Sabies fins a quin punt les denominades 'terres rares' condicionen la geopolítica?

En realitat no parlem ni de terres ni rares, sinó que són 17 elements químics de la taula periòdica, batejats com a terres perquè, abans, s’anomenava així als òxids. I tampoc són rares, ja que com veurem, n’hi ha en gran quantitat a l’escorça de la terra. Es diuen així perquè no se solen trobar de manera aïllada a la natura.

Per aquest treball ens basarem en els minerals metàl·lics i fonamentalment en el grup de les terres rares. Aquestes formen un conjunt de 17 elements químics metàl·lics amb propietats semblants que inclouen els 15 elements de la sèrie dels lantanoides, a més de l’escandi i l’itri del grup 3 de la taula periòdica. Aquests són: (La) lantà, (Ce) ceri, (Pr) praseodimi, (Nd) neodimi, (Pm) prometi, (Sm)Samari, (Eu) europi, (Gd) gadolini, (Tb) terbi, (Di) Disprosi, (Ho) Holmi, (Er) erbi, (Tm) Tuli, (Yb) Iterbi, (Lu) Luteci), (Sc) Escandi i (Y) Itri.

Les terres rares es troben relativament ben distribuïdes en tot el món, però, generalment, en concentracions massa baixes perquè les operacions mineres siguin econòmicament rendibles.

Destaquen en aquests tres àmbits: electrònica de consum d’última generació, indústria armamentística (míssils i drons) i el sector de les energies netes. Indispensables en aparells com telèfons intel·ligents, càmeres digitals, peces d’ordinador, semiconductors, radars, míssils, energies renovables, metal·lúrgia, fabricació del vidre, imants pels cotxes elèctrics i híbrids, turbines dels molins de l’energia eòlica, equipaments militars i un llarg etcètera.

Reserves mundials de terres rares

La producció mundial dels elements de terres rares va ascendir a unes 400.000 tones mètriques d’òxids d’aquestes terres l’any 2024, assignant a la Xina un 70% del total mundial. Segueixen els Estats Units, amb 43.000 tones mètriques; Birmània, 38.000 tones; Austràlia, 18.000 tones; Tailàndia, 7.100 tones; Índia, 2.900 tones; Rússia, 2.600 tones; Vietnam, 600 tones; i el Brasil, amb unes 80 tones.

A la mina Xinesa més productiva, li cal extreure 1.000 kg de mineral brut per obtenir 60 kg de metalls rars.

El creixement de les vendes de vehicles elèctrics o híbrids ha augmentat l’interès per algunes terres rares, sobretot per components dels acumuladors del tipus NiMH (lantà) i de la fabricació d’imants compactes per a motors elèctrics síncrons (neodimi, disprosi, samari). Aquests vehicles poden contenir més de 10 kgs de terres rares en la seva composició, el doble que la quantitat que es troba en un cotxe de gasolina.

L’òxid d’itri Y203 s’utilitza en aliatges metàl·lics per millorar la resistència a la corrosió a temperatures elevades. Els òxids i sulfurs de terres rares també es fan servir com a pigments, especialment el vermell a fi de substituir el sulfur de cadmi, en làmpades de descàrrega i, fins i tot, com a dopatge en diferents tipus de làsers.

Cal tenir en compte, també, que l’extracció i el refinament de les terres rares condueix a una gran quantitat de residus tòxics: metalls pesants, àcid sulfúric i alguns elements radioactius com urani i tori.

La Comissió Europea i Espanya

La Comissió Europea va aprovar el 2025 la llista dels projectes estratègics amb els quals Brussel·les vol rellançar la cadena de subministrament europea dels denominats minerals crítics. El projecte és ambiciós i per Llei s’ha establert que l’any 2030, el 10% de les necessitats de matèries primeres de la Unió Europea han d’extreure’s al continent europeu, el 25% reciclar-se i el 40% processar-se al mateix continent.

La Comissió té una primera llista de 47 projectes estratègics per reduir la dependència europea de tercers països en el subministrament dels minerals crítics, incloses les terres rares, materials clau per a tecnologies com bateries, turbines eòliques i electrònica.

Espanya té seleccionats 7 projectes per extreure, processar i reciclar matèries primeres estratègiques per a la Unió Europea.

L’any 2013 Suècia va trobar el dipòsit de terres rares més gran d’Europa. El president i director executiu del grup LKAB de Suècia, Jan Moström, va anunciar: «Hem trobat el dipòsit més gran conegut d’elements de terres rares, i podria convertir-se en el component més important per produir les matèries crítiques necessàries per a la transició ecològica». La firma sueca ja treballa en la preparació d’una galeria a una profunditat d’aproximadament 700 metres en la mina actual per investigar en detall.

Catalunya, a la cerca terres rares

On podríem trobar terres rares? La Generalitat, a través de la Direcció General de Mines, està buscant terres rares i altres materials que són crítics arreu de Catalunya, en pedreres i antigues mines, com ara la de Bellmunt del Priorat, on es va extreure plom fins als anys 70, i on també s’hi ha trobat cobalt i níquel.

Fins ara, s’han dut a terme dues tongades de recollida de mostres; una primera amb 320 mostres i una segona amb 240. Segons 3Catinfo, les mostres s’envien a un laboratori especialitzat del Canadà, on es fa l’analítica completa, sobretot per detectar possibles indicis d’aquests d’elements estratègics.

Segons el Dr. Joan Carles Melgarejo, del departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona, els llocs on podria haver-hi terres rares són antigues mines com les de la Vall d’Aran, la conca del Segre o el delta de l’Ebre, ja que moltes vegades estan associades amb l’or i en alguns d’aquests indrets n’havien extret.

La Unió Europea també s’ha proposat recuperar terres rares i altres materials estratègics de l’interior dels telèfons mòbils i altres aparells electrònics que no es fan servir.

A Bèlgica una empresa si dedica i a Catalunya hi ha un projecte pilot, en els laboratoris de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa en col·laboració amb Eurecat.