Saps si la casa on vius beneficia la teva salut?

Hem passat d’una societat rural vivint a l’aire lliure a trobar-nos tancats entre quatre parets la major part del temps. En aquest context, es constata que cada vegada adquireix més importància l’ambient en què vivim i respirem, tant a casa, al lloc de treball, a les escoles com als llocs públics.

La dependència entre el lloc i el viure ha donat pas a la ciència denominada geobiologia, que té tant de vella com de desconeguda. Encara que en països orientals està molt estesa (Xina i Extrem Orient la practiquen des de fa més de 4.000 anys), tan sols fa uns 30 anys que ha entrat al món occidental. Segons aquesta disciplina, la salut física i psíquica de les persones i dels éssers vius en general, depèn molt del lloc on es viu, on es dorm o on es treballa.

La pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) ha encunyat l’expressió de Síndrome de l’Edifici Malalt, per simbolitzar tot un conjunt de molèsties o de malalties que afecten algunes persones en el seu lloc de treball, especialment quan la vida es desenvolupa en grans edificis, oficines, despatxos d’ús públic, poc ventilats i amb un grau molt elevat de tecnificació.

Els estudis més rigorosos es deuen al doctor Ernst Hartmann, de la Universitat de Heidelberg a Alemanya. A principis dels anys cinquanta, va iniciar uns estudis per intentar relacionar diverses patologies de les persones i el lloc on vivien i va elaborar un estudi de les influències del medi ambient sobre els humans, sobretot les del subsol. Amb els anys, va arribar a la conclusió que la salut física i mental d’una persona depenen, en gran manera, del lloc en el qual es viu, es dorm i s’exerceix una activitat.

Sota els nostres peus existeix tota una xarxa d’energies en forma de radiacions penetrants que cobreixen la superfície de la terra. Està formada per l’encreuament de corrents o vetes d’aigua subterrània, falles geològiques o esquerdes, creant unes malles conegudes com a xarxes Hartmann, que tenen la capacitat de provocar als humans i a altres éssers vius problemes com excitació, irritacions, mal dormir i altres alteracions. És el propi sistema nerviós de la Terra.

De fet, el propi subsol de la llar, les roques i els sediments, poden contenir materials lleugerament, o no tan lleugerament, radioactius. A través d’esquerdes obertes per corrents d’aigua subterrània, falles geològiques, filtrant-se pels materials de construcció, es pot escapar un gas provinent de roques més profundes, conegut com el famós gas radó, que prové d’un procés de desintegració de l’Urani, i que emet les denominades partícules o radiacions alfa. Es troba sobretot quan hi ha materials granítics (una barreja de quars + mica + feldespat) i rics en fosfats i acaba concentrant-se en les cases o habitacions poc ventilades i encapsulades amb molt aïllat tèrmic.

Ciutats ben orientades

Un breu repàs històric ens diu que aquestes zones de gran activitat tel·lúrica, que nosaltres no podem controlar i ens creen greus problemes, han estat les preferides pels antics per edificar els seus monuments. S’ha descobert que els monuments megalítics: piràmides, criptes, confraries, catedrals, monestirs, es varen construir en llocs seleccionats, pels antics paleosauris o geomans, que localitzaven els punts més sensitius de la Terra. El propi Camí de Santiago segueix un recorregut, una veta o línia tel·lúrica molt forta. Més tard els egipcis, grecs, romans i els monjos benedictins o cistercencs, van aprofitar aquests coneixements per edificar els seus llocs de culte. Si bé per viure-hi no és adequat, sí que resulta adient pel culte, la meditació, el recolliment, la concentració d’idees, entre altres.

A casa nostra, Montserrat (monestir benedictí) es troba en la muntanya amb més activitat tel·lúrica de Catalunya, amb altes vibracions, mentre que el Montseny o Sant Llorenç de Munt són punts de trobada de l’energia còsmica, amb energia tel·lúrica (de sota terra).

Hi ha ciutats ben orientades respecte a les xarxes Hartmann i d’altres tot el contrari. Es dona com a mostra la ciutat de Berlín, una ciutat amb una retícula rectangular orientada N-S i E-O beneficiosa segons les línies d’energia tel·lúrica subterrània. Un altre exemple és el barri de Ciutat Vella de Barcelona, que està ben orientat, d’acord amb la posició, i es pot dormir orientat al nord. En canvi, la zona de l’Eixample està orientada en diagonal respecte a la xarxa tel·lúrica i les persones dormen pitjor, ja no es poden orientar al nord correctament. Això crea un sobreesforç, fatiga, cansament, que es tradueix en la necessitat de més hores per dormir i un rendiment laboral inferior.

Com hem de situar el nostre llit?

D’acord amb la informació recopilada fins ara, convé no situar mai el llit en un possible encreuament d’aquestes línies pertorbadores, com són les venes d’aigua subterrània, falles, esquerdes del subsol, zones per on passen línies d’alta tensió o transformadors, així com evitar la proliferació de cables elèctrics, de llums fluorescents, rellotges digitals, televisió o ràdio a prop de la capçalera del llit, ja que poden provocar trastorns, mal de cap, dificultats de respiració, nas tapat, roncs, tos, entre altres.

Dormir amb el cos alineat amb el magnetisme terrestre afavoreix el descans. El cap orientat cap al nord i els peus cap al sud, és l’orientació més relaxada, i la que afavoreix un millor descans durant la nit.

Amb tot, potser els lectors es preguntaran, com saber si per sota de casa seva passen o no aquestes línies energètiques pertorbadores?

No és gens fàcil, ja que les variacions, alteracions i els nivells d’energia són molt petits i, per tant, difícils de detectar. No obstant això, existeixen bons experts en aquests temes i aparells de mesura molt específics, com ara galvanòmetres d’alta sensibilitat o magnetòmetres, i tota una densa bibliografia i associacions que si dediquen i ho estudien. Destaquem la lectura dels llibres de l’expert en agricultura ecològica, geobiologia, bioconstrucció, Mariano Bueno, com poden ser el Gran Llibre de la Casa Sana, entre molts altres.

Subscriu-te per seguir llegint