Ingressat per tètanus a l'UCI a Manresa un noi bagenc de 17 anys, fill d’una família antivacunes

Un menor de 17 anys del Bages és a l’UCI a l'hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, molt greu, en contraure la infecció de tètanus, segons ha confirmat la Conselleria de Salut a aquest diari. El tètanus no és una malaltia infecciosa en el sentit clàssic: no es transmet de persona a persona. El tètanus és causat per una toxina produïda pel bacteri Clostridium tetani, que es troba habitualment al sòl, la pols i en femtes d’animals.

El menor, que és fill d’una família antivacunes, va desenvolupar el tètanus a causa de les ferides d’una caiguda. Segons ha pogut confirmar aquest diari, la caiguda va tenir lloc fa dues setmanes, i després de ser atès en un centre hospitalari, va tornar a casa seva. Pocs dies després, va començar a tenir símptomes neurològics, com espasmes i rigidesa, i va ser traslladat de nou a l'hospital, on el van ingressar a l'UCI. El seu pronòstic és molt greu. El tètanus és una malaltia fàcilment prevenible amb una vacuna, però la família les rebutja.

Segons el calendari vacunal d’Espanya, la primera dosi s’administra als dos mesos —com a part de la vacuna hexavalent, que inclou tètanus, diftèria, tos ferina, pòlio, hepatitis B i Haemophilus influenzae tipus b—. La segona, als quatre mesos; la tercera, als sis mesos. Després hi ha una altra dosi de reforç als 18 mesos, als sis anys i als 14 anys —a aquesta edat també hi ha un reforç de la vacuna de la diftèria—. A l’edat adulta, es recomana un reforç de tètanus cada 10 anys després de l’últim reforç.

El cas del xarampió

A la Conselleria de Salut li preocupen especialment les famílies antivacunes i és en elles on vol posar el focus. El departament pren com a exemple el que està passant amb el xarampió: els casos a Catalunya van augmentar l’any passat un 135% en comparació amb l’anterior. El 2024 es van diagnosticar 34 casos, mentre que el 2025 se’n van registrar un total de 80, segons Salut.

Tot i que les xifres són inferiors a països del nostre entorn com França o Itàlia, el seu augment —afavorit no només per una disminució de les taxes de vacunació, sinó també per l’increment de contagis a tot el món— és molt significatiu des del punt de vista percentual. De fet, l’OMS ha retirat a Espanya —que el 2025 va registrar 397 casos— l’estatus de país lliure de xarampió i Salut ha intensificat les campanyes de prevenció. Catalunya és la segona comunitat amb més infeccions notificades (tot i que també és una de les més poblades).

Per això la conselleria revisa constantment les taxes vacunals de tots els equips d’atenció primària per veure en quines zones són més baixes, tal com explicava fa setmanes a EL PERIÓDICO el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández. El secretari no amagava la seva preocupació per aquelles persones que “haurien d’estar vacunades i no ho estan”, és a dir, les “famílies antivacunes”. “Aquí és on tenim la major part de casos en adolescents”, assegura. “És cert que hi ha zones vulnerables amb taxes vacunals que no són bones. Però també passa en altres CAP amb nivells socioeconòmics alts”, apuntava Fernández.