El consum de roba perd pes en la despesa familiar

La campanya de rebaixes d’hivern està en marxa, i comerços de tot tipus llancen ofertes per atraure clients en unes dates que succeeixen el Nadal, el període amb més vendes de l’any. Malgrat l’eufòria dels missatges dels venedors, les dades mostren que les llars a Espanya cada vegada destinen una menor quantitat del seu pressupost anual a la roba i el calçat, estrelles de les rebaixes. En paral·lel, la despesa en l’habitatge creix amb força i pesa més en les famílies que fa uns anys.

De tota la despesa que van fer les famílies el 2023 a Espanya, el 4,7% el van destinar a roba i calçat, dos punts menys que el 2006, així que van perdre un terç del seu pes, segons dades de l’INE.

A l’altre costat de la balança, l’habitatge és la partida que més creix, coincidint amb la pujada de preus en lloguers i compra. Passa del 24,9% al 31,8% del pressupost familiar des del 2006. També pugen amb força les comunicacions, que passen de ser el 2,8% del pressupost familiar fa dues dècades, al 6,5% el 2023.

El professor en Economia Aplicada de la UB Ernest Pons explica a Verificat que la pujada del preu de l’habitatge està «desplaçant» part de la despesa de les famílies, en detriment d’altres partides com la roba i el calçat, que poden ser menys necessàries. Preveu que les prioritats de despesa continuaran canviant, sobretot entre la gent jove, que tenen uns salaris baixos.

Sobre la roba en concret, Pons assenyala, com a hipòtesi, que la baixada de la despesa es podria deure a una reducció de compres o, al contrari, a una priorització de la roba barata o de segona mà, tot i que es continuï consumint igual o més. En aquest sentit, el 90% de la població espanyola afirma que compra roba en cadenes de fast fashion , segons un estudi de Triodos Bank, que també va revelar que més de la meitat dels enquestats amplien el seu armari cada mes.

Mentrestant, l’economia mundial va consumir en sis anys gairebé tants materials com en tot el segle XX, segons un informe del Circle Economy Foundation, que va estudiar la sostenibilitat de totes les indústries, no només la tèxtil. Més de la meitat d’aquest consum es va produir als Estats Units i la Unió Europea, que acullen el 10% de la població mundial.

Mateix patró

Una de les característiques que remarca Pons sobre el sector de la moda és el seu consum estacional. Això es reflecteix, en part, en la variació de preus de la roba i el calçat dins de l’Índex de Preus de Consum (IPC), que mesura l’INE. Cada any es repeteix el mateix patró: el pic màxim de preus es dona just abans de Nadal, mentre que el gener i el febrer, junt amb el juliol i l’agost, són els mesos més barats, coincidint amb les rebaixes d’hivern i estiu, respectivament.

En els últims anys, tot i encarir-se menys que el conjunt de l’economia, la roba i el calçat també han pujat de preu. El cost mitjà de la roba el 2025 supera el dels mesos més cars de fa una dècada, i també s’ha reduït la distància entre els màxims i els mínims del sector en comparació al període anterior a la pandèmia.

En el cas de les vendes del comerç minorista, tot i que les dades disponibles que publica l’INE no estan desagregades per tipus de producte, el millor mes en vendes és sempre el desembre, en temporada de Nadal, segons dades analitzades per al període 2000-2025. En canvi, el gener sol ser un mes moderat, i el febrer toca terra amb les vendes de tot l’any. Després de la pandèmia, el gener ha entrat en terreny negatiu per primera vegada en la sèrie analitzada, amb menys vendes que la mitjana anual.

Malgrat els moviments anuals del sector, el president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, explica a Verificat que el petit comerç està notant una «desestacionalització» de les compres dels últims anys, a conseqüència de la proliferació de noves dates de rebaixes no tradicionals com el Black Friday. Per Puig, les rebaixes d’hivern continuen sent dates importants per al petit comerç, ja que s’acumula molt d’estoc després de la campanya nadalenca.