Només un 6% dels catalans assegura poder distingir "sempre" entre notícies falses i certes

Qui no recorda l’emoció de planejar una broma per al dia dels Sants Innocents? Innocentades com «he vist un famós pel carrer» eren part del joc, igual com esperar la notícia humorística (falsa) del diari de confiança. Avui, les bromes ja no cal buscar-les ni inventar-les: ens arriben soles cada dia. L’ull crític amb què abans llegíem la premsa el 28 de desembre és ara l’actitud imprescindible per navegar per internet sense caure en la trampa de la desinformació.

L’humor sempre ha format part de la comunicació humana per compartir intencionalment informació falsa amb finalitats d’entreteniment i crítica. Sempre sota la consciència de la seva falsedat. Les notícies falses, en canvi, es presenten com a verídiques.

No obstant això, els fenòmens es barregen i l’humor es pot convertir en un vehicle per enganyar. Exemple d’això en són les mofes amb desinformació contra alguns líders polítics durant les eleccions generals del 2019 o els mems que encara apareixen per difondre informació antivacunes.

En aquest context, les bromes del dia dels Sants Innocents, i altres durant la resta de l’any, poden crear confusió quan no s’analitzen críticament. Com adverteix a Verificat Alexios Mantzarlis, periodista expert en verificació, «l’humor sempre ha trepitjat la frontera entre la veritat i la mentida, i aquest és el seu poder».

Portals com elmundotoday.com o haynoticia.es han utilitzat l’humor per difondre notícies falses, però sempre conscients del seu caràcter fictici.

Aquesta tendència ha arribat a les xarxes socials amb perfils com @234noticies, que simula el portal públic de notícies de Catalunya -l’antic 324- i difon informacions falses en clau d’humor crític. Tanmateix, allò que en un primer moment no sembla problemàtic, i que fins i tot pot actuar com un antídot contra la desinformació pel seu component satíric, esdevé pervers quan es dilueix la frontera entre la sàtira i la realitat. «Rebo diàriament fins a 300 missatges amb bromes falses que molta gent no sap identificar», adverteix Miquel Caimary, creador de @etfelicitofill, un perfil que comparteix continguts reals amb un to tan surrealista que sovint poden semblar inventats.

Carlos Toural, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la i investigador de l’ús de l’humor en les fake news, recorda a Verificat que «no tot l’humor busca enganyar». El problema sorgeix quan alguns actors fan servir aquest format per difondre desinformació. Això passa perquè, segons Toural, «l’humor baixa les defenses dels lectors, redueix la seva agudesa mental i dificulta que es responsabilitzi els que el difonen».

D’aquesta manera, es fomenta la confusió. La dada resulta alarmant, ja que només el 6% dels catalans assegura poder distingir «sempre» entre notícies falses i veritables.

«Moltes persones acaben creient les afirmacions derivades del contingut satíric, especialment quan aquestes coincideixen amb les seves opinions polítiques preexistents», assenyala l’expert. «No es tracta només de si la informació és veritable o falsa, sinó del clima d’opinió que es genera», afegeix.

A això se li sumen els continguts generats amb IA que, sota l’etiqueta de l’humor, perpetuen discursos d’odi envers col·lectius com les persones migrades o les dones.

Amb aquests continguts creats a partir de la IA «s’esborren gradualment molts dels indicadors que permeten a la gent detectar la broma», adverteix Mantzarlis. De fet, en la mateixa investigació un 82% afirma que aquests vídeos els genera preocupació sobre l’autenticitat de la informació.

Identificar la sàtira

Identificar trets de la sàtira -com l’exageració o l’absurd- ajuda a distingir l’humor de la informació verificable, segons una investigació de la University of Western Ontario. Malgrat això, en un ecosistema digital accelerat i de lectura superficial, aquests senyals es dilueixen i la frontera entre broma i mentida es torna més difusa.

Per això, Carlos Toural remarca la necessitat de reforçar l’alfabetització mediàtica i el pensament crític per no caure en trampes informatives disfressades d’humor.

Subscriu-te per seguir llegint