Com celebren el Nadal i els Reis en altres països?

Com sabem, el Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre i que juntament amb la Pasqua és la festa més important, que se celebra pràcticament arreu del món. La invasió dels pessebres, la figura del caganer, l’arbre de Nadal o el Reis Mags són figures que no hi poden faltar en la nostra cultura.

El desembre no és un mes indiferent, ja que s’espera festa, celebracions, activitats, taules plenes per alguns i amb dificultats per a altres, nens il·lusionats pel que s’acosta i també saturació, tristesa i cansament. Tot canvia, tot es magnifica i el dia a dia és diferent, són els dies de fer l’arbre de Nadal, el tió, de fer compres, de celebracions de Nadal, és el final d’un any, s’acosten els Reis... Fins que tot torna a la normalitat a partir del gener.

Les festes de Nadal també són unes de les més discutides, a causa de la pugna entre la tradició religiosa i la persistència pagana. Així mateix, els pessebres, l’arbre de Nadal o el Pare Noel són interpretats de manera diferent, i no parlem dels Reis, que encara es discuteix quants eren i la missió que tenien i com se celebren en diversos països.

La invasió dels pessebres

L’invent de muntar un pessebre (Betlem) per les festes de Nadal es deu a Sant Francesc d’Assís. En el segle XIII, la nit del 24 de desembre de l’any 1223, es va muntar el primer pessebre vivent al poble de Greccio (Itàlia). Es diu que arribant a Itàlia, d’un viatge a Terra Santa, Francesc d’Assís, va venir molt impressionat d’haver vist els llocs on transcorregué la vida de Jesús, i va decidir muntar el primer pessebre al bosc, amb homes, dones, animals, palla, una mula, un bou i una imatge del Nen Jesús. Al seu costat, veïns representant a Maria, a Josep, als Pastors i als Reis Mags. El primer pessebre a Espanya es va exposar a la capella de l’església de La Sang de Palma de Mallorca l’any 1480.

La figura del caganer

El pessebre català té una figura pròpia, el caganer, que apareix en el Betlem del Pirineu català i aragonès a finals del segle XVII. Un caganer és una imatge del naixement que se sol col·locar, com a tradició a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, normalment amagat en un racó, darrere d’un arbre, ajupit i en postura d’estar defecant. Tradicionalment, el caganer era un pagès vestit amb indumentària tradicional catalana, faixa i barretina. Actualment, alguns figurants recreen en el caganer personatges mediàtics i d'actualitat, entre els quals podem trobar polítics, actors, músics o futbolistes. El pagès, però, no ha deixat de ser la forma més popular. També es creu que el caganer amb la seva femta fertilitza la terra, tot simbolitzant prosperitat i bona sort per a l’any següent.

L’arbre de Nadal

El costum de l’arbre de Nadal és d’origen germànic i des del nord d’Europa es va anar estenent pel món anglosaxó. Els primers arbres de Nadal decorats que es coneixen són d’Alemanya durant el segle XVI, una tradició relacionada amb el protestantisme de Martí Luter, ja que l’arbre de Nadal feia que s’evitessin les representacions de les figures sagrades. Es plantava davant la cabanya on es reunia la família per expulsar els mals esperits que es podrien acostar amb el nou any. Ara conviuen l’arbre de Nadal amb els pessebres a tot el país.

Algunes procedències curioses, d’aquestes festes són: el pessebre, d’origen italià; Santa Claus, d’origen holandès; la paga extra de Nadal, d’origen francès; el costum de fer targetes o felicitacions, alemany; i la celebració dels Reis, d’origen espanyol.

Quants eren els Reis Mags

Aquests Mags eren estudiosos dels astres, de les ciències i de la medicina i de casta sacerdotal. No eren reis, sinó que els pinten així a partir del segle VIII. A les pintures antigues apareixen des de dos fins a sis reis, però amb el temps es van reduir a tres perquè coincidissin   amb els tres regals d’or, encens i mirra, que se citen als Evangelis.

L’Església catòlica celebra la solemnitat dels Reis Mags d’Orient, anomenada epifania (manifestació), el 6 de gener. A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin als pobles i ciutats, els majestuosos Reis amb els seus camells i guarniments, per terra, mar i, fins i tot, neu en els pobles d’alta muntanya dels Pirineus, portant joguines, llaminadures i altres obsequis als més petits.

Com celebren els Reis a l’estranger

Encara que els separen quilòmetres, milions de nens i nenes i les seves famílies comparteixen la mateixa il·lusió de celebrar el Nadal. Situem-nos, de passada, com celebrem aquestes festes a Catalunya i com ho fan altres països ben allunyats del nostre, com ara pot ser el Brasil.

Catalunya rep amb molta alegria el tió, un tronc de fusta màgic, que acullen amb afecte els de la casa. L’alimenten i el tapen amb una manta, i el dia de Nadal, en reunir-se la família, se li fa cagar regals tot cantant-li cançons, que varien segons cada zona. Igualment, és típic que les famílies a Catalunya vagin al teatre per veure els Pastorets i també a menjar els suculents canelons el 26 de desembre, tal com mana la tradició del dia de Sant Esteve.

En el cas del Brasil, en moltes zones de l’interior d’aquest immens país, es du a terme la coneguda «Folia do Reis». El dia 5 de gener, grups de persones surten a peu, en cavall o en vaixell, a visitar les cases cantant en vers totes les històries dels viatges que van fer els Reis Mags mentre seguien a l’estrella que els portava a Betlem. Reparteixen els regals a ple estiu, vestint roba lleugera i de seda.

Subscriu-te per seguir llegint