Disruptors endocrins, els químics invisibles que alteren les nostres hormones

En el nostre dia a dia estem envoltats de productes químics. La nostra roba, els envasos de plàstic on guardem el menjar o els cosmètics. No obstant això, algunes d’aquestes substàncies s’han demostrat perjudicials per a la nostra salut. És el cas dels disruptors endocrins (DE), substàncies químiques presents, per exemple, en pesticides o productes de neteja, que poden alterar el sistema hormonal i augmentar el risc de patir certes malalties. Tot i que la seva existència i riscos són reals, a les xarxes circulen molts missatges alarmistes. Com ens afecten, i com podem evitar-los?

Molts processos del nostre cos estan regulats per les hormones, substàncies químiques produïdes a les glàndules endocrines que ajuden els òrgans a funcionar correctament. No obstant això, aquest sistema pot alterar-se per substàncies externes, com els DE.

No hi ha una xifra exacta, però l’Endocrine Society calcula que més de 1.000 químics artificials són potencials disruptors endocrins. Un exemple és el bisfenol A (BPA), molt utilitzat en plàstics, i ara prohibit a la UE per a envasos d’aliments.

Ángel Nadal Navaja, catedràtic de fisiologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, és un dels pioners a provar la relació entre el BPA i el risc de patir diabetis de tipus 2. «Fa 25 anys que vam començar, primer en ratolins, i després es va demostrar l’associació epidemiològica en humans», explica. Com l’estudi del 2019 a França que suggereix que els pacients amb més concentració de BPA en orina tenien gairebé el doble de risc de patir diabetis de tipus 2.

«L’estructura dels DE és molt similar a la de les hormones i poden mimetitzar-les», detalla Núria Güil, investigadora del programa de salut infantil i ambiental d’ISGlobal. Per això, el nostre cos pot respondre com si fossin hormones, alterant l’equilibri hormonal de l’organisme.

Els DE contribueixen així a augmentar el risc i prevalença de «trastorns del desenvolupament neurològic, reproductius i metabòlics, així com alguns tipus de càncer», segons el consens científic de l’Endocrine Society. «No significa que per estar-hi en contacte immediatament hagis de tenir la malaltia, però tens més paperetes», precisa Nadal.

Informar-se sense alarmisme

Al llarg de la nostra vida, els períodes de desenvolupament són els de més sensibilitat als efectes d’aquests químics, com l’embaràs, la lactància, la infància i la prepubertat. Paula Sol Ventura, pediatra endocrina a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i investigadora de l’Institut Germans Trias i Pujol, participa en la intervenció clínica en 17 escoles catalanes a través del projecte europeu HYPIEND, per reduir l’impacte dels disruptors endocrins en poblacions sensibles. «A les escoles hi ha gent molt informada, però també hi ha una mica d’infoxicació», explica.

Ventura assenyala que a les xarxes socials hi ha continguts alarmistes sobre els efectes dels químics en la salut, moltes vegades sense una base científica. «Amb alarmisme només faràs que la gent es polaritzi; que no faci res o que prengui decisions no basades en l’evidència científica», analitza.

Els experts i estudis consultats per Verificat coincideixen que una vida saludable permet reduir l’exposició als DE i disminuir els riscos associats. «Si saps on trobes aquestes substàncies, pots reduir-hi l’exposició», assegura Ventura.

La investigadora Núria Güil aconsella utilitzar el «sentit comú sense obsessionar-se, perquè s’ha provat que els nivells de DE es redueixen «només amb petits hàbits saludables», com consumir productes frescos no processats, rentar i pelar fruites i verdures, reduir l’ús de plàstics i de cosmètics químics, i ventilar i aspirar bé la pols.

Un estudi del 2023 amb embarassades i nounats europeus suggereix que la dieta afecta els nivells de PFAS (un grup de químics persistents presents en productes antiadherents). Güil puntualitza que les accions individuals han d’anar de la mà d’una política més estricta amb aquests químics.