El Pirineu registra nevades de rècord, però els científics alerten d'una disminució de la neu a llarg termini

Aquest mes de gener la neu ha tenyit de blanc el Pirineu i molts usuaris de xarxes socials han tret la conclusió precipitada que aquesta serralada és aliena als efectes del canvi climàtic. No obstant això, dades i estudis científics desmenteixen que això sigui així. Tot i que la percepció individual pot portar-nos a pensar que els hiverns no han canviat tant, el cert és que les temperatures van a l’alça, també a alta muntanya. Les nevades no queden al marge d’aquesta realitat.

L’hivern és la segona estació més seca a Catalunya, segons recull l’informe d’escenaris climàtics regionalitzats (ESCAT 2020) del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). El delegat d’Aemet a Catalunya, Ramón Pascual, coincideix que aquest any «hem tingut un gener més humit» del que marca la climatologia. Tot i això, afegeix, això «no vol dir que no hagi passat abans». La borrasca Filomena, el gener del 2021, o la borrasca Glòria, el 2020, són dos dels exemples més recents.

Aquest 2026, de fet, s’han batut rècords d’acumulació de neu en alguns punts del Pirineu Oriental, com és el cas de Núria, on se superen els 130 cm de gruix, la xifra més alta des del 2000, any d’inici de la sèrie, segons confirma el cap de l’àrea de Climatologia del Meteocat, Marc Prohom. Aquests fenòmens extrems puntuals no indiquen que hi hagi més precipitacions que abans. De fet, al Pirineu, els patrons de nevades són molt variables, segons destaca l'investigador i professor al departament de Geografia de la Universitat de Barcelona Josep Bonsoms en els seus estudis sobre el tema. «Hi ha anys concrets en què s’arriba a rècords», detalla, però adverteix: «El registre històric de l’acumulació de neu mostra una disminució».

Variabilitat interanual

Les dades del Centre d’Études de la Neige (MètéoFrance-CNRS, CNRM) analitzats per Bonsoms sobre el gruix de neu mitjà en tres franges d’altitud al Pirineu destaquen tant aquesta gran variabilitat interanual com una tendència a la baixa en els últims 60 anys, sobretot a les zones mitjanes i baixes. Una de les raons és l’escalfament que aquesta regió pateix des del segle passat, segons un estudi del CSIC, MétéoFrance i la Universitat de Tolosa del 2020.

Les anomalies càlides s’han convertit en un fenomen cada vegada més freqüent. Segons l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, entre 1959 i 2023 s’ha registrat un increment d’1,9 °C en la temperatura mitjana anual d’aquest massís. Aquesta tendència, registrada a nivell global, té conseqüències, com l’augment de l’evaporació de l’aigua del mar i els fenòmens meteorològics extrems. «El canvi climàtic ja contempla que tinguem hiverns amb molta neu com l’actual», assegura Marc Prohom, de Meteocat, «però la tendència a llarg termini és que tant el gruix de la neu al Pirineu com la durada a terra vagin disminuint a conseqüència de l’augment de la temperatura».

Aquest fenomen, segons una anàlisi dels models predictius del Sistema del Canvi Climàtic de Copernicus, podria comportar que les temporades de neu a finals d’aquest segle fossin uns 59 dies més curtes. Diversos estudis, com el del Royal Netherlands Meteorological Institute, publicat el 2018, suggereixen que l’acumulació de neu està disminuint ràpidament a Europa, amb un descens mitjà del 12,2% per dècada en el gruix de neu.

«Ara hi ha molta neu al Pirineu, però els Alps estan en situació de sequera», apunta Bonsoms. Una investigació recent encapçalada per Josep Bonsoms anticipa reduccions significatives en les nevades hivernals. Les caigudes per a final de segle oscil·larien entre el 9 i el 29% en funció de l’escenari d’emissions i de la cota (més acusades en altures baixes i projeccions pessimistes), en comparació amb el període climàtic històric de 1960-2006.

«La neu no desapareixerà completament del Pirineu», aclareix Bonsoms, però es veurà reduïda per una disminució de la precipitació i un augment de la temperatura, independentment del que passi en anys puntuals. «I això pot modificar la quantitat d’aigua disponible per als ecosistemes i afectar el turisme i els esports de neu», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint