El PSC, disposat a ajudar Junts per frenar Aliança

Quan el president de la Generalitat, Salvador Illa, va ser entrevistat per aquest diari a Manresa el mateix dia que es lliuraven els Premis Regió7, l'11 de novembre, va negar que estigués alimentant el fenomen de l'extrema dreta per anul·lar oponents polítics com Junts. Ho va fer de manera categòrica i amb una preocupació que semblava sincera. El líder socialista va cloure ahir la gala d'uns altres guardons concedits pel grup editor Prensa Ibérica, els Catalans de l'Any, amb una àmplia defensa de la "convivència". 

Entre aquests dos actes, dirigents del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i de Junts han anat admetent -amb diferents intensitats- que els primers han ofert ajuda als segons per frenar un moviment ultra en ascens que els podria anul·lar en territoris com les comarques interiors del país. Ni tan sols els analistes més avesats són capaços d'afirmar si les forces democràtiques no s'estan aplicant suficientment per contenir l'onada radical o si el vent bufa tan a favor dels col·lectius xenòfobs que, ara per ara, no hi ha defensa possible. 

Alguns dels observadors més saberuts reprodueixen la interpretació dels implicats més compungits. L'esperpèntica reacció del president valencià, Carlos Mazón, en la commemoració del primer aniversari de la riuada que va costar la vida a 223 persones beneficia un únic partit: Vox. I suposadament també Aliança Catalana (AC) en surt guanyant, del judici per corrupció al clan Pujol que ha començat aquesta setmana a l'Audiència Nacional. En aquest cas, el missatge dels extremistes seria: vet aquí l'herència que ha deixat l'elit de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) als continuadors de la seva obra, això és, a Junts.

Els socialistes exhibeixen en paral·lel un passat de resistència i fermesa, per exemple, per esborrar dels carrers i les institucions el penúltim boom populista a gran escala, l'encarnat per Albert Rivera i Inés Arrimadas sota el segell de Ciutadans (C's). En aquest punt del discurs, sempre irromp el tòpic: els electors prefereixen els originals a les còpies, per la qual cosa Junts i el Partit Popular (PP) no haurien de competir amb AC i Vox en racisme o alarmisme per la presumpta inseguretat que està castigant Catalunya i Espanya. 

La solució és l'ideari genuí de cada força, els valors que els han permès créixer i perdurar. És el que van fer els socialistes amb C's, i molts d'ells estan convençuts que aquesta és l'estratègia apropiada. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) els dona la raó, o, com a mínim, no els hi treu. Així, l'informe demoscòpic indica que el PSC tornaria a guanyar uns hipotètics comicis -obtindria entre 38 i 40 diputats- i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit que tampoc travessa el seu millor moment, se situaria en segona posició, amb 23 o 23 representants. 

Seguidament, es donaria un empat a 20 escons entre Junts i AC, que multiplicaria per deu els dos que va obtenir el 2024. Les característiques i els motius de l'increment, que és vertiginós, són ben coneguts. Els votants d'Aliança, amb més simpatitzants joves i de sexe masculí que la resta, gairebé són intercanviables amb els parroquians de Vox. 

El perfil islamofòbic predomina sobre la dimensió independentista. Junts ja trontolla a Girona i Lleida, on deixa de ser hegemònica. La Catalunya central és l'espai que hi ha entre les dues demarcacions, amb comarques de l'una, la Cerdanya, i de l'altra, el Solsonès i l'Alt Urgell. El president ha prestat una elevada atenció a aquesta regió en el poc temps que porta al capdavant de l'Executiu, directament proporcional als intents d'AC per obrir-se camí a l'interior.