El Govern central proposa donar 21.000 milions més a les comunitats amb el nou model de finançament autonòmic

El projecte de nou model de finançament autonòmic elaborat pel Govern després de pactar-lo amb ERC preveu incrementar els recursos anuals que rebran les comunitats en prop de 21.000 milions d’euros respecte del sistema actual. Així ho ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que ha presentat la proposta de l’Executiu per reformar un sistema que va ser aprovat el 2009 i que hauria d’haver estat actualitzat el 2014, el 2019 i el 2024.

Tal com va anunciar la vigília el líder dels republicans catalans, Oriol Junqueras, després de reunir-se amb Pedro Sánchez, a Catalunya li correspondran 4.700 milions més, amb un increment del 12%. En concret, serien 4.686 milions, el segon augment més gran, només per darrere de l’andalús (4.848 milions) i per davant del de la Comunitat Valenciana (3.669 milions) i el de la Comunitat de Madrid (2.555 milions). Les úniques que perdrien recursos serien Cantàbria (46 milions) i Extremadura (216 milions), però l’Estat les compensarà perquè quedin igual que amb el model vigent.

El projecte serà presentat ara als consellers autonòmics a la Comissió de Política Fiscal i Financera (CPFF), en principi la setmana vinent. Posteriorment, rebrà el vistiplau del Consell de Ministres i serà enviat a les Corts per a la seva tramitació i eventual aprovació definitiva. Tanmateix, atesa l’oposició actual de Junts i del PP, avui per avui resulta improbable que prosperi, però res no es pot donar per tancat. Montero va assegurar fa unes setmanes que li agradaria que entrés en vigor el 2027, però va reconèixer que no depèn d’ella.

La ministra ha apuntat que una de les principals novetats és que el projecte planteja elevar el percentatge de la recaptació de l’IRPF i de l’IVA que es cedeix a les comunitats, de l’actual 50% al 55% en l’impost sobre la renda i al 56,5% en el de l’impost sobre el valor afegit. Aquestes mesures fiscals, entre d’altres de menor importància, farien que només per la via tributària els recursos de les comunitats augmentessin en uns 16.000 milions d’euros el 2027.

Més pastís, repartiment diferent

Montero ja havia anunciat fa unes setmanes que “cap comunitat autònoma no en sortirà perjudicada”, perquè el sistema “disposarà de més recursos”. En la pràctica, això vol dir que el pastís a repartir entre totes les comunitats serà més gran i que totes rebran més diners que amb el sistema actual. Es tracta, això sí, d’una millora en termes absoluts (més diners) destinada a fer que la reforma sigui “vendible” a tots els territoris, però tot indica que no passarà el mateix en termes relatius (el pes de cada comunitat dins del pastís comú), on sí que hi haurà guanyadors i perdedors.

La ministra va assenyalar així mateix que “es reduiran les diferències actuals en finançament per habitant ajustat” entre les diferents comunitats (fins a 1.000 euros entre Cantàbria i Múrcia), ja que les actuals “no estaven justificades”. En el mateix sentit es pot interpretar que el Govern i ERC hagin assolit, segons va anunciar Junqueras, un “acord sobre l’aplicació del principi d’ordinalitat” (és a dir, que cada comunitat ocupi el mateix lloc en el rànquing pels recursos aportats i rebuts).

La ministra va apuntar que el model “recollirà la solidaritat territorial de manera explícita, transparent i basada en criteris objectius”, de manera que continuarà havent-hi algun tipus d’anivellament entre comunitats, però caldrà veure si serà menor o si l’Estat augmentarà els recursos que hi aporta per mantenir-lo.

Multilateral i bilateral

Un altre dels principis anunciats fa unes setmanes per Montero és que el sistema “serà aplicable a totes les comunitats autònomes de règim comú, cosa que no impedirà tenir en compte i respectar singularitats i particularitats territorials”. Es tracta d’un element amb què es vol complir els compromisos de tracte especial assolits amb ERC i, alhora, tenir arguments davant les queixes de la resta de comunitats. “Contemplarà un debat multilateral amb la possibilitat d’abordar determinades matèries de manera bilateral sense que competeixin amb els recursos de la resta de comunitats. Ja existeix una certa bilateralitat en el model actual: les competències no homogènies es discuteixen en el marc bilateral”, va justificar la ministra.

Així mateix, va afegir Montero, el nou model “reforçarà i augmentarà la capacitat normativa de les comunitats en un marc de corresponsabilitat fiscal però també de respecte a la seva autonomia”, alhora que inclourà “avançar cap a un nou model de gestió en xarxa del sistema tributari” entre les administracions tributàries autonòmiques i l’estatal. De nou, una fórmula per intentar donar cobertura a l’acord amb ERC perquè Catalunya recapti progressivament tots els seus impostos, si bé en l’IRPF, el primer previst, encara no hi ha acord entre el partit i el Govern. “Significa que les comunitats, de manera progressiva, puguin assumir més competències en la gestió sense que això impedeixi l’aplicació conjunta de la política fiscal al conjunt del territori”, va assegurar la vicepresidenta.

Model caducat i complex

L’actual model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (totes excepte el País Basc i Navarra) va ser aprovat a finals del 2009 sota el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i incloïa la previsió que es revisés cada cinc anys. Tanmateix, ni l’Executiu de Rajoy ni el de Sánchez, fins ara, no ho han complert. Es tracta d’un model complex, en què els ingressos de les comunitats provenen de la recaptació d’impostos cedits totalment o parcialment per l’Administració General de l’Estat a les autonomies i de quatre fons que canalitzen recursos de l’Executiu central cap als governs autonòmics i d’aquests entre si per reduir les diferències entre territoris.

Un dels elements que tradicionalment ha provocat més disputes és la definició de la variable de la població ajustada, que s’utilitza per fer molts dels càlculs que exigeix el sistema de finançament. Aquesta magnitud corregeix la població real de cada territori en funció de diferents paràmetres (com el grau d’envelliment, la dispersió de la població o l’extensió geogràfica) per calcular el cost unitari de proveir els serveis públics a cada comunitat.

Tot plegat provoca que la diferència en el finançament per habitant ajustat entre les comunitats millor (Cantàbria) i pitjor (Múrcia) dotades s’acosti als 1.000 euros, d’una mica més de 4.000 euros a una mica més de 3.000. També que només hi hagi tres comunitats (Madrid, Catalunya i les Illes Balears) que, juntament amb l’Estat, contribueixin a la solidaritat (reben menys recursos del sistema dels que els correspondria per recaptació tributària perquè una part es destina a altres comunitats). I, així mateix, que no hi hagi una correspondència en el rànquing entre el que s’aporta i el que es rep per habitant: Catalunya, per exemple, és la tercera en contribució i la novena en percepció.