Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El sondeig del Govern

Per què puja tant Aliança Catalana? D’on treu els vots? 5 claus de l’enquesta del CEO

La meitat dels catalans que votarien Orriols rebutgen la independència, però connecten amb les seves tesis sobre la immigració, en especial els més joves

El logotip d'Aliança Catalana en una infografia

El logotip d'Aliança Catalana en una infografia

Jose Rico

Barcelona

Una enorme expectació envoltava la publicació de l’últim baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. Els partits esperaven, o caldria dir temien, una dada espectacular d’Aliança Catalana, el partit d’extrema dreta independentista que lidera l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. S’especulava si seria quarta, tercera o, fins i tot, segona força. Al final, ha sigut quarta força, però vorejant la tercera posició i no gaire lluny de la segona. En només 15 mesos de legislatura, la formació ultra aconseguiria multiplicar per deu la seva representació al Parlament si ara se celebressin eleccions catalanes. Com s’explica aquest creixement tan vertiginós en tan poc temps? Vegem-ne algunes claus.

L’enquesta del Govern manté en primera posició al PSC, amb un lleu desgast, i situa en segon lloc una ERC a l’alça que es beneficia de la caiguda de Junts. El gran tomb del sondeig és l’empat tècnic entre el partit de Carles Puigdemont i Aliança Catalana, que s’explica, en bona mesura, perquè un de cada cinc votants de JxCat en les eleccions del 2024 asseguren que votarien ara Orriols, el 21%. Més enllà de l’atracció que genera Aliança, la forta erosió de Junts té a veure amb la seva estratègia de col·laborar, fins fa molt poc, amb el PSOE. Això fa que perdi vot pel flanc independentista i conservi només l’electorat més moderat, el que va heretar de Convergència. De fet, les fugues són més grans entre els menors de 50 anys i, per exemple, la majoria dels seus votants aproven Salvador Illa i Pedro Sánchez, tant com a líders com per les seves respectives gestions de govern. En conseqüència, JxCat és el partit amb menys fidelitat de vot: només reté sis de cada 10 votants.

Al perdre recolzaments per la part més radical de l’independentisme, Junts també ha cedit a Aliança l’hegemonia en els seus dos bastions històrics: Girona i Lleida. En les dues circumscripcions guanyaria Orriols, mentre que JxCat competiria per la segona plaça amb el PSC a Girona i amb ERC a Lleida. El director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, demana «cautela» amb aquestes dades perquè el volum de la mostra en aquestes províncies és menor i Aliança podria estar «sobredimensionada». En les circumscripcions de Barcelona i Tarragona, el PSC és la força predominant i, per darrere, hi ha cinc partits gairebé empatats: ERC, Aliança, Junts, PP i Vox. Una altra dada preocupant per a Junts és que cap electorat, tret del d’Aliança, el contempla com a segona opció de vot, ja que els votants d’ERC assenyalen el PSC com a alternativa i els de la CUP, ERC.