És fals que els aliments importats causin més alertes

Molts titulars i continguts en xarxes socials adverteixen amb alarmisme cada vegada que es detecten aliments importats contaminats. Sobretot passa amb alguns països com el Marroc, fent la sensació que els articles de certs orígens són menys segurs que d’altres. La realitat és que la naturalesa i la gravetat de les alertes varia molt i no es pot generalitzar que certs productes o procedències tinguin més riscos que d’altres. A més, el nombre d’alertes a Espanya del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) es manté estable des del 2021, amb la gran majoria de riscos rebutjats a la frontera.

Els productes alimentaris extracomunitaris que entren a la UE han de passar estrictes controls sanitaris i complir «els mateixos estàndards elevats que els productes de la mateixa UE» en matèria d’higiene, seguretat del consumidor i sanitat animal, explica la Comissió Europea. La catedràtica de Farmacologia de la UAB i presidenta de la Societat Espanyola de Seguretat i Qualitat Alimentària (SESAL), Margarita Arboix Arzo, detalla que els productes importats «han de portar un certificat de sortida [del país importador] conforme compleixen la normativa europea» i passar controls quan arriben a les nostres fronteres.

En el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació expliquen que «es realitzen controls documentals al 100% de les partides procedents de tercers països, i preses de mostres en percentatge al risc establert». Afegeixen que a Espanya hi ha un sistema unificat de control fronterer que «ha permès un increment dels controls físics» d’un 7,5% el 2025 sobre l’any anterior.

«Mentre s’analitza, s’atura la mercaderia i no es pot distribuir», detalla Arboix. Rafael Urrialde, professor de la Universitat Complutense de Madrid, expert en alimentació i seguretat alimentària, defensa que «la manera de produir de tercers països pot ser diferent», amb mà d’obra més barata que pot fer-la més econòmica que la producció local, «però hi ha seguretat alimentària», ja que els controls permeten detectar, notificar i retirar els productes que «superen el límit màxim permès de residus de plaguicides, o quan estan contaminats».

Des del 2020 es van registrar gairebé 29.000 notificacions en el RASFF (tant sobre productes interiors de la UE com exteriors), la majoria de fruites i verdures, fruita seca i llavors, i carn d’ocells de corral. El nombre total de notificacions d’alerta en el RASFF va augmentar un 12% el 2024, però en el cas d’Espanya l’any passat es van emetre 300 notificacions, la xifra més baixa des del 2021, quan es van registrar 553 casos.

Alertes

La majoria de les notificacions entre 2020 i 2025 emeses per Espanya van ser sobre productes d’origen espanyol (unes 265). Per darrere, es van situar les alertes de productes procedents de la Xina (208), el Marroc (179) i l’Índia (128). Alguns països, com el Marroc, predominen en els titulars. Aquest assenyalament no és nou. «També passava als anys 90, i llavors a qui acusaven d’incomplir la normativa érem nosaltres», contextualitza Urrialde.

Portaveus de la Comissió Europea expliquen que no es pot determinar si hi ha països amb més riscos que d’altres, ja que «la naturalesa de les notificacions varia segons el país i el producte i hi ha diferents riscos per a cada producte, que al seu torn provenen de diferents fonts». Urrialde explica que hi ha alertes diàriament, però només arriben a la població les poques que l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) considera de risc per al consumidor. La majoria es detecten i retiren en frontera, classificades com «notificacions de rebuig en frontera».

Aquest és el cas del 53% de les notificacions registrades per Espanya entre els anys 2020 i 2025. Un percentatge que és encara més alt si analitzem els aliments procedents del Marroc: de les 179 alertes sobre productes marroquins, el 75% van ser «rebuig en frontera». «Les alertes han d’existir i arribar a la població quan sigui necessari, però sense que hi hagi alarmisme», defensa Urrialde. Per la seva banda, Arboix assegura: «Sempre hi pot haver un error humà, un problema, que algú no respecti les normes, però en general l’estructura permet detectar-ho».