en bona mesura, perquè un de cada cinc votants de JxCat en les eleccions del 2024 asseguren que votarien ara Orriols, el 21%. Més enllà de l’atracció que genera Aliança, la forta erosió de Junts té a veure amb la seva estratègia de col·laborar, fins fa molt poc, amb el PSOE. Això fa que perdi vot pel flanc independentista i conservi només l’electorat més moderat, el que va heretar de Convergència. De fet, les fugues són més grans entre els menors de 50 anys i, per exemple, la majoria dels seus votants aproven Salvador Illa i Pedro Sánchez, tant com a líders com per les seves respectives gestions de govern. En conseqüència, JxCat és el partit amb menys fidelitat de vot: només reté sis de cada 10 votants.
Al perdre recolzaments per la part més radical de l’independentisme, Junts també ha cedit a Aliança l’hegemonia en els seus dos bastions històrics: Girona i Lleida. En les dues circumscripcions guanyaria Orriols, mentre que JxCat competiria per la segona plaça amb el PSC a Girona i amb ERC a Lleida. El director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, demana «cautela» amb aquestes dades perquè el volum de la mostra en aquestes províncies és menor i Aliança podria estar «sobredimensionada». En les circumscripcions de Barcelona i Tarragona, el PSC és la força predominant i, per darrere, hi ha cinc partits gairebé empatats: ERC, Aliança, Junts, PP i Vox. Una altra dada preocupant per a Junts és que cap electorat, tret del d’Aliança, el contempla com a segona opció de vot, ja que els votants d’ERC assenyalen el PSC com a alternativa i els de la CUP, ERC.
A mesura que el debat independentista perd força, Aliança es fa més forta. ¿Contradictori? D’una banda, cal recordar que Orriols representa l’ala més radical del secessionisme, la partidària de l’unilateralisme sense embuts, cosa que fa que concentri el recolzament del sector més decebut amb Junts i ERC pel seu paper en el procés. Però hi ha una altra clau més important si és possible: el discurs xenòfob d’Aliança aconsegueix atraure votants de formacions no independentistes. De fet, només el 48% dels votants d’Aliança prefereixen que Catalunya sigui un Estat independent, mentre que un 26% aposta per un Estat dins d’una Espanya federal i un 21% avala l’statu quo autonòmic. Això explica que Orriols absorbeixi electors de Vox (9%) i PP (5%), i que la seva estratègia al Parlament passi per prioritzar la islamofòbia a l’independentisme.
Segons Rodríguez Teruel, «els votants de Vox i Aliança cada vegada s’assemblen més». El baròmetre reflecteix un auge dels dos partits d’extrema dreta: Aliança empataria amb Junts (19-20 escons) i Vox avançaria el PP (13-14). Entre les dues formacions superarien la cinquena part dels vots (22,2%) i passarien de la trentena d’escons (32-34), fins al punt que s’entreveu un «vot dual» d’ultradreta, amb entre el 5% i el 10% d’electors d’aquest segment disposats a votar Orriols en les eleccions catalanes i Santiago Abascal en les generals. Darrere d’aquest vot dual, i en sintonia amb la tendència de la majoria d’enquestes, rauen els joves, que són els qui més recolzarien les dues formacions, i un electorat que comparteix algunes característiques: s’informa de política sobretot per xarxes socials (on més nien les tesis extremistes) i assenyala la immigració com a principal problema, a diferència de la majoria dels catalans, que apunten a la vivenda.
La franja d’edat d’entre 18 i 24 anys és la que més recolza l’extrema dreta (Aliança i Vox), amb una intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’) sensiblement superior a la mitjana que reben del conjunt de la població. El 12% dels més joves han manifestat que votaran Aliança, i el 13%, Vox, unes proporcions a l’altura del PSC i ERC, els dos partits que lideren aquest rànquing. Quant al gènere dels votants, els dos partits tornen a trobar-se, ja que els homes són els que tendeixen més a acostar-se a les marques ultres. Un 10,7% dels homes afirmen apostar per Aliança i un 8%, per Vox, mentre que els percentatges entre les dones cauen al 6,3% a Aliança i al 5,7% a Vox.
- Aliança Catalana irromp amb trencadissa a Berga
- El restaurant de Manresa que enamora els fans de l’arròs: 'Dels millors que he menjat”
- Lluïsa Aliste, alcaldessa de Cardona: «És un orgull poder dir que el meu avi va ser un miner de la mina de sal de Cardona»
- Retencions quilomètriques i accidents marquen el primer dia d’operació sortida del pont a la Catalunya central
- Identifiquen el cadàver d'un jove que va aparèixer ofegat amb un cinturó de pedres en una cala de Lloret de Mar el 2018
- Gran preocupació entre els passatgers del bus urbà per l'incivisme de grups d'adolescents a Manresa
- Dotze sirenes alertaran la població en cas que es trenqui la presa de la Baells: 'Seria molt improbable, però el risc 0 no existeix
- Catalunya prepara canvis a l'ESO: els alumnes de 4t podran triar entre matemàtiques acadèmiques o pràctiques
