Preu, falta de temps i Netflix: per què els espectadors no tornen a les sales de cinema?

Els premis Gaudí van arribar en plena temporada dels certàmens de cine. Els Goya i els BAFTA, a finals d’aquest mes, i els Oscars, a mitjan del mes de març, seran altres cites destacades. Unes gales en què se solen reivindicar les sales de cine, la gran pantalla i els sistemes de so que faciliten, diuen els acòlits, una experiència immersiva. Una experiència, avui, menys freqüent: amb l’auge de les plataformes digitals, les butaques i les crispetes han sigut substituïdes, en part, pel sofà i la manta.

Les sales no han arribat a recuperar les xifres d’espectadors d’abans de la pandèmia. En el conjunt d’Espanya, els 73 milions d’entrades comprades el 2024 queden lluny dels 100 milions anuals que eren habituals abans de la covid, segons la Federació de Cines d’Espanya (FECE). La recaptació va caure un 22% en cinc anys. A Catalunya, els 14 milions d’espectadors del 2023 reflecteixen una caiguda de cinc milions respecte al 2019, segons dades del sector publicades per l’Idescat.

La màgia de la sala de cine no s’ha perdut: més de la meitat de la població espanyola va al cine almenys una vegada a l’any, segons l’Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya. Sobretot els joves de fins a 24 anys, dels quals el 80% respon que sí. Una proporció que baixa a mesura que augmenta l’edat: entre els 25 i els 44, prop del 60% va al cine una vegada a l’any, percentatge que es redueix a la meitat o menys en la població de més de 45 anys.

La caiguda s’explica per múltiples motius. Un dels principals pels quals la gent no hi va més sovint és el preu de les entrades, segons l’enquesta del Ministeri de Cultura. És la raó més esmentada per la població més jove. Segons l’últim informe de la FECE, el preu mitjà d’una entrada a Espanya el 2024 va ser de 6,69 euros, menys d’un euro més que el 2017, però és una xifra que varia molt entre comunitats i també depenent del dia o del cine.

L’altre motiu principal per no anar al cine és la falta de temps, especialment per a les persones d’entre 25 i 65 anys. No només cal desplaçar-se fins a l’establiment, sinó que també podria influir el fet que les pel·lícules són avui més llargues. Una investigació The Economist sobre més de 100.000 llargmetratges va concloure que la durada ha augmentat de mitjana uns 26 minuts des dels anys 30, tot i que les superproduccions arriben a una mitjana de dues hores i mitja, gairebé un 50% més que en l’època daurada de Hollywood.

La recuperació parcial de l’assistència a les sales apunta a un canvi més profund en la manera com es consumeix cine. La falta d’interès -el principal motiu citat per la població en edat de jubilació- o la poca oferta a la zona afecten les visites al cine, però especialment la preferència per veure pel·lícules a casa.

Subscripcions a l’alça

El 2024, més del 60% de les llars tenien contractada almenys una subscripció a una plataforma de continguts. Sis vegades més que el 2016; un ascens que es va disparar l’any de la pandèmia.

Tot i que l’experiència de la gran pantalla continua sent un valor afegit, el consum en línia s’ha consolidat com a opció principal per a bona part del públic. Entre els 15 i els 54 anys, entre el 85% i el 95% de les persones van consumir contingut audiovisual per internet el 2025, i més de la meitat de la població veu una pel·lícula des del sofà almenys una vegada per setmana.

El cine de producció catalana continua sent el menys vist a les sales de Catalunya. Només va representar l’1% dels espectadors el 2023, la xifra més baixa des que hi ha dades. Una caiguda causada, en part, per un menor nombre de pel·lícules catalanes als cines: de 138 el 2016 a 40 el 2023, segons l’Idescat.

D’altra banda, tot i que la caiguda en la quantitat de produccions catalanes i en l’assistència al cine per veure-les ha afectat les xifres d’espectadors de pel·lícules originals en català, el públic dels llargmetratges doblats en català augmenta lleugerament cada any. El 2023 van ser 276.000 espectadors, a prop de les dades del 2018 i 2019, però encara lluny de les xifres de fa deu anys, quan tenien més de 370.000 espectadors anuals.

Els subtítols en català, en canvi, no han recuperat les dades rècord del 2017. El 2023 no van arribar a les 890 sessions, amb un total de 10.000 espectadors.

Subscriu-te per seguir llegint