La presidenta del CGPJ alerta del "greu dèficit" de jutges i diu que les noves places no resolen el "problema de fons"

El rei Felip VI ha presidit aquest matí al Fòrum de Barcelona l'acte d'entrega de despatxos judicials a 121 nous jutges, 39 dels quals destinats a Catalunya. D'aquests, dos aniran a les comarques centrals: l'un a Berga i l'altre a La Seu d'Urgell.

Durant la celebració de l'acte, la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, ha alertat aquest dimarts del "greu dèficit" de jutges que pateix Espanya i considera que la recent creació de 500 places "no resol el problema de fons". En el seu discurs durant l'entrega de despatxos judicials, Perelló ha reclamat més jutges i jutgesses, però alhora que no es rebaixin les exigències per accedir a la carrera judicial. També ha reclamat que la nova llei d'eficiència judicial no oblidi el paper central dels jutges i que s'apliqui amb el temps necessari.

Perelló ha recordat que Espanya té una mitjana d'11 jutges per cada 100.000 habitants, davant la mitjana de 17 dels països del Consell d'Europa. Aquesta falta de jutges provoca sobrecàrrega de treball als treballadors de l'administració de justícia, però també retards per a la ciutadania. La presidenta del CGPJ ha recordat que actualment ja existeixen 260 places judicials vacants, i si se segueixen creant places sense nomenar jutges suficients, el nombre de vacants seguirà creixent.

Perelló també ha tingut paraules de record per les víctimes dels accidents de tren d'Ademuz i Gelida, i ha reconegut la feina de l'administració de justícia en els dos casos.

Per la seva banda, el rei Felip VI ha felicitat els nous jutges per l'èxit d'assolir la seva nova tasca, però els ha instat a seguir estudiant i aprenent per aplicar la justícia.

El director de l'Escola Judicial, Francisco Segura, ha dit que la justícia ha d'equilibrar una societat cada cop més complexa i "polaritzada" i els jutges han de garantir drets.

A l'acte hi ha assistit també la fiscal general de l'Estat, Teresa Peramato, la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercè Caso, i representants de la Generalitat com els consellers de Presidència, Justícia i Interior, Albert Dalmau, Ramon Espadaler i Núria Parlon, respectivament, i de l'Ajuntament de Barcelona com l'alcalde, Jaume Collboni, i el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, entre altres.

Catalunya, la comunitat amb més nous jutges

Catalunya serà la comunitat amb més jutges destinats, 39 en total, el 32,2% del total: 25 en places titulars i 14 en places en expectativa de destí: 7 a la demarcació de Barcelona, 3 a Girona, 3 a Tarragona i 1 a Lleida. Dels 25 titulars, n'hi haurà un d'adscripció territorial a la demarcació de Girona i un a la de Tarragona. Dels altres 23, 10 aniran a seccions civils i d'instrucció dels tribunals d'instància de Berga, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Farners, Sant Feliu de Guíxols, Cervera, la Seu d'Urgell, Tremp, Vielha, el Vendrell, i Falset; 3 a Sant Boi de Llobregat i Blanes; 2 a Amposta i Tortosa; un a la secció penal de Reus i un altre a la de Tarragona; i un a la secció d'instrucció de Girona.

Tenint en compte el lloc de residència habitual, Andalusia torna a ser la comunitat que més jutges aporta, 29. La segueixen Catalunya i Madrid, amb 17 cadascuna.

Dels 121 integrants de la promoció, 54 han obtingut destí com a titulars d'una plaça en un tribunal d'instància o com a jutges d'adscripció territorial. Els 67 restants seran nomenats jutges en expectativa de destí, i queden a la disposició dels presidents dels Tribunals Superiors de Justícia, que determinaran on prestaran servei. Després de Catalunya, la comunitat amb més jutges destinats és Andalusia, amb 23, i la resta en tenen 12 o menys.

Dona, 29 anys i sense juristes a la família

El perfil dels integrants de la 74a promoció de la carrera judicial és, segons es recull en una enquesta realitzada per l'Escola Judicial, el d'una dona, ja que representen el 70,25% del total i tornen a ser àmplia majoria, com passa des del 1997, amb una edat mitjana de 29 anys. Ha utilitzat 5 anys i quatre mesos a preparar l'oposició i no té familiars, fins al segon grau de consanguinitat, que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica. Vuit de cada deu no compten amb cap jurista entre els seus afins i només el 6,03% té a un jutge o magistrat en la família, mentre que el 15,52% restant procedeix d'entorns familiars en els quals hi ha altres professionals jurídics, sobretot advocats.

A més, quatre de cada deu nous jutges venen de famílies en les quals cap dels progenitors té estudis superiors, percentatge superior al 35,34% dels casos en els quals tant el pare com la mare són llicenciats. En el 25,86% restant, només un dels dos progenitors posseeix títol universitari.

La jurisdicció penal, la favorita per a exercir en el futur

La jurisdicció penal --incloent violència sobre la dona, menors i vigilància penitenciària-- és la més atractiva per als nous jutges, ja que sis de cada deu trien aquest ordre quan se'ls pregunta per l'àrea en la qual els agradaria exercir en el futur. En segon lloc, apareix la jurisdicció civil --incloent família i mercantil-- amb un 33,34% de preferències. Per l'ordre contenciós-administratiu es decanta un 2,88% i pel social el 2,24%.

Pel que fa a les raons per les quals van decidir ingressar en la carrera judicial, aquestes són les respostes amb les quals més d'acord es van mostrar els membres de la promoció: perquè els agrada el dret (74%), per la funció dels jutges de garant dels drets fonamentals (72%), per la independència i imparcialitat de la seva funció (69%) i perquè l'administració de justícia és un servei públic al qual han de contribuir (66%).